dimecres, 1 de febrer de 2012

MARE DE DÉU DE LA CANDELA



Si em sento vallenca és per tot allò que comparteixo amb la meva ciutat, amb la meva gent, amb les tradicions i celebracions.
Aquests dies, revisc les emocions viscudes fa un any, quan tota la ciutat de Valls era una explosió festiva arran de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela: tota era llum, gent amunt i avall; espectacles, actes institucionals, religiosos, infantils, balls, danses, mulassa, gegants, processó solemne.. entre tantíssims actes.
Avui, la ciutat dorm, i somnia en les properes, tot i que potser ens convindria treure´ns la son de les orelles, i fer quelcom per tal de donar vida en aquest intermig de 10 anys. El batlle deia que no podria ser cada any tanta festa, potser tanta no cal, però tan poca, tampoc.


Ahir, vaig assistir a un acte especial, dos grans persones, la periodista Gemma Casalé i el fotògraf Pere Toda van presentar el llibre  "LES DECENNALS DE VALLS" La devoció vers la Candela, religió, castells i cultura. (Arola Editors) El trobareu a la llibreria Roca.
El Pere i la Gemma
L'acte va començar amb un fragment del textos recuperats del Ball de la Candela, i després la Gemma ens dirigí unes paraules i l'alcalde tancà la presentació.
La Montse recitant el fragment del Ball de la Candela


 "Flor de febrer, que el nostre cor anhela,
de la ciutat Estel,
il·luminats per la nostra Candela,
guieu-nos cap al cel"


Aquestes paraules del virolai a la  Mare de Déu de la Candela serveixen d'encapçalament d'aquest llibre que ens permetrà refrescar la memòria, quan determinats records comencin a esvair-se; amb les paraules i les imatges romandrà per sempre més, tot allò que vàrem fruir d'unes festes espectaculars, lluminoses, que permetran als vallencs sentir-les novament; els que hi érem i els que vindran, i comprendre què és tot això, alimentant la seva curiositat i entendre la història festiva que ens mou cada 10 anys d'una manera inexplicable.


La Gemma Casalé ha redactat els textos per tal de donar so a les imatges; i aquí vull DONAR-TE LES GRÀCIES, en majúscula, per citar-hi el meu blog( en l'apartat de "La festa a la xarxa"), fent esment del que jo vaig sentir i que vaig voler compartir amb tots vosaltres. Un honor que hagis pensant en mi i en les meves paraules.


Així, que només em queda dir-vos que és un petit tresor, que cada cop que l'obriu us transportarà a la festa viscuda, i farà que el record sigui etern, com la flama que ens il·lumina de la nostra benvolguda Mare de Déu de la Candela.


Les fotografies són del Ricard Checa i del propi Pere Toda.

13 comentaris:

  1. UAU!!

    Moltíssimes gràcies. Gràcies de tot cor!

    Gemma

    ResponElimina
  2. Estic tan contenta de tenir aquest llibre, perquè és com tenir encesa l'espurna de les festes constantment; almenys en el record. I si tu i el Pere no ho haguéssiu fet, no el podríem guardar per sempre.
    Gràcies a tu, ja ho saps, per tot!!!

    ResponElimina
  3. Sempre és bo recordar el que ens fa feliços....

    ResponElimina
  4. És que les Festes Decennals són quelcom més. S'ha de ser vallenc per entendre-ho. Jo gairebé no ho entenc, hahahaha!!!!

    ResponElimina
  5. No, si ja et dic jo que al final hauré de baixar uns dies a Catalunya, expressament per passar per Valls. Encara no conec la teva ciutat, jo, Dafne! (però de les Decennals sí que n'he sentit a parlar, eh? i molt!)

    ResponElimina
  6. Doncs quan vulguis, i t'escapis cap a Catalunya, només cal que m'ho diguis i t'organitzo una passejada per Valls!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sííííí!!! :))
      Bon cap de setmana, guapa,

      Elimina
  7. Visca! les tradicions són teixit social i formen part del tresor cultural del país! felices decennals! i enhorabona!

    ResponElimina
  8. Som el que vivim Elfree, i ens fa grans quan ens sentim partíceps de la festa, de la tradició i com no de la pròpia història!

    ResponElimina
  9. Bon apunt Lídia! Vull dir...Dafne ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que booooo que ets Ivan!!! Dafne té història, algun dia la contaré!!!!

      Elimina
  10. Doncs visca Valls!!!! Coi, és que després d'aquest post tan a fons de Valls m'han vingut ganes de cridar-ho. Ara potser t'enfadaràs, però he de reconèixer que fa anys i panys que no poso els peus a Valls... sí, sí, és que ni per una calçotada! Potser hi hauria de començar a posar remei... però és que ja em coneixes... tiro molt cap a les altures del nord!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira que m'han passat coses en aquest poble, però el sento tan arrelat que no hi puc fer més!!! I jo no m'he d'enfadar perquè no vinguis a Valls, tot i que ara, ja podràs dir que hi coneixes algú, i quan parlin de Valls, de segur que m'hi associes, al Jordi Dorca, li va passar!!!
      Doncs quan vulgueu, i la muntanya no us cridi, ja saps, veniu a la vall, i us portaré pels llocs més emblemàtics!!!

      Elimina