dilluns, 19 març de 2012

ORA ET LABORA

Aprofitant el lema de St Benet, us vull apropar tot el que els tres dies de colònies han desvetllat en cadascun de nosaltres.
Aquest any, la decisió de cercar una casa a prop, era una manera de constatar que el lloc que s'escull no és el determinant per anar o no de colònies; així que l'indret més proper, era Poblet. La casa de colònies pertany a ENGLISH SUMMER (Finca La Capella), i des d'aquí us la recomano, tant pel tracte, com per les instal·lacions, activitats, i saber fer, i per la seva situació, en el bell mig dels boscos de Poblet, amb el monestir de fons. Impactant!!!
Els dies 14, 15 i 16 de març hem compartit tota l'escola des d'infantil (ells, només una nit) passant per tota primària d'uns dies primaverals, amb unes hores intenses de sol que permetien jugar, i realitzar les activitats d'una forma agradable, acaronats per un sol que a mesura que passaven les hores perdia força i ens feia retornar a la realitat del mes de març.
Hem pogut fer un viatge per la prehistòria tot visitant "La cova de la Font Major" a l'Espluga de Francolí; anar fins el monestir de Poblet, i impregnar-nos de la vida monacal, entre les voltes de canó, de creuria, la sala capitular, el claustre, on percebem com els arcs denoten la transició d'un romànic dur a un gòtic elegant; hem pogut copsar el silenci del monestir, tot i el tràfec de gent i les obres de restauració que s'hi estan produint... La majestuositat de les tombes reials, i tot plegat viatjar a l'Edat Mitjana, i comprendre com les coses han anat canviant i entendre que som el què hem heretat.
A banda de les estones lúdiques, també hem tingut un temps per contactar amb la natura, i descobrir "La Carbonera", la muntanya dels mata-rucs; diferenciar la tartera de la pedrera; trobar les restes d'animals, petjades... En fi, una barreja de tot, més enllà de les nostres aules cimentades.
Així, entre rialles, plors, baralles, abraçades, jocs, lots que van i vénen entre la foscor, cançons de moda...Tot combinat, acaba esdevenint una experiència única, i irrepetible.
Un record que marcarà per sempre les nostres vides, amb anècdotes que amb el pas dels anys ens aproparan novament a tot allò que vàrem viure plegats.
Iniciant el camí

Camí de la Carbonera



8 comentaris:

  1. Veig que ha estat d'allò més aprofitat....felicitats i a per un altre.

    ResponElimina
  2. jO ORO TOT EL QUE VULGUIS PERO DE "LABORO" NI PARLAR-NE... Ufff quina escursió me penso que em comtpraré un Quad horrorós d'aquells!!

    ResponElimina
  3. Doncs jo més aviat laboro que no pas oro. Recordo molt algunes convivències de petita, com dius tu, no s'obliden.

    ResponElimina
  4. No s'han de deixar perdre les colònies de la canalla, jo en guardo bon records, unes grans experiències, i prendre això als nens penso que seria un greu error.

    ResponElimina
  5. Ja som tots aquí. Benaurats els qui, com tu, Dafne, n'heu pogut gaudir. Suposo que hauràs pogut carregar una miqueta les bateries. Els records també hi ajuden.
    Ja torno.

    ResponElimina
  6. les colonies, qeuins records...felicito que us agues nat molt bé!

    ResponElimina
  7. M'alegro que hagin estat uns dies tan enriquidors, Dafne. Una magnífica manera d'iniciar la primavera uns dies abans d'hora, però segur que amb millor temps que ara mateix.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. M'agrada llegir el teu entusiasme que segur que l'encomanaves a tots el que estaven al teu costat. Fantàstiques colònies, doncs!

    ResponElimina