dijous, 28 de febrer del 2013

UN ALTRE ANY, XAVI!


Demà, 1 de març de fa 49 anys vas arribar tu!!!
Em vas donar la mà per aprendre a caminar, i vaig pensar que no calia patir.
Però un bon dia, amb el teu estil particular, em vas venir a dir: "Busca´t la vida, nena. Jo me n'he d'anar"!!! Quina putada!
Ai, Xavi, tant que ens les fotíem, i ara, com t'enyoro!!!
Perdona que no estigui massa eufòrica, però et prometo, que amb una miqueta de temps, ho podré solventar.
La Marta em deixà en un comentari, el que cito d' Eduardo Galeano: "L'oblit és l´única mort que mata de debò"!!!

F E L I C I T A T S,  N E N!!!



Demà estigues atent, veuràs llumetes des de casa, serem nosaltres. El Pol i la Jana amb els seus lots t'enviaran milers de besades!!!

Publicat per a 22:33
Etiquetes de comentaris: ,

14 comentaris:

  1. Garbí2428 de febrer del 2013, a les 22:52

    De més aprop seria millor, però un bon record no permetrà mai l'oblid. Una abraçada, i no estiguis trista, per el que no es pot arreglar.

    ResponElimina
  2. Alyebard28 de febrer del 2013, a les 23:12

    Una gran abraçada

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas28 de febrer del 2013, a les 23:31

    No deixis de recordar-lo ni deixeu d'enviar-li petons de llum, però espero que un dia puguis deixar d'estar trista. Abraçadetes bonica.

    ResponElimina
  4. Mª Candela1 de març del 2013, a les 0:07

    Junt amb els petons envia-li un del teus somriures, segur que no et voldria veure trista. Una forta abraçada!!!

    ResponElimina
  5. Ferran Porta1 de març del 2013, a les 0:10

    Una abraçada gran gran, Dafne, i a no oblidar!

    ResponElimina
  6. Mare desastre1 de març del 2013, a les 9:23

    Lidia és molt bonic el que fan el Pol i la Jana, quan va morir la meva àvia la mare em feia sortir a dir-li bona nit a l'estrella mes brillant i encara ara la miro i se que és ella.

    ResponElimina
  7. Anònim1 de març del 2013, a les 9:34

    Des de Bélgica, una abraçada enorme, Lídia, de la part d'un amic de debò que mai t'oblidarà ! Lluís Güell Jornet

    ResponElimina
  8. Joan1 de març del 2013, a les 10:06

    No cal que estiguis eufòrica, només que miris enlaire, sempre enlaire, res d'acotar el cap.

    ResponElimina
  9. Avi361 de març del 2013, a les 10:59

    Hola Dafne: Esta molt be recordar al que ja no hi son, aixo ens ha mes grans ,mes nobles, mes bons, i la tristesa es converteix en conformitat.

    ResponElimina
  10. novesflors1 de març del 2013, a les 18:36

    Abraçades.

    ResponElimina
  11. Galionar1 de març del 2013, a les 19:15

    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  12. sa lluna2 de març del 2013, a les 23:07

    No oblidis i sempre serà en tu.

    Aferradetes.

    ResponElimina
  13. Dafne7 de març del 2013, a les 22:39

    No us podeu imaginar quin enyor tan gran sento!!! Novament, gràcies per les vostres carícies!!!

    ResponElimina
  14. Marta10 de març del 2013, a les 21:41

    Continua caminant! una abraçada!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)