PER MOLTS ANYS, NEN!!!

El dia 1 de març torna novament el teu aniversari, però ara queden lluny massa coses, dos anys sense celebrar-lo, i que difícil és felicitar a algú que has estimat, però que ja no és aquí; no fer-ho és acceptar la pèrdua definitiva, i malgrat no ser-hi físicament, ell roman en cadascú de nosaltres.
Així, que amb una tristesa que a poc a poc anem ensinistrant i amb l'ànima més enfortida, avui us convido a la celebració de l'aniversari del Xavi, el meu germà, a qui jo deia "Nen", i ell em deia "Nena"(mira, érem així de simples!)
L'any passat deia que no hi hauria pastissos, doncs Xavi, aquest any te n'hem preparat un d'especial, no és dels meus, perquè aquest sé que no te´l podries menjar; és un pastís gairebé màgic, perquè et permetrà assaborir-lo entre els estels, l'ha fet amb molta estima, una bona amiga blogaire, la Carme.
I tots junts bufarem aquest 48 que no pot ser i és; aquest 48 que marca la teva mort prematura, aquest 48 que ens esmicola novament!
Seguir sense tu, no és fàcil, però n'estem aprenent; et recordem molt, parlem de tu, ens imaginem el què diries davant de tot el que passa; de vegades vaig pel carrer i em vénen records compartits, i em poso a riure, i sé que d'alguna manera em vols fer somriure des d'on ets, i et sento en el meu batec, perquè una part  teva roman en el meu cor.
El "petit" em diu que pensa molt en tu; la mama ha començat a trencar el seu silenci i a acceptar, l'inacceptable en una mare; l'Anna et recorda sovint, la Jana sempre parla del tiet Xavi... A l'escola va descobrir que el seu nom té 4 lletres, i estava feliç perquè XAVI, també en té quatre. Ja ho veus, de segur que em llegeixes, i em diràs "quines collonades poses", però com que ja saps, que jo necessito dir, compartir, tot el contrari de tu, doncs ho entendràs perfectament.
És una manera, altra volta, de constatar el molt que t'estimo, i el poc que t'ho vaig arribar a dir.
PER MOLTS ANYS NEN!!!
MIL PETONS, AGAFA´LS QUE SÓN PER A TU!!!!

La Traviata, per tot el que representa entre nosaltres!!!

Als meus amics del facebook, us vull demanar un favor, en la mesura que us sigui possible; els comentaris d'aquest post, si podeu me´ls deixeu al blog, perquè així quan vulgui llegir-los i rellegir-los em serà més fàcil. Encara que us sembli una bajanada, hi ha petites coses que ens ajuden a caminar davant les absències.

Mil gràcies a tots/es, pel caliu que em transmeteu!!!