ADÉU GERARD!!!

Ara, després d'un dia alegre, descobreixo la trista notícia de la mort d'un dels components de LASTAND: el guitarra, el Gerard Valls; i com ve deia en Lluís Ribé, pare del Jordi, cantant i guitarra del grup, la formació vallenca s'ha quedat orfe.
I la mort truca la porta, i no vol saber res, només et ve a buscar; no vol treves, ni esperes, ni precs; ella es planta a qualsevol indret, a qualsevol hora, sense excuses ni prèdiques. Maleïda sigues, quan estronques la vida dels joves, quan t'emportes una ànima sense malícia, un talent que despuntava. I ara què?
Vas gosar entrar a l'aula universitària i esquinçar el cor del Gerard, apagant el seu batec; esborrant el projecte de vida; les il·lusions, l'amor per l'Ariadna; silenciant la guitarra d'una colla que va gosar plantar-se amb la seva música, i sonar ben alt.
Les cordes de la teva guitarra han emmudit, però pots estar segur que vibraran per sempre en la memòria dels teus amics, el Jordi, el Guillem i el Cesc que t'han perdut com a membre del grup, però la teva petjada quedarà per sempre en ells, i en tots els qui et van conèixer.
Li vaig dir al Lluís, que en el proper concert, volia venir per sentir-vos en directe; qui m'havia de dir que faria tard; que amb 20 anys te n'aniries.
L'altre dia al blog de la Marta, vaig descobrir aquest poema, i em va frapar. No pensava que tan aviat entraria en els meus escrits.
Així, que Gerard, no podré sentir-te en directe, però a l'altra banda del camí, somriuràs veient-nos i sentint-nos parlar de tu, i sobretot recordant-te, perquè així no morim, tan sols, esperem!!!

A l'altra banda del camí
La mort no és res: jo tan sols sóc a l´altre costat.
Jo sóc jo, vosaltres sou vosaltres.
El que he estat per vosaltres, ho seré sempre.
Anomeneu-me pel nom que sempre m´heu anomenat.
Parleu com sempre ho heu fet:
no empreu pas un to diferent, ni solemne ni trist.

Continueu rient del que ens en rèiem junts.
Reseu, somrieu, penseu en mi.
Que el meu nom sigui pronunciat a casa nostra com sempre s´ha fet,
sense èmfasi ni angoixa.
La vida significa el que sempre ha significat.
L´eix és el que sempre ha estat.
El fil no s´ha tallat.
Per què estar fora del vostre pensament,
simplement perquè sóc fora de la vostra vida?
Jo us espero. Jo no sóc pas lluny,
just a l'altra banda del camí.

Charles Peguy