"Com us ho podria dir perquè em fos senzill..."de la mà de Lluís Llach aprofito aquestes paraules per iniciar aquest post tan sentit per a mi, és l'aniversari del meu fill Pol.
Amb ell he començat un viatge ple d'emocions que he anat canalitzant amb el pas del temps; he descobert un món que em quedava llunyà, i que amb ell l' he tornat a viure.
El dia 15 de febrer, tot just la nit començava a tancar les finestres, a treure els carrers, i a desar-ho tot, esperant un nou dia; tu, fill meu vas començar a picar perquè volies sortir. Moltes hores d'espera, però finalment, vas arribar i l'emoció de sentir-te entre els meus braços va esborrar "ipso facto" tot el periple del teu naixement.
Pol, fill meu, el teu aniversari arriba tal i com marca el calendari, potser no en el millor moment de la meva vida, perquè és clar, el món dels adults és molt complicat.
Amb tu he après a no disfressar-lo, i tot i la teva curta edat, em comprens i vull agrair-t'ho, aquí amb paraules, i en el dia a dia amb totes les mostres d'afecte i estima que puc oferir-te.
POL, amor meu, desitjo que siguis feliç, i que aquest nou any que encetes, t'apropi molts moments plens de somriures; estones amb els teus amics que tant estimes; i sobretot que conservis la teva generositat, i sensibilitat que tan bé et caracteritzen.
Bé, les teves disfresses em superen, però alguna cosa havies de tenir!!!! :)
Només puc dir: "L'amor és" A.Saint-Exupéry.
I tu ets!!!
Només puc dir: "L'amor és" A.Saint-Exupéry.
I tu ets!!!
MOLTES FELICITATS, POL!!!!
T'ESTIMEM MOOOOLTÍSSIM
No es podia dir millor com sempre Lídia. Moltes Felicitats Pol ! t'estimo!
ResponEliminaPer MOLTS ANYS, POL!!!! i que siguis molt feliç!
ResponEliminaI a la seva mare també!!! Per molts anys pugueu gaudir l'un de l'altre...
Felicitats Pol!!!
ResponEliminamoltes felicitats a tots dos i a tothom que us és proper. Hauriem d'expresar més sovint els nostres sentiments.
ResponEliminaMoltes felicitats a tots dos, Lídia! Els fills són el motor que ens permeten tirar sempre endavant, fins i tot quan a aquest motor no li queda ni una gota de gasolina...
ResponEliminaUna abraçada molt gran!
eeep encara que arribo tard felicitats a tu per ser la mare i a ell per fer anys!
ResponEliminaHola Dafne:El temps qui l'atura? De les grans alegries als drames mes durs no mes i va un suspir, ens hem de quedar diuen amb el que sigui positiu, però això tampoc es just, encara que efectivament, malgrat tot i per la nostra pròpia pervivència la nostra consciencia no mes s'alimenta del que es positiu.
ResponEliminaArribo a misses dites. Jo encara diria més, a misses ditíssimes! Però deixa'm celebrar aquest aniversari del Pol. Jo encara diria més, deixa'm celebrar amb tu el que tinguis la sort de tenir un fill com ell, que t'ajudi i et comprengui. Cuideu-vos molt, moltíssim!
ResponEliminaMai s'arriba tard, així, que gràcies a tots, i un petonàs ben gran a tots, de part del Pol!!!
ResponElimina