21 DE MARÇ DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Som molts els que transitem pel món blogaire, els que sentim o percebem les emocions d'una manera especial, i moltes vegades ens deixem abraçar per les paraules dels grans poetes o bé per les nostres pròpies, que tot i no pertànyer a la literatura universal, esdevenen creacions magnífiques i d'una exquisitesa emocional increïble; escrivim i transmetem les nostres pors, alegries, èxits com deia la "Ventafocs", i lluitem per tot allò que volem i defensem,  òbviament ho fem en català, perquè és la nostra llengua, la que sentim i que defensem, alguns "in extremis", com en Jaume Bonet.

El dia 21 de març se celebra el dia Mundial de la poesia, per aquesta ocasió en Narcís Comadira (Girona 1942, poeta i pintor) ha escrit aquest poema "Quatre paraules" que reflecteixen molt bé la situació que actualment vivim.

                                       QUATRE PARAULES

                                        Mig en somnis, un àngel
                                        se m’apareix i em tempta:

                                        escriu, fes un poema.
                                        Vull treure-me’l de sobre,
                                        vull dormir el son dels justos,
                                        o  el son dels pecadors,
                                        m’és igual. Vull dormir.
                                        Però ell insisteix.
                                        Té, diu: quatre paraules:
                                        món, país, llengua, amor.
                                        I afegeix: gairebé
                                        ja t’he fet el poema.
                                        Jo li dic: si escric món,
                                        bé hi hauré d’afegir
                                        desastres, fam i guerres.
                                        Si escric país, ja entro
                                        al territori foll
                                        de l’ésser i dels fantasmes.
                                        I si escric llengua, veus?,
                                        el dolor em trenca l’ànima.
                                        No puc escriure més.
                                        I em diu: tu escriu amor
                                        pel món i pel país
                                        i per aquesta llengua
                                        que es mor i et trenca l’ànima:
                                        veuràs que encara pots
                                        fer aquest i mil poemes.

   Per a tots aquells que fruïm de la poesia, per a tots aquells qui estimem la nostra terra i defensem la nostra llengua, perquè no volem que ens escanyin, perquè n'estem farts de tanta ràbia. Ara torna a ser l'hora de bramar ben fort que la llibertat és nostra, i aquest serà el nostre repte. Units no ens podran enfonsar, per més que s'ho proposin.

"Gutta cavat lapidem"
La nostra persistència serà com la gota que forada la pedra Ñ!!!

Dedicat a en Jaume Bonet!!!

ORA ET LABORA

Aprofitant el lema de St Benet, us vull apropar tot el que els tres dies de colònies han desvetllat en cadascun de nosaltres.
Aquest any, la decisió de cercar una casa a prop, era una manera de constatar que el lloc que s'escull no és el determinant per anar o no de colònies; així que l'indret més proper, era Poblet. La casa de colònies pertany a ENGLISH SUMMER (Finca La Capella), i des d'aquí us la recomano, tant pel tracte, com per les instal·lacions, activitats, i saber fer, i per la seva situació, en el bell mig dels boscos de Poblet, amb el monestir de fons. Impactant!!!
Els dies 14, 15 i 16 de març hem compartit tota l'escola des d'infantil (ells, només una nit) passant per tota primària d'uns dies primaverals, amb unes hores intenses de sol que permetien jugar, i realitzar les activitats d'una forma agradable, acaronats per un sol que a mesura que passaven les hores perdia força i ens feia retornar a la realitat del mes de març.
Hem pogut fer un viatge per la prehistòria tot visitant "La cova de la Font Major" a l'Espluga de Francolí; anar fins el monestir de Poblet, i impregnar-nos de la vida monacal, entre les voltes de canó, de creuria, la sala capitular, el claustre, on percebem com els arcs denoten la transició d'un romànic dur a un gòtic elegant; hem pogut copsar el silenci del monestir, tot i el tràfec de gent i les obres de restauració que s'hi estan produint... La majestuositat de les tombes reials, i tot plegat viatjar a l'Edat Mitjana, i comprendre com les coses han anat canviant i entendre que som el què hem heretat.
A banda de les estones lúdiques, també hem tingut un temps per contactar amb la natura, i descobrir "La Carbonera", la muntanya dels mata-rucs; diferenciar la tartera de la pedrera; trobar les restes d'animals, petjades... En fi, una barreja de tot, més enllà de les nostres aules cimentades.
Així, entre rialles, plors, baralles, abraçades, jocs, lots que van i vénen entre la foscor, cançons de moda...Tot combinat, acaba esdevenint una experiència única, i irrepetible.
Un record que marcarà per sempre les nostres vides, amb anècdotes que amb el pas dels anys ens aproparan novament a tot allò que vàrem viure plegats.

Iniciant el camí

Camí de la Carbonera

ME´N VAIG DE COLÒNIES

Demà al matí, comencen les colònies de tres dies. Nervis, enyoraments, mals de panxa, consentiments, medicacions, notes clandestines (no li facis menjar tot), al·lèrgies inventades, al·lèrgies terribles i ben reals; bé, una amalgama brutal, cada cop més.
Nosaltres som dels que malgrat ens retallen, no ens acaben de fotre les il·lusions, potser arribarà el dia que entre la crisi i la manca de tot, també s'acabaren les colònies.
Bé, vaig a tancar les motxilles del Pol, de la Jana i la meva; però abans de tancar l'ordinador he volgut passar per aquest petit espai, on us hi trobo i em fa feliç.
A la tornada, ja us explicaré l'aventura de les colònies en un marc incomparable POBLET. I els monjos que tremolin, jajjaaja!!!!
Fins aviat!!!

Tanco!!!!

ADÉU GERARD!!!

Ara, després d'un dia alegre, descobreixo la trista notícia de la mort d'un dels components de LASTAND: el guitarra, el Gerard Valls; i com ve deia en Lluís Ribé, pare del Jordi, cantant i guitarra del grup, la formació vallenca s'ha quedat orfe.
I la mort truca la porta, i no vol saber res, només et ve a buscar; no vol treves, ni esperes, ni precs; ella es planta a qualsevol indret, a qualsevol hora, sense excuses ni prèdiques. Maleïda sigues, quan estronques la vida dels joves, quan t'emportes una ànima sense malícia, un talent que despuntava. I ara què?
Vas gosar entrar a l'aula universitària i esquinçar el cor del Gerard, apagant el seu batec; esborrant el projecte de vida; les il·lusions, l'amor per l'Ariadna; silenciant la guitarra d'una colla que va gosar plantar-se amb la seva música, i sonar ben alt.
Les cordes de la teva guitarra han emmudit, però pots estar segur que vibraran per sempre en la memòria dels teus amics, el Jordi, el Guillem i el Cesc que t'han perdut com a membre del grup, però la teva petjada quedarà per sempre en ells, i en tots els qui et van conèixer.
Li vaig dir al Lluís, que en el proper concert, volia venir per sentir-vos en directe; qui m'havia de dir que faria tard; que amb 20 anys te n'aniries.
L'altre dia al blog de la Marta, vaig descobrir aquest poema, i em va frapar. No pensava que tan aviat entraria en els meus escrits.
Així, que Gerard, no podré sentir-te en directe, però a l'altra banda del camí, somriuràs veient-nos i sentint-nos parlar de tu, i sobretot recordant-te, perquè així no morim, tan sols, esperem!!!

A l'altra banda del camí
La mort no és res: jo tan sols sóc a l´altre costat.
Jo sóc jo, vosaltres sou vosaltres.
El que he estat per vosaltres, ho seré sempre.
Anomeneu-me pel nom que sempre m´heu anomenat.
Parleu com sempre ho heu fet:
no empreu pas un to diferent, ni solemne ni trist.

Continueu rient del que ens en rèiem junts.
Reseu, somrieu, penseu en mi.
Que el meu nom sigui pronunciat a casa nostra com sempre s´ha fet,
sense èmfasi ni angoixa.
La vida significa el que sempre ha significat.
L´eix és el que sempre ha estat.
El fil no s´ha tallat.
Per què estar fora del vostre pensament,
simplement perquè sóc fora de la vostra vida?
Jo us espero. Jo no sóc pas lluny,
just a l'altra banda del camí.

Charles Peguy

L'ESCOLA EN CATALÀ

Ai que en som d'ingenus, hem enviat mails al TSJC, avui surt la sentència, i les 3 famílies podran seguir exigint a casa nostra , el que jo considero que no els pertoca.
Aquell que no vulgui el que hi ha aquí, doncs és ben senzill, que toqui el dos.
Ningú va al cinema si no en té ganes; ningú beu sinó té set; doncs qui no vulgui català, ja sap el que ha de fer.
Ser mestra, és la meva vocació, però també he de dir que ho és perquè em permet transmetre el que sé i sento en la meva llengua;  si ho hagués de fer en castellà, seria una estafa, perquè allò que no sents és, una enganyifa.
Si visc a Catalunya, tinc el dret d'expressar-me, pensar, sentir i estimar en CATALÀ!!!
Parlar dels plans d'immersió és patètic, que voleu que us digui. Encara hem d'estar en aquest punt, remenant la perdiu. S'ha d'acabar la imposició.
CATALUNYA=CATALÀ, no entenc que costi tant de comprendre.
Som una colla d'indignats col·lectius que anem dalt d'un vaixell que crec que ha perdut el seu timoner, i depenent de les onades romanem en calma o bé anem empicats contra les roques.
La crispació social amara les nostres consciències, sabem el què volem! Però què cal fer???
La por truca sempre la porta, però tots sabem que si som capaços d'obrir-la, i tenim el coratge per afrontar-nos junts, el que hi trobarem serà la nostra llibertat, i ja mai més haurem de sotmetre´ns a l'esclavatge, a la imposició d'allò que no ens pertoca, perquè nosaltres ja tenim el que ens és propi.
Espero que el temps que passi mentre tot això arribi al Tribunal Suprem, sigui el suficient, per haver assolit la nostra independència, i deixar d'una vegada totes aquestes històries que només desgasten, desgasten, desgasten...

ESPAI DE GALIONAR: L'infant que s'estava a sota la taula

ESPAI DE GALIONAR: L'infant que s'estava a sota la taula

Potser el llegeixo en uns dies, en que aquell infant que la meva mare besava, bressolava, va créixer, es va fer gran, però que ja fa dos Nadals que no és a taula; l'enyor, el dolor per les pèrdues és massa gran en una mare.

La teva història es tan trista, que em colpeix com si em fos propera.

Molt bonica, però trista, massa trista!!!