LA SANT SILVESTRE

Avui fa un any, estava nerviosa, neguitosa pensant que correria la meva primera cursa. La Sant Silvestre de Tarragona.
I així va ser, amb el dorsal 837,arribava al Serrallo, i després d'un petit escalfament, tots a punt per iniciar la cursa. Vaig anar acompanyada una bona estona amb la Gemma Casalé, i després cadascuna va agafar el seu ritme.
Córrer al costat del mar, i veure com la llum del dia deixava pas a la foscor,mentre anava avançant la distància marcada, em feia sentir viva.
Així, mentre alguns entraven ben d'hora a la línia d'arribada, jo encara corria; i finalment quan vaig ser a uns metres de la meta, vaig veure el somriure del meu fill, els aplaudiments de la meva companya de feina, l'Anna (que no s'ho va voler perdre) i el flaix de la càmera del meu marit, per immortalitzar aquell moment, que jo havia estat esperant, i que finalment veia assolit; el grau de satisfacció és inexplicable, encara que alguns pensin que no n'hi ha per tant, per a mi, era un repte que sempre havia volgut acomplir, i que el 31 de desembre de 2009, s'havia fet realitat.
Vaig fer-me el propòsit de repetir aquesta experiència, però com tot en la vida, res es pot planificar; entrebancs de la vida, han fet que aquest any, no pugui participar a la Sant Silvestre, però en el pensament hi seré, i per això he vingut aquí i he començat a escriure, per tal de pal·liar la meva recança per no poder-hi ser.
Fa anys, pensava que aquells que anaven a córrer els faltava un bull. Poc podia imaginar, que amb els anys, això em succeiria a mi, i esdevindria una necessitat que fa que em senti millor quan arribo després d'haver corregut pels camins, sentint el meu propi jo lliure.






Per a tots els que entreu al meu blog, per tots els que correu per la meva vida, us desitjo un BON ANY i GRÀCIES PER AJUDAR-ME EN AQUESTA CURSA TAN COMPLICADA QUE HA ESTAT AQUEST 2010.
PETONS!!!