Avui amb les cabòries personals no he sortit de casa, i ara mateix connectada al facebook m'he topat amb la notícia que el casteller de la colla joves Ramon Barrufet havia acabat la seva lluita ferotge per tirar endavant amb la tetraplègia severa que l'havia deixat afectat des de l'agost de 2002, arran d'un accident casteller.Des d'aquí em sumo al dol per la seva pèrdua, per l'estima que li he sentit però que no m'he atrevit a manifestar, per aquest món que l'ha tingut encadenat a un cos que no li servia per poder aferrar-se a la seva colla físicament, però la seva ànima sempre era a la plaça, i de segur que ell feia pinya com sempre ho havia fet.
Amics de la colla joves, la meva colla, sento profundament aquesta partença, però penso que finalment ha assolit la llibertat, avui el Ramon ha coronat el castell més gran, el de la vida.
Maria, Carme, Rosa, i tota la resta de la família, seguireu endavant i amb orgull per haver estat al costat del Ramon fins al darrer alè, donant-li el més important; el vostre amor i suport.
Ramon, bon viatge company, el teu esperit amb la camisa vermella romandrà per sempre en la nostra memòria.
VISCA LA COLLA JOVES, ELS SEUS CASTELLERS I ESPECIALMENT EL RAMON BARRUFET.
Uf, reconec que la família ha de passar per un mal moment. Però coincideixo que ara és lliure. Una abraçada a tots.
ResponEliminaCert que el moment és dolorós, però tots aquests anys només ho saben ells!!! Gràcies!!!
EliminaEls castells tenen això, si no tinguessin aquest component de risc no ens atraurien tant, però quan veus casos com aquest només pots preguntar-te 'per què?'.
ResponEliminaI el Ramon responia: I per què no????
EliminaEl seu cor sempre serà a la plaça. Finalment lliure, encara que el trobin molt a faltar
ResponEliminaMalgrat la tragèdia que va viure, ell sempre hi va ser a la plaça!!! Com bé dius, ara lliure!!!
EliminaSempre hi serà perque ningú mor del tot quan se'l estima
ResponEliminaun petonet Lidia
Totalment d'acord. Mentre en parlin, no deixem mai d'existir.
EliminaMoments durs per a la Jove, sens dubte. Però ni que sigui per ell, ara la colla ha d'arribar més amunt que mai. Potser des del cel el Ramon li donarà la mà a l'enxaneta quan assoliu el castell més alt...
ResponEliminaÀnims, Dafne, i una forta abraçada.
Segur que clamava des de feia temps que algú l'estirés ben amunt!!!
EliminaLa mort no és la fi de res; estic segur que en Ramon comença una nova etapa en alguna altra banda. Aquí ha pogut dedicar-se, d'una manera o altra, a allò que li omplia; que també sigui així a partir d'ara!
ResponEliminaEm sap greu dafne ...
ResponEliminaA tots els castellers, quan passa alguna desgràcia com aquesta, crec que no hi ha color de camisa!!!
EliminaUna frase per recordar sempre, coronar el castell, la torre més gran, la de la vida.... M'he emocionat!
ResponEliminaRealment l'esforç per coronar-lo ha estat immesurable!!!
EliminaGràcies, doncs, per coronar aquest castell de la llibertat.
ResponEliminaGràcies a tu, per les teves paraules!!!
EliminaTot i que no el conec (ni a la Colla) comprenc la tristesa infinita de la pèrdua.
ResponEliminaSi algú et molesta amb els comentaris, activa la "moderació de comentatris" i així només tu decidiràs si un comentari el publiques o l'elimines.
Gràcies, ja ho fet, el que passa és que ara em compten moltes més entrades, ja que cada cop que accepto, sembla una visualització nova. Bé, és igual, el més important és trobar-vos aquí!!!
EliminaPetons de tot cor!!!
El seu esperit perdura en la mà alçada de l'enxaneta. Avui et contesto el correu. Petons!
ResponEliminaFinalment ja ha pogut fer l'aleta!!!!
EliminaRamon Barrufet,bon amic del meu pare i de tota la famila, cada any per nadal(reis)navem a casa vostre, vestits i maquillats, el saludavem amb alegria i li oferiem regals, la cara de felicitat dels seus nets i la vostre, eren el veritable regan de la nit, era cita imprescindible que any rera any compliem amb moltes ganes,ahir al mig dia varem rebre una trista trucade, que ens anunciava...el que ara desgraciadament tots sabem, una gran perdua per el poble i per la nostre colla, de ben segur que quan l'anxeneta toqui el cel, la ma del senyor Ramon estara alli, com sempre...(perdo per ls faltes esta ds del movil!
ResponEliminaQuan torneu la nit de Reis, ell també hi serà!!!
EliminaQuan una comunitat humana que suma esforços cap a la consecució d'un fí.Perd a un dels seus, tota la comunitat s'en ressent d'una manera intensa.De fora estant i sabent-ho em sumo amb els braços alçats al vostre dolor . Avui em petaré els llavis de tant tocar la gralla en homenatge. Encar que vingui la Policia.
ResponEliminaDoncs que el toc de la teva gralla sigui la música que l'acompanyi cap aquest nou món!!!
EliminaEspero que no hagin de venir els cossos de seguretat, perquè et vull per aquí sempre!!!!
Pos j'asta fet !!. com que feia la tira que no tocava m'he petat el morro com Deu mana, No ha vingut la poli , el meu fill ja els té acostumats a la gralla i la electrica Yamaha Signature Lee van nosequé, i la pedalera, aixi que es resignen... he tocat EL Rigodom i la pastora galana un rato i alego La MRT COM BALLA una melodia occitana medieval en Homenatge, No en sé gaire Jo he? que no tinc bufera ni llavi i ara em tiben les galtes que te cagas,Però es el que hi ha sinó practiques.
EliminaDe ben segur que t'ha sentit, ahir les vostres varen ser tantes, i la teva des de la llunyania també hi va ser molt a prop!!!
EliminaPetonsss!!!!!
Un fet trist que omplirà de coratge (més encara) a la gran familia de les colles castelleres.
ResponEliminaI recordeu que allà a on sigui sempre serà l'hoste convidat en els castells :)
El record del Ramon serà viu per mooolts i mooolts anys!!!!
EliminaQue descansi en pau, definitivament, alliberat de qualsevol de les cadenes que ha hagut d'arrossegar en aquesta vida. Recordeu-lo en cada un dels castells i cada cop que l'enxaneta faci l'aleta.
ResponEliminaÉs una notícia molt trista, però hem de pensar que com que la colla continua, ell sempre hi serà, en el record i donant forces...
EliminaEl Ramon romandrà viu per sempre, coronant el castell o fent llenya, el seu esperit lliure ens vetllarà de ben a prop!!!
EliminaGràcies porquet per atansar-te!!! Un cap de setmana ple de massa coses tristes!!!
quan se'n van els bons encara sap més greu
ResponEliminaGràcies!!!
Elimina