dijous, 8 de març de 2012

L'ESCOLA EN CATALÀ

Ai que en som d'ingenus, hem enviat mails al TSJC, avui surt la sentència, i les 3 famílies podran seguir exigint a casa nostra , el que jo considero que no els pertoca.
Aquell que no vulgui el que hi ha aquí, doncs és ben senzill, que toqui el dos.
Ningú va al cinema si no en té ganes; ningú beu sinó té set; doncs qui no vulgui català, ja sap el que ha de fer.
Ser mestra, és la meva vocació, però també he de dir que ho és perquè em permet transmetre el que sé i sento en la meva llengua;  si ho hagués de fer en castellà, seria una estafa, perquè allò que no sents és, una enganyifa.
Si visc a Catalunya, tinc el dret d'expressar-me, pensar, sentir i estimar en CATALÀ!!!
Parlar dels plans d'immersió és patètic, que voleu que us digui. Encara hem d'estar en aquest punt, remenant la perdiu. S'ha d'acabar la imposició.
CATALUNYA=CATALÀ, no entenc que costi tant de comprendre.
Som una colla d'indignats col·lectius que anem dalt d'un vaixell que crec que ha perdut el seu timoner, i depenent de les onades romanem en calma o bé anem empicats contra les roques.
La crispació social amara les nostres consciències, sabem el què volem! Però què cal fer???
La por truca sempre la porta, però tots sabem que si som capaços d'obrir-la, i tenim el coratge per afrontar-nos junts, el que hi trobarem serà la nostra llibertat, i ja mai més haurem de sotmetre´ns a l'esclavatge, a la imposició d'allò que no ens pertoca, perquè nosaltres ja tenim el que ens és propi.
Espero que el temps que passi mentre tot això arribi al Tribunal Suprem, sigui el suficient, per haver assolit la nostra independència, i deixar d'una vegada totes aquestes històries que només desgasten, desgasten, desgasten...



17 comentaris:

  1. JO crec que ens llencen entreteniments com aquest per distreure'ns d'altres coses realment preocupants, doncs saben de sobres que això no ens ho treuran mai. si no ho varen aconseguir amb una guerra no ho faran ara que hi ha tanta oposició i gent emprenyada

    ResponElimina
  2. Tens molta raó Dafne, jo també sóc mestra de vocació...I veig cada dia com el català no és un problema per als nens...sino pels adults. M'enorgulleixo d'ensenyar el català de la manera més natural, agradable, amorosa i amb tot el respecte que la nostra llengua es mereix.

    ResponElimina
  3. No, el que dius no costa gens de comprendre, Dafne. Tampoc no costa gens de comprendre perquè alguns, com aquestes tres famílies i les organitzacions que els donen suport (polítiques o de "convicència cívica"), fan el que fan. Fàstic que foten.

    ResponElimina
  4. És clar que ho tenim clar, és el nostre pa de cada dia. Però fora no es veu tan clar, i ens quedem sense armes quan ens diuen que som espanyols i que amb això ja està tot dit. Què vols, si tenen raó. I ho som perquè la immensa majoria no vol que siguem catalans i prou, els que volem no ho podem imposar perquè sí. Encara que, darrerament, aquesta és l'única solució que ens deixen...

    ResponElimina
  5. Dafne, estic totalment d'acord amb tu! De fet, he escrit al meu bloc en la mateixa línia http://superviventcatala.blogspot.com/2012/03/immersio-en-la-insignificanca.html

    I deixa'm apuntar, no sé si ho comparteixes, el meu desencís amb la nul·la defensa del català per part d'Irene Rigau http://superviventcatala.blogspot.com/2012/03/lescola-i-una-llengua-desprotegida-per.html

    Salutacions!

    ResponElimina
  6. Genial com sempre!!!! Si visc a Catalunya, tinc el dret d'expressar-me, pensar, sentir i estimar en CATALÀ!!! ets la millor.

    ResponElimina
  7. totalment d'acord, Dafne!

    És cansat perquè portem segles d'imposicions... molt cansat, però jo quan em desanimo sempre penso que si bé som covards per algunes coses, som resistents i supervivents en unes altres... i portem anys i segles resistint.

    Ja Felip segon va intentar acabar amb el català "que se vea el efecto sin que se note la causa" deia i fa segles que ho intenten.

    Independència, Ja!

    ResponElimina
  8. Potser desgasten, però a mi almenys, em fan mantenir més fort en les meves conviccions. La llengua pròpia de Catalunya és el català i com a tal ha de ser la llengua prioritària i vehicular del nostre país.

    Ara bé, mentre seguim dins de l'estat espanyol aquestes coses no ens han d'estranyar. Juguem al seu terreny de joc i amb les seves regles, per tant, hi sortirem perdent cada vegada, a cada bugada perdrem un llençol.

    Francament, no crec que costi tan d'entendre que, com a país, com a nació i com a cultura només tenim una sortida i aquesta és la independència. Però són ells els que ens hi empenyen. Si ens sentíssim integrats, entesos i, sobretot, respectats potser ens trobaríem en un marc i un terreny de joc més còmode. Però vista la radicalització de l'estat espanyol (i dels espanyols) envers nosaltres (jo ho qualifico de racisme, i és així i punt) ens empenyen cap a l'única sortida possible.

    La pregunta que jo em faig és... costa tan d'entendre a la gent que s'estima Catalunya que aquesta és l'única sortida. En aquest tema el seny ens enfonsarà. Cal la rauxa i cal que sigui ara.

    ResponElimina
  9. Sóc estudiant de secundaria, i al igual que als professors aquest es un tema que ens toca de ple, e de reconèixer que estudiar no ha estat mai el meu fort, Però quan vaig acabar 6é vaig decidir posar-me a estudiar en serio, ara soc a 2n d’eso, i hi ha molta gent al institut que la seva llengua materna és el castellà tot i així quan arriben a l’escola parlen amb català inclús entre ells! Catalunya te una historia i la seva llengua forma part d’aquesta, els espanyols es defensen dient que som part d’ espanya i que la nostre historia sense ells no seria la mateixa, i jo responc, Dons evidentment que no!, possiblement si no ens haguéssim unit mai amb Castella les coses haurien anat millor, o no, això no es pot saber,el que està clar es que Catalunya sense Espanya existiria, però Espanya sense Catalunya no.(Dafne, jo de gran vull ser professora, però tinc clar que abans de haver de explicar les coses en una llengua que no es la meva perquè a quatre gats mal contats no els hi ve de gust m’ho replantegaré

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna, bo són quatre gats, en són molts més!!!!
      Petons

      Elimina
  10. Sempre en català potser perque es la llengua amb la que em parla el cor, va dir el President Companyns que "totes les causes justes tenen els seus defensors en canvi Catalunya nomes ens te a nosaltres",endavant dons perque en un hi som tots.

    ResponElimina
  11. Res a afegir, Lídia.
    Salut i independència.

    ResponElimina
  12. En veure'm de molt peludes es veu venir: La E negra, esta esvalotada i volen tornar a "Joder" preparem-nos que aquesta gent son una colla de extraviats Històrics i no tenen cura!!

    ResponElimina
  13. Completament d'acord amb tu Dafne! mira al País Valencià són milers els que demane escoles en català i se'ls passen pel folre! independència ja!

    ResponElimina
  14. Dafne, subscric tot que que has dit i tot el que s'ha dit en els comentaris. Però esforcem-nos a no perdem l'esperança, o ja estarem mig vençuts.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  15. Avui vull respondre a tots de forma col·lectiva però emprant les vostres paraules, perquè totes són tan encertades, que em repetiria.
    Espero que la combinació que he fet us agradi.
    Bon dia a tots/es.

    "Fàstic que foten, per distreure´ns d'altres coses realment preocupants.
    Què voleu, si tenen raó!
    Independència ja!!!
    Tenim el dret d'expressar-nos, pensar, sentir i estimar en català, però cal la rauxa, i cal que sigui ara.
    Preparem-nos que aquesta colla són una colla d'extraviats històrics.
    Esforcem-nos a no perdre l'esperança i com va dir el president Companys" Totes les causes justes tenen els seus defensors, en canvi CATALUNYA, només ens té a nosaltres"
    Salut i Independència!"

    ResponElimina
  16. Hola Dafne, i amics tots: Desenganyeu-os, per “ells” som el que varen ser els Jueus pel Nazisme, o el que varen ser els Armenis per l’Imperi Otomà, jo penso que continuant amb paral•lelismes, “ells” ens voldrien com els Kurds, es pensaven haver-ho aconseguit amb el tractat dels Pirineus, no va ser ben be així, però quasi, encara ens queda un tros de terra on agafar-nos
    Es tot molt difícil, però no hem de defallir.
    L’Amic virtual

    ResponElimina