dimarts, 14 de desembre del 2010

TRUCA A LA PORTA!

Sempre he sentit una passió per les paraules, per tot el que hi trobo, perquè m'aporten pau i serenor, i amb elles em vull apropar a vosaltres, i donar-vos les gràcies per la força, l'energia i la il·lusió per seguir caminant, malgrat tots els contratemps que he trobat. Un any molt difícil, però em sento feliç de tenir tan a prop persones que malgrat la distància, les sento al meu costat.
La meva manera de desitjar-vos BONES FESTES!

Aquest any
arribes altra volta,
voldria foragitar-te,
apartar-te;
però el calendari
marca indiscutiblement
el teu retorn.
Plors pels que ja no hi són,
enyorança i desconsol,
tan sols la força dels meus fills
m'empeny a obrir-te
de bell nou
la porta de casa meva,
i amb les llàgrimes amagades
oferir-te la meva rialla,
i viure aquestes festes,
perquè ja és NADAL!


6 comentaris:

  1. I, a pesar d'aquestes llàgrimes amagades (les que més costen d'empassar, les que queden a la gola i fan mal), sabràs disfrutar-lo. No només pel Pol i per la Jana, sinó pel Jordi, per la mare, pels amics, pels veïns, pels companys de feina, però, per damunt de tot, per tu!
    Més que mai: FELIÇ NADAL, GUAPA!

    ResponElimina
  2. Gràcies Lídia; amb les teves paraules no puc amagar les llàgrimes. Entre tots viurem aquest nou Nadal, diferent, molt diferent!!!
    Petons i dissabte et vinc a veure, segur!!!!

    ResponElimina
  3. Tot un plaer i un orgull estar apropet...
    I ei, no passa res, no cal que amaguis les llàgrimes, saps pq? Pq tens qui te les eixugarà, així que... FOTEM-LI FINS BAIX!!!!
    CARPE DIEM!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  4. Tal i com et vaig dir l´any passat:
    zoriak zu ezagutzea nahi izan du, muxu haundi bat maitia!!!!!!!!!!
    I com que sé que t´agrada molt aquest any també et felicitaré les festas en euskera:
    Zorionak pasa ezasu egun berici bat!!
    una zorionakabraçada molt forta

    ResponElimina
  5. Gràcies Montse,
    Però amb els nens s'han de fer tantes coses, com per exemple amagar les llàgrimes, tot i que saben que tinc una tristesa perquè el tiet XAVI, no hi és i no hi serà mai més. Però, ara vull que ells visquin les festes amb alegria, que és el que toca.
    Petons i com no, sempre carpe diem!!!

    ResponElimina
  6. Eskerrik asko, nere lagun ona, nigan hurbil Zaitudalako eta nirekin momentu on eta txar guztiak konpartitzeagaitik.
    Musu handi bat bihotz bihotzez.
    Zorionak eta urte berri on!

    (M'ha ajudat una amiga del meu marit, com bé ja saps, no domino el basc, però sí que me l'invento)

    Un petó!!!!!!!

    ResponElimina