diumenge, 5 de febrer de 2012

MEMÒRIA D'UNS ULLS PINTATS




 De  la mà de l'amiga Júlia, llibretera que coneix cadascuna de les nostres febleses literàries, polítiques i socials, em va arribar l'anunci que Lluís Llach treia una novel·la. Vaig entrar esperitada a comprar-la, i ohhh decepció, fins el dia 2 de febrer no sortia a la venda; però com que a Valls, era festa, el dimecres al vespre la podria tenir. Així, que amb el fred que ja començava a despuntar, la Jana i jo, cap a la Llibreria Roca, a buscar la primera novel·la del meu estimat Llach.
Quan vaig ser a casa, vaig pensar que havia de trobar el moment per començar sense interrupcions, la meva lectura. Quan el silenci va imperar, vaig començar a llegir amb una emoció que feia que cada pàgina em provoqués un delit de saber-ne més, no podia parar, aquella història d'uns amics que anava entrellaçant les seves vides, desvetllava un neguit que només podia satisfer, llegint.
Així que el dia de la Candela, va ser un no parar de llegir, fins i tot com deia la Núria Cisa, "et sap greu que el llibre s'acabi", i també em vaig guardar, el tram final per al dia de Sant Blai.
Si us he de descriure el que vaig sentir, m'endinsaria massa en l'obra, i no es tracta de desvetllar el contingut d'aquesta novel·la, que és realment una joia.
Descobrir en Llach, en el vessant literari, el converteix encara més, en un referent que ara va més enllà de la cançó, i reivindica amb les paraules escrites un tram de la història que va marcar a moltes generacions, encara avui nosaltres en som hereus de les brutalitats comeses.
Vaig començar la novel·la amb emoció i quan vaig tancar la darrera pàgina no vaig poder contenir les meves llàgrimes, com en d'altres moments de la novel·la, quan empatitzes amb els personatges, i fins i tot pots sentir el seu dolor, el seu amor, la seva lluita.
Enhorabona Lluís Llach, sé que ets gran, però ara ho demostres amb una obra que encara te´n fa més.
Podríem dir que amb el somriure i la paraula escrita, la revolta!!!
Llegiu-lo, és un plaer!!!











31 comentaris:

  1. Respostes
    1. Si jo ho vaig fer prest del tot, acabat de sortir i cap a casa!!!

      Elimina
  2. Bé, he de dir que no crec que la llegeixi, penso que no és de l'estil de lectura que m'atreu, i tot i tenir molt respecte per Llach no m'és el referent que veig que és per tu. Un goig, això sí, la teva descripció de com t'ho ha fet passar.

    A banda d'això et venia a comentar el tema de la Joves. Primerament, una disculpa, no pretenia ofendre i la relació d'idees que vaig fer era totalment en broma, és clar. Pel que fa a la colla, jo sóc, o millor dit he estat, casteller, i me'ls he trobat en moltes places, he gaudit dels seus castells i he vist alguns intents suïcides, però com a entitat res a dir. Si vaig fer aquell comentari era per l'aparença d'alguns dels seus membres, i no vaig fer servir l'expressió més adequada potser, però amb tot el respecte que em mereix Valls com a capital catalana, molts semblen més aviat de l'extrarradi de Barcelona, amb tot el que això comporta. I amb això tampoc pretenc ofendre, jo visc a l'extrarradi de Barcelona! Espero que et serveixi l'explicació, no pretenc enemistar-me amb ningú per una opinió, tothom té dret a tenir-ne.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per entrar, i dir la teva, que és de bon entenedor, comprendre que cadascú té els seus gustos, només faltaria que tots els tinguéssim iguals, bufff que avorrit seria tot.
      I la segona part, et diré que no sóc fanàtica, encara que t'ho pogués semblar, i no et negaré que de vegades m'he enrabiat veient com la sang els bullia i perdien els estreps, i entraven en baralles que no calia, suposo que això deu voler dir l'extrarradi que esmentes.
      Espero que sentis que t'allargo la meva mà, i en cap cas, m'agradaria semblar irracional, perquè no en sóc.
      Una abraçada!!!

      Elimina
    2. No sé de que va, Pero la teva manera de explicar-te o mes ben dit la teva "asertivitat" be val un "Ego te absolvo" així que per a mi quedes absold de tot pecata minuta que hagis pogut cometre,,,

      Elimina
  3. Hola Dafne: M'agradat molt la teva descripcio de la lectura del llibre d'enLluis Llach,, en un moment donar tambe va ser referent meu.
    Un amic virtual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'això es tracta, de compartir-la, i si a sobre us agrada millor que millor!!!
      Gràcies per deixar la teva!!! :) amb el somriure....

      Elimina
  4. Ui quin privilegi el teu! crec que me'l firaré tinc curiositat per llegir-lo me n'alegro que t'hagi emocionat...a veure si quan me'l llegeixo m'agrada tant com a tu...de vegades em passa que si sento parlar molt d'un llibre de vegades em creo expectatives massa altes ...abriga`t!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades ens passa el que tu dius, però en aquest crec que no et variaran les expectatives. Bé, no tenim un referent anterior de Llach novel·lista, i tot depèn del què esperis. No voldria equivocar-me, Elfree!!!
      Oooooh, és tan curós!!!

      Elimina
  5. Catixns! Ara m'obligaràs a llegir-la!

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahahahaha, doncs apa, cap a ca la Llibreria Roca!!!! No et decebrà, ja ho veuràs!!!
      Petonssss!!!!

      Elimina
  6. Oh! Ja es pot comprar? Com sempre el porquet a la lluna de València... Doncs a mi em feia una miqueta de por que en Llach s'endinsés en les històries llargues. Com a contador d'històries curtes ja sabem que és un geni, un mestre, un poeta... inigualable, però amb les llargues... I ja n'he llegit diverses coses molt positives d'aquest llibre. Així que crec que faré un cop de cap i l'aniré a cercar!!! (el que passa és que no prometo llegir-lo en breu doncs se m'acumulen mooooolts llibres a la llista de pendents!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva fal·lera per saber d'aquest llibre, va desplaçar la pila que tinc, que ja estant avorrits de mi. Hahahahaha!!!!

      Elimina
  7. Jo també penso comprar-lo i llegir-lo; Potser l'han convertit en una mica massa mediàtic, el llibre, però essent en Lluís Llach un poeta extraordinari que ha aconseguit transmetre'ns tants sentiments amb les seves lletres, imagino que la seva essència també deu impregnar la novel·la i que m'agradarà irremeiablement.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El llegia, i el sentia, malgrat ell diu que no té res a veure amb la seva història personal. Jo crec que hi ha detalls que són tan autèntics, perquè són d'ell. (opinió meva, és clar). Jo sóc una flor, com diu el meu marit, no ho puc evitar!!!

      Elimina
  8. En Llach és un tipus especial, entenc i em crec que la seva novel.la t'hagi enganxat. No tinc ni idea de què va, però vaig saber fa poc de la seva existència (de la novel.la, vull dir ;) i vaig estar segur que m'agradaria. A veure quan me la puc "agenciar"...

    Bona setmana, Dafne.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo em vaig emocionar sentint el patiment i l'amor entre algun dels personatges!!! Quan l'hagis llegida, en parlem, ara és millor que no te´n doni detalls, per no trencar l'essència que hi ha.
      Petonssss cap a Berlín, i bona setmana malgrat la gelor dels ......, hahhahaha, no vull ser grollera, però no m'agrada el freeeeeeeeeeeeeeeeeeeeed!!!!!!

      Elimina
  9. Me l'apunto, i el proposaré al club de lectura de la URV, que a la propera trobada ens toca triar una novel·la d'un autor català.

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs teniu molt, però que molt per poder parlar; hi ha moltíssim temes entrelligats en la mateixa història!!! A mi m'ha deixat com amb enyorança!!!!
      Petonssssssssssss!!!!

      Elimina
  10. jo també la vaig voler tenir de seguida, però de moment només l'he pogut començar... i pel que he vist i pel que dius tu promet molt... no crec que em duri gaires dies :-9

    ResponElimina
  11. Segur que quan passis de la 50, ja no podràs aturar-te, i voldràs satisfer la curiositat que desvetlla en Llach!!! Bona lectura, algun dia, el compartim!!! Ja em diràs com l`has trobat!!!
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  12. La teva és una recomanació entusiasta. Com un regal.

    ResponElimina
  13. El regal és que has tornat!!! T'aniré seguint, vinguis de Malanyeu o d'on sigui!!! Estic contenta de retrobar-te!!!

    ResponElimina
  14. Gràcies Dafne per la teva ressenya, de fet jo he considerat sempre en Llach millor poeta que cantant, m'han fascinat sempre les lletres i el contingut de les seves cançons que no pas ell com canta. Per cert ahir varem estar fent gestions des de la biblio i possiblement cap el mes d'abril-maig vingui en Llach a presentar el llibre. Aquí a Torroella el veiem a vegades ja que en Llach és fill de Verges just el poble del costat..contenta de llegir la ressenya!

    ResponElimina
  15. Comparteixo plenament el que dius com a poeta i cantant. Quina sort si el podeu tenir amb vosaltres presentant el llibre. Jo espero que prop d'aquí se´n pugui fer algun, perquè m'agradaria tant poder-hi assistir. Torroella em cau un xic lluny!!!
    Una abraçada, i celebro que t'hagi agradat la ressenya!!!

    ResponElimina
  16. A mi també m' agraden les seves lletres tot i que com a cantant et seré sincera, amb cansa una mica quan se'l treu d' algun concert emblematic i reivindicatiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs la teva sinceritat s'apropa al meu pensament; perquè de vegades canta, i no l'entenc, és allò que diu el que veritablement el fa autèntic. La seva passió i lluita per la terra el fa ser com és, i això em té corpresa!!!
      Gràcies per la visita!!!

      Elimina
  17. aquí tens un altra que no es llegirà el llibre...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva pretensió no és fer-lo llegir, només compartir el que jo vaig sentir!!!

      Elimina
    2. L'estic llegint ara mateix, ja estic més enllà de la meitat i m'admira un cop més aquest LLuís Llach... com sap transmetre els emocions, totes... m'encanta i això que els relats que parlen de guerra sempre em fan mandra, però aquest no. Des dels ulls de Germinal veus bategar la vida, la tristesa, el dolor, i també l'amor, la força, la valentia... me'n torno a llegir una estona més!

      Elimina
  18. Per si us interessa llegir-ne una altra ressenya:

    http://brotbord.blogspot.com/2012/03/al-proper-accent-bord-biblioteca-borda.html

    ResponElimina