dijous, 3 de febrer de 2011

LES DECENNALS. DEVOCIÓ O BOGERIA


Gairebé sense forces, entro per escriure l'odissea d'ahir al matí, en l'ofici solemne a la Mare de Déu de la Candela. Hi ha moments d'aquestes festes que són difícils d'entendre, com per exemple, que l'església estigui plena una hora i mitja abans de l'inici de la missa. Bancs reservats amb bufandes, mocadors, bolsos; iaies esbatussant-se per un banc reservat per algun familiar que encara no havia arribat;increïble.
Vaig marxar molt d'hora de casa, i algú em va dir que ja no trobaria lloc; el que no sabien era que la meva mare havia anat a obrir l'església per la missa de les 8 i que ella era una d'aquestes que guardava lloc.
Bé, a 3/4 d'11 van entrar les autoritats, encapçalades per l'alcalde i la molt honorable presidenta del Parlament, senyora Núria de Gispert, i després van començar a desfilar, capellans i més capellans, vinguts de molts pobles, alguns havien estat rectors a Sant Joan en anys passats, i retornaven per a formar part d'aquesta missa que era també la celebració del centenari de la coronació de la Mare de Déu i un dels darrers actes de l'any jubilar que s'incià el gener de 2010, i que conclourà el proper diumenge, amb el retorn de la Mare de Déu al seu cambril.
L'altar ple de capellans, els cants des del prebisteri per totes les corals, i tots els devots entonant "De la ciutat estel", o "Flor de Febrer"; emocionen. Les candeles enceses i lleugerament elevades donaven una sensació única, i irrepetible, fins d'aquí 10 anys.
La missa va ser oficiada per l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, acompanyat pels arquebisbes de la Seu d'Urgell, Lleida i Girona. Incens, candeles, i una fe desfermada al llarg de tota l'eucaristia.

Després, entonant els goigs de la Mare de Déu, sortiren les dues colles castelleres, la Joves i la Vella, i a poc a poc, formaren la pinya, i enlairaren un pilar de 5 respectivament. Quant sents el toc de gralla dins l'església, tot el cos experimenta, una emoció, que podria dir que és marca exclusiva dels vallencs.
Després, van anar sortint, les colles, el seguici eclesiàstic, i les autoritats. Un cop van sortir aquests tres estaments, la resta ho vam fer pausadament, perquè érem molta gent.
Un gest a destacar, és que aquest any, van posar una pantalla a la Capella dels Dolors i a l'església del Lledó, per tal que aquesta celebració pogués ser seguida per més fidels.
En acabar, a les portes de Sant Joan, ja hi havia tot el seguici popular per retornar les autoritats a l'ajuntament, i després de la ballada, iniciar els castells.
"Maria de la Candela mireu-nos sempre amorosa"
Haurà de passar una altra dècada per tornar a veure aquesta bogeria o devoció,perquè després al llarg de la resta de l'any no torna a succeir més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada