dilluns, 28 de febrer del 2011

XAVI, T'ENYOREM!!!


Tot el cap de setmana que he estat amb una tristesa, que no puc negar, ni dissimular i que conec perfectament quina n´és la causa. Doncs bé, el dia 1 de març el Xavi celebrava el seu aniversari, en faria 47, però no podrà ser; assumir-ho provoca en nosaltres aquesta tristor, que en determinats moments és més evident i en altres ocasions sembla com si no hi hagués res que pertorbés el nostre dia a dia, però en el fons sempre hi ha el batec del record d'aquells que no tenim, i que enyorem. Demà serà el primer aniversari, sense ell, sense espelmes, sense regals... Només la seva essència, que és el que vull compartir amb vosaltres, malgrat que molts que em llegiu, no el coneguéssiu.
Ahir, la bona amiga i periodista Gemma Casalé em remetia la lectura d'una història d'amor marcada per un final injust. Vaig plorar, mentre el llegia, i pensava en totes aquelles persones que han d'escoltar, les paraules que la mama i jo vam haver d'engolir-nos el dia 10 de juny, assegudes en un despatx de l'hospital; impotència, un dolor que et recorre les extremitats, i un tremolor que només pot percebre aquell que malauradament rep aquesta sentència cruel.
"No hi ha res a fer"!!!


Així, que des d'aquí FELICITATS, NEN!!! No hi ets, però et sentim; no podem parlar però recordem les teves paraules, no et pots imaginar les vegades que emprem aquelles expressions que tant et caracteritzaven; perquè tal i com va dir una vegada en Xavier Sardà: "L'home mor dues vegades; el dia que el seu cos se´n va i el dia que marxa la darrere persona que ens recorda"!!! Així que Xavi, per molts anys entre nosaltres, i un petó amb força cap aquest cel que t'acull( de ben segur que si em sentís que parlo del cel, es cagaria amb alguna cosa grossa, ell era així!!!)

Aprofito per compartir l'article d'Almudena Grandes que és un relat meravellós del què pot fer l'amor, quan la vida s'apaga.
www.elpais.com/articulo/portada/final/elpepusoceps/20110227elpepspor_12/Tes

9 comentaris:

  1. Lídia,

    La mort definitiva arriba quan no ens recorem d'aquelles persones que hem anat perdent per el camí.I aquest no és el cas del Xavi.
    Mai es poden trobar les millors paraules per acompanyar a algú mentre sent aquest buit, encara que a voltes tant sols cal dir: hi som.

    Gemma

    ResponElimina
  2. Lídia,
    Les persones que estimem ens les pot pendre una injustícia de la vida, però el record que en tenim d'elles, instalat en el nostre cor, ningú ens el pot pendre i és viu mentre nosaltres així ho volguem.
    Una abraçada i que aquest record et porti els moments bons que heu viscut. I oblida el patiment i el sofriment, aquest ja va passar i ara no cal reviure'l, segur que el Xavi així ho vol des del cel que l'acull.

    ResponElimina
  3. Gràcies a tots dos, i com diu la Gemma, de vegades només cal ser-hi, i no necessitem les paraules.
    És un dia complicat de descriure i viure, i com tu dius Jordi, avui he fet molts feed-backs,recordant el millor que vaig compartir amb ell.
    Petons!!!

    ResponElimina
  4. Gaupi, preciós el text on relates sentiments tan i tan importants com l'amor i en contraposició, la pena per la perdua del teu estimat germà.
    Perdua..., crec que molta part del problema és que nosaltres (tan i tan desenvolupats) no sabem admetre que la vida és un compte enrera, per tant la mort és part del camí..
    Crec que hauriem de fer una feina important amb els nostres fills per tant de que la visquessin sense tan dolor.

    Molts petons d'ànims i d'esperança...
    Filo

    ResponElimina
  5. Tan cert, Filo!!!
    Però la nostra cultura no ens ensenya a acomiadar-nos sinó a aferrar-nos!!! I ells necessiten marxar, i nosaltres seguir vivint sense tanta tristor!!!
    petons regineta de l'ànima!

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. M'has fet posar un nus a la gola, Lídia. Voldria afegir alguna cosa al que ja t'han dit, però en situacions així em costa molt que em vinguin les paraules. Em bloquejo. Un petó.

    ResponElimina
  8. Saps què és el més important,Jaume? Doncs que hi ets, que hi sou, i no el que em puguis dir.
    Hi ha moments, que les paraules no serveixen, però sí l'afecte que em transmeteu!
    Gràcies!!!!

    ResponElimina
  9. LIDIA t´aseguro que m´has tocat el cor, estic segura que estaria content de celebrar aquest aniversari així i te sort de tenir una germana cpm tu. Felicitats....

    ResponElimina