dijous, 3 de febrer de 2011

LES DECENNALS. LA PROCESSÓ: DE REGIDORA A GITANA



Recordar el que un dia tot un poble va fer, és digne de ser lloat, per això veure la Mare de Déu de la Candela al carrer, esdevé un moment únic i irrepetible, tot i haver passat més de 200 anys, és una tradició que es manté molt viva.

Parlar de la processó és quelcom fantàstic; l'any 81 la veig veure amb la meva família; el 91 ja formava part d'Unió Anelles de la Flama; el 2001 era regidora de cultura i representava la meva ciutat, i deu anys més tard retorno amb la meva entitat, però formant part del Ball de Gitanes, una manera ben particular i única de viure la processó i sentir-la plenament.



Així, que gràcies a l'Heura Musté, ahir la tarda em vaig vestir amb la faldilla, els mocadors, les calces llargues, una flor al pit i una altra al cabell, em vaig lligar les espardenyes de pagès, i en uns moments vaig deixar la meva aparença habitual per formar part del grup de gitanes amb uns joves extraordinaris, que tot i no ser una gitana habitual em van rebre amb molt d'afecte.
A les 6, puntualment vam començar a travessar el carrer de La Cort, i en breus minuts, vam iniciar el ball, tot creuant les cintes. Després de bracet del Pol, vaig anar tota la processó creuant i descreuant, fent galerons, a cop de fuet, que el gitano gros anava marcant.
Ens vam aturar diverses vegades, tot i que podem dir que malgrat la gran participació, no es va fer feixuga. A més, vaig tenir la sort de portar al davant el Lleó, i poder-lo veure ballar diverses vegades; amb elegància i esveltesa.
Anàvem passant pels carrers i la majoria de gent volia que balléssim, però no ho podíem fer per tal de no aturar el ritme de la processó.
Rialles, complicitats d'un grup de joves, que junts escrivíem uns moments inoblidables per a la nostra història personal, dins de les Festes Decennals. Cadascú ha participat o no en aquesta processó; els que ho han fet des de la seva associació de Veïns, escoles, instituts, entitats esportives, castelleres, de fora vila, confraries de Setmana Santa...tant se val, han escollit com viure-la, que és el que compta.



Així, que la processó va anar passant, i tot el seguici festiu va arribar a la Plaça del Blat, on vàrem esperar que arribés la resta; això ens va permetre veure-la tota sencera; i anar saludant aquells que coneixíem.
Com anècdota, quan va passar el President de la Generalitat, la colla de gitanos no vam poder evitar dir-li: "GUAPOOOOOO", i ell amb el somriure que el caracteritza ens va fer una petita reverència.

I així, ha estat la processó que he viscut aquesta dècada, molt diferent de la darrere, perquè he passat de regidora a gitana.
Aprofito el meu blog, per dedicar aquesta entrada a tots els gitanos i gitanes: el Pol Figueres, el Nil Fabra, el Julià, el "Follo", "el Pales", el Pol Grimau, la Núria, l'Eva, la Kumba, l'Albert Segura (estaquirot d'última hora), el Marcel·lí Morera, i la cap; l'Heura Musté i a la Candelín, que ens van acompanyar tota la tarda-vespre.
Hi ha moments en la vida que no tenen preu, ahir en va ser un!!!

1 comentari:

  1. Gitaneta, quina quantitat de vallenquisme en aquestes línies, tants com els rintxols daurats dels cabelles de la gitana rossa.

    ResponElimina