dilluns, 20 de desembre de 2010

LA MARATÓ: RAMON BARRUFET



Des de fa 19 anys, els catalans mostrem el nostre vessant més humanitari i solidari col·laborant amb la Marató que organitza la televisió pública de Catalunya, TV3. Quina llàstima que el nostre govern no pugui destinar-hi partides del seu pressupost per a aquests tipus de recerca i investigacions, que al cap i a la fi és invertir en la seva gent, en el seu país i a la vegada fer-ho extensiu a la resta de la humanitat.
Però, ahir, crec que la Marató, era especial, per als vallencs, teníem l'exemple del Ramon Barrufet. Recordo que tornàvem de viatge, i a l'avió ens vam assabentar que un casteller vallenc s'havia lesionat greument, quan vam arribar vam saber que era el Ramon, de "Cal Blanco"; així des del 2002 pateix una tetraplègia severa, arran d'un accident amb la seva colla estimada, la Colla Joves dels Xiquets de Valls. Una lesió que tal i com va dir ell, va sentir de seguida que s'havia fet mal, molt de mal.

Permeteu que repeteixi el que ahir vaig sentir que deia: "Per què m'ha passat a mi?", i la resposta: "Per què no?". Certament, moltes vegades qüestionem allò que ens passa, com si estiguéssim exempts, o haguéssim de ser immunes a les malalties o a les adversitats de la pròpia vida. I quan això passa, no et queda més remei que acceptar-ho i seguir endavant; tot i el dolor,i l'esforç que comporta afrontar el dia a dia.
No us puc negar, que em vaig emocionar en veure´l, perquè des de la celebració dels 200 anys de la Colla Joves, no l'havia vist; i des d'aquí vull aprofitar per seguir encoratjant la Maria, la seva esposa; i les seves filles, la Carme i la Rosa.
Un petó des del meu blog per a tu Ramon i per a les teves dones!!!

Des de l'escola, fa molts anys que hi col·laborem, aquest any, un esmorzar de xocolata desfeta i coca. Hem d'agrair la col·laboració de forners vallencs (Fabra, Tarragó, el Fornet amb la Cinta Bartomeu, el nostre Forn, Pim Pam, Pa de pa) i el forn de Vallmoll, la Frida i el forn dels Garidells).
Finalment vam aconseguir 960€, aquesta ha estat la nostra aportació, ja que els nens compraven el tiquet per 3€ mínim i després hi havia una guardiola on tothom podia fer algun donatiu!
La suma de tots ha fet possible, aquesta xifra que una vegada més ens fa ser molt grans, això que el nostre país és petit:7.246.114€.i que encara es pot veure augmentada fins el 31 de gener.

De vegades renego de tot, però ahir me´n vaig anar a dormir, pensant que visc en un país extraordinari, que de vegades la caga, però que en moltes altres ocasions sap estar al lloc que li correspon.


2 comentaris:

  1. A mi també em va remoure el cor al veure'l a la Marató i tot el que va dir i tant ben dit!

    Com be dius la Marató és un èxit de país, ja que com vosaltres molta gent fa activitats per recaptar donatius, aquest any van dir que més dun milió s'havia recaptat amb les accions de colectius i associacions d'arreu.

    Amb coses així et sents orgullós del país i la gent.

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó Jordi! De vegades ens lamentem de coses que als ulls de molta altra gent, són insignificants. Aixecar-nos cada dia, vestir-nos, ser independents, això no té preu!!!
    Recupera´t aviadet, i diuen que la pluja ja s'acaba!!!
    Una abraçada!

    ResponElimina