dimecres, 29 de febrer de 2012

PER MOLTS ANYS, NEN!!!

El dia 1 de març torna novament el teu aniversari, però ara queden lluny massa coses, dos anys sense celebrar-lo, i que difícil és felicitar a algú que has estimat, però que ja no és aquí; no fer-ho és acceptar la pèrdua definitiva, i malgrat no ser-hi físicament, ell roman en cadascú de nosaltres.
Així, que amb una tristesa que a poc a poc anem ensinistrant i amb l'ànima més enfortida, avui us convido a la celebració de l'aniversari del Xavi, el meu germà, a qui jo deia "Nen", i ell em deia "Nena"(mira, érem així de simples!)
L'any passat deia que no hi hauria pastissos, doncs Xavi, aquest any te n'hem preparat un d'especial, no és dels meus, perquè aquest sé que no te´l podries menjar; és un pastís gairebé màgic, perquè et permetrà assaborir-lo entre els estels, l'ha fet amb molta estima, una bona amiga blogaire, la Carme.
I tots junts bufarem aquest 48 que no pot ser i és; aquest 48 que marca la teva mort prematura, aquest 48 que ens esmicola novament!
Seguir sense tu, no és fàcil, però n'estem aprenent; et recordem molt, parlem de tu, ens imaginem el què diries davant de tot el que passa; de vegades vaig pel carrer i em vénen records compartits, i em poso a riure, i sé que d'alguna manera em vols fer somriure des d'on ets, i et sento en el meu batec, perquè una part  teva roman en el meu cor.
El "petit" em diu que pensa molt en tu; la mama ha començat a trencar el seu silenci i a acceptar, l'inacceptable en una mare; l'Anna et recorda sovint, la Jana sempre parla del tiet Xavi... A l'escola va descobrir que el seu nom té 4 lletres, i estava feliç perquè XAVI, també en té quatre. Ja ho veus, de segur que em llegeixes, i em diràs "quines collonades poses", però com que ja saps, que jo necessito dir, compartir, tot el contrari de tu, doncs ho entendràs perfectament.
És una manera, altra volta, de constatar el molt que t'estimo, i el poc que t'ho vaig arribar a dir.
PER MOLTS ANYS NEN!!!
MIL PETONS, AGAFA´LS QUE SÓN PER A TU!!!!

La Traviata, per tot el que representa entre nosaltres!!!


Als meus amics del facebook, us vull demanar un favor, en la mesura que us sigui possible; els comentaris d'aquest post, si podeu me´ls deixeu al blog, perquè així quan vulgui llegir-los i rellegir-los em serà més fàcil. Encara que us sembli una bajanada, hi ha petites coses que ens ajuden a caminar davant les absències.
Mil gràcies a tots/es, pel caliu que em transmeteu!!!

26 comentaris:

  1. No he pogut evitar emocionar-me amb aquest post. Molts d'anys Nen! I molta felicitat per tu també, Nena!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  2. apa lídia estic plorant sense poder evitar posar.me en el teu lloc i m'es impossible aixó no ho hauria de patir ningú, ho sento de veritat un petó molt gran i endavant com sempre ho has fet muakkkkk
    Pili Galera

    ResponElimina
  3. Per Molts anys, Xavi!

    I que sempre puguis recordar-lo, amb aquesta tendresa i aquest somriure. Recordar els que ja no hi són, a mi sempre em dóna un cert consol, sobretot si compartim el record amb gent que ens estima.

    Una abraçada ben forta, Dafne!

    ResponElimina
  4. Doncs bé, aquest post transmet una alegria que de ben segur no sents, o que et costa mostrar, perquè els records fan mal. Però el que està bé és no deixar que aquests records passin de llarg, està molt bé recordar-lo i no oblidar que el dia d'avui seria especial, i que ho ha de seguir sent. Jo et felicito a tu per la valentia.

    ResponElimina
  5. Buuff...
    T'admiro Dafne!
    Poder-ne parlar així mostra una enteresa que no tots tindríem en casos així.

    Felicitats Xavi!
    Felicitats Dafne!
    Perquè pugueu seguir celebrant-ho així acompanyant-vos des de diferents espais però sempre junts!

    Una abraçada ben suau i alhora plena de companyonia!

    ResponElimina
  6. ...No em vingueu amb estrelles, no en deixeu cap ni una ; desmantelleu el sol i empaqueteu la lluna;
    buideu els oceans, talleu el bosc arran,
    perquè res ja des d’ara no podrà fer-se gran.


    Després les estrelles, el sol, la lluna, el bosc... tot el que hem compartit, ho tornem a estimar perquè és a tot arreu.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Per molts anys Xavi!
    Es una gran sort partir i deixar una maleta aquí entre els teus, plena d'amor, de records, de somriures i part de la teva essència.

    ResponElimina
  8. Nena... el Nen estarà molt orgullós de saber-te així. És d'una enteresa emocional el que has escrit, a la vegada que d'una bellesa, que m'admira (jo no sé si podria aconseguir-ho).

    El felicito a ell i et felicito a tu!

    ResponElimina
  9. Dolça Lídia, saps sempre tenir les paraules més boniques per tothom, i sense dupte les què dediques al Xavi son extremadament sensibles, era germà, amic, i company, i no és just una mort tant jove, jo no tinc germans, peró vaig tenir un cosí què per mi va ser el germà què mai he tingut, és va morir quant tenía 34 anys dormit la nit de Nadal, no saps el què entenc el què sents, cada dia hi ha una cosa, un somriure d'algú, què t'ho recorda, aquets dies especialment el tinc molt present, bé, és l'aniversari del Xavi, i tenim què brindar per ell, segur què ho prefereix així a no veure't plorant i trista, pensa què si et veu trista t'estirarà de les orelles, bé, et dire un secret, el escrit què hem vas fer per mi, li vaig ensenyar al Dtr., Barrios i és va quedar parat, així què ànims i seguir escribint i fent feliç a la gent. Petons de pastís de part de la Tubi-Beni. Ja formes part de la meva vida, t'estimo wapa.

    ResponElimina
  10. Lídia ets collonuda!!!!!
    Felicitats al Xavi
    Gràcies per ser com ets
    Tubi-Beni

    ResponElimina
  11. el nen estara molt content, tu tambe hauries d'estar-ho, doncs ell no et voldria veure trista. ànims i endavant nena.

    ResponElimina
  12. Ai..... Com m agradaria que ara fos aquí i parlar amb ell de tot el que està passant!!!!! M encantava quan ens posavem tots dos a conversar, o millor dit, a despotricar de tot i de tots. Tenia unes idees tan clares i estava tan allunyat de qualsevol mena d hipocresia...
    Sovint hi penso, Lídia, encara que no ho digui (ja saps que aquestes coses me fan "repelus") i el seu record me fa venir sempre un somriure de felicitat a la cara. Era especial!
    FELIÇ ANIVERSARI! XAVI!!!!!!
    Palom.

    ResponElimina
  13. Una abraçada ben gran, Dafne. La vida..., qui ha dit que sigui fàcil? Malgrat això, cal viure-la pels qui hi som i també per aquells que ja ens han deixat; els hi ho devem.

    ResponElimina
  14. Es mor del tot quan ja ningú parla de tu quan ja ningú et recorda....emotiu i emocionant escrit Dafne ....jo també el felicito! i a tu pel coratge , el record i la memòria..segur que el nen somriurà feliç....una forta abraçada!

    ResponElimina
  15. ...Sense paraules,Per molts anys Xavi!

    ResponElimina
  16. Avui,
    feia bastant dies que no visitaba el cementiri de Girona,
    per mi no era un dia especial, es un dia qualsevol.
    Tenia ganes de portar flors al meu pare.

    Per a tu Dafne potser que era tot el contrari,
    un gran dia, un dia de records, de pensaments,
    la vida es breu i passa.
    Però no ha estat un somni, no.

    Aquest es el meu regal, espero sigui del teu grat.

    Xarnego, Ciutadà i Foraster

    ResponElimina
  17. Hola Dafne: Fa poc temps que jo tambo he tingut una perdua brutal, encara no ho he asimilat, no crec que mai es púgil fer fácilmente , es a dir amb la naturalitat que seria de desitjar, sobre tot si pensem que la mort es un fet natural, pero qui afectat per una perdua d'aquestes caracterictiques pot ser objectiu? Els sentiments hi son, no ens pordriem considerar persones si no fos aixi, el que passa estimada Dafne es que no tots som capasos de plasmar les nostres sensaciones de forma mes o menys fácil, mes o menys bonita. Jo ploro la mort dels meus, ja en son mases, voldria ser el proper a marxar, malhauradament aixo no es po triar. Se molt be que pensar aixi en aquest tema es una mica un luxe, el que passa es que de mi solsament en depen una persona que ja no es conscient d'aquesta dependencia. Be no em puc allargar mes. Rep les meus respetes.

    ResponElimina
  18. Uff vinc de lluitar contra els Pirates i n'ava distret Dafne, em sumo a l'aniversari i reso per que el vostre dolor sigui més dolç que amarg. Ens passem la vida peliant amb els piratas però no val ni la pena , hauriem de passar-la estimant-mos molt perquè elego algú marxa i ens quedem sols i tristios com si fòssim canallà esperant a la porta de l'escola una tarda de pluja...

    ResponElimina
  19. Hola Dafne: Jo he pasat fa poc per un trangol semblant, es molt fort, tu ho expliques tot amb una prosa molt bonica, cuasi poética, la meva ferida encara esta oberta, la vida i la mort son una secuencia imparable, i tot i que te la seva logica, quan ens afecta personalment la cosiderem inaceptable, jo no vull mes morts en la meva petita tribu, voldria ser el primer a marxar, pero aquest luxe, el de triar, no ens es el podem donar.Hem de seguir tant si podem com si no, tu tens molts alicients per viure, a mes ho desitges fervorosamente, ets jove, i la feina nomes les fet a mitjes, et queda molt cami per fer. Afectuosamente............l'amic virtual

    ResponElimina
  20. Gràcies de tot cor a tots/es per acompanyar-me en aquest dia, per compartir amb mi aquesta data!!! No tinc la valentia per respondre de forma individual. El dolor encara em fueteja i l'enyor és massa gran.
    Petons també per a vosaltres i per la vostra generositat!!!

    ResponElimina
  21. Us acompanyo. A ell i a tu, i a tots vosaltres. Per a mi és un honor participar en aquesta forma de solidaritat i de conhort tan sentits.
    I una altra vegada et felicito per la tria musical.
    Tornaré ben aviat.
    Gràcies, Dafne.

    ResponElimina
  22. Estimat Xavi,
    Jo, l'amiga de la teva germana, et vull felicitar, et vull dir que el que vas poder deixar aqui amb nosaltres, perdura, t'estimen i et troben a faltar..
    Jo a través de la teva germana i sense coneixe't, he pogut ensumar el preciós aroma d'amor cap a tu que la teva familia t'ha regalat i tu a ells. Això és l'important.

    Feliç aniversari!
    Dafne, petonets!! Visca la Traviata...
    Filo

    ResponElimina
  23. Xavi ,moltes coses podria dir,però la que més m'impactava era el carinyo i la estima que tenies als nebots. Sempre tenies un somriure per a ells i això val més que qualsevol cosa.Allà on siguis cagundeu!

    ResponElimina
  24. Massa dies embolicat amb uns quants temes entre mans, fins avui no puc passejar-me altre cop per la catosfera. Ho faig i em trobo amb aquest post teu tan especial. Una abraçada, Dafne, i molts ànims; estic segur que el Xavi ho sap, que esteu de celebració d'aniversari, i ho celebra amb vosaltres!

    ResponElimina
  25. Ostres, et puc explicar una cosa molt personal?

    Els meus pares es duien molts anys de diferència, gairebé disset. Quan el meu pare va morir, als vuitanta-vuit, la meva mare només en tenia setanta-u, encara una dona forta. Al cap de dos anys hagueren celebrat les noces d'or.
    El meu pare va morir el març de 2005 i el maig de 2007 haurien fet els cinquanta anys de casats.
    Doncs la meva mare ho va voler celebrar igualment. Una celebració molt petita, clar. Ella, amb els fills, el gendre, la nora i els néts. Tots vàrem anar a Montserrat (on ells s'havien casat), vàrem assistir a missa i després vàrem anar a dinar tots junts. Ella deia "encara que ell no és físicament amb nosaltres, hi és d'una altre forma i avui segueix fent cinquanta anys del nostre casament, i m'agrada que estem junts".

    Tu, amb el teu germà, has fet el mateix. Encara que ell ja no sigui físicament amb vosaltres, segueix essent el seu aniversari, tu el segueixes estimant i està molt bé que li dediquis un post de record... I amb pastís de la CARME!! Això és de primera categoria!! :-)) Endavant!

    ResponElimina