21 DE MARÇ DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Som molts els que transitem pel món blogaire, els que sentim o percebem les emocions d'una manera especial, i moltes vegades ens deixem abraçar per les paraules dels grans poetes o bé per les nostres pròpies, que tot i no pertànyer a la literatura universal, esdevenen creacions magnífiques i d'una exquisitesa emocional increïble; escrivim i transmetem les nostres pors, alegries, èxits com deia la "Ventafocs", i lluitem per tot allò que volem i defensem,  òbviament ho fem en català, perquè és la nostra llengua, la que sentim i que defensem, alguns "in extremis", com en Jaume Bonet.

El dia 21 de març se celebra el dia Mundial de la poesia, per aquesta ocasió en Narcís Comadira (Girona 1942, poeta i pintor) ha escrit aquest poema "Quatre paraules" que reflecteixen molt bé la situació que actualment vivim.

                                       QUATRE PARAULES

                                        Mig en somnis, un àngel
                                        se m’apareix i em tempta:

                                        escriu, fes un poema.
                                        Vull treure-me’l de sobre,
                                        vull dormir el son dels justos,
                                        o  el son dels pecadors,
                                        m’és igual. Vull dormir.
                                        Però ell insisteix.
                                        Té, diu: quatre paraules:
                                        món, país, llengua, amor.
                                        I afegeix: gairebé
                                        ja t’he fet el poema.
                                        Jo li dic: si escric món,
                                        bé hi hauré d’afegir
                                        desastres, fam i guerres.
                                        Si escric país, ja entro
                                        al territori foll
                                        de l’ésser i dels fantasmes.
                                        I si escric llengua, veus?,
                                        el dolor em trenca l’ànima.
                                        No puc escriure més.
                                        I em diu: tu escriu amor
                                        pel món i pel país
                                        i per aquesta llengua
                                        que es mor i et trenca l’ànima:
                                        veuràs que encara pots
                                        fer aquest i mil poemes.

   Per a tots aquells que fruïm de la poesia, per a tots aquells qui estimem la nostra terra i defensem la nostra llengua, perquè no volem que ens escanyin, perquè n'estem farts de tanta ràbia. Ara torna a ser l'hora de bramar ben fort que la llibertat és nostra, i aquest serà el nostre repte. Units no ens podran enfonsar, per més que s'ho proposin.

"Gutta cavat lapidem"
La nostra persistència serà com la gota que forada la pedra Ñ!!!

Dedicat a en Jaume Bonet!!!