dijous, 10 de febrer de 2011

LES DECENNALS. EL BLE S'HA APAGAT!!!



Deu anys esperant, deu dies gaudint de cada instant, i ara moments per recordar si la memòria no ens traeix en algun punt de la nostra vida.
Dilluns no vaig tenir força per treure els domassos de la meva classe, ni de casa, em resistia a despenjar-los, quina estupidesa, com si així aconseguís quelcom; però em feia una tristor plegar-los... Finalment, ho vaig fer el dimarts, perquè 3665 dies penjats no podia ser!!
Aquests dies parlant amb amics, o mitjançant el facebook o algun blog, sents les reaccions de moltes persones que parlen amb melangia, que reviuen els moments que més han fruït, i que demanen que el poble que ha sortit en massa per les Decennals, sigui capaç de fer-ho al llarg de tot l'any, difícil però, no impossible!
Parlo amb una emoció fervorosa, com la devoció per la Mare de Déu de la Candela, que desvetlla en els vallencs una fe puntual, i ho dic així, perquè tothom s'evoca a l'església desmesuradament per les Decennals, després és tota una altra cosa.
I com el ble que s'apaga, aquest blog dedicat a les Decennals també posa punt i final, però abans us vull apropar el darrer cap de setmana d'aquestes festes.



El dissabte, el dia va ser magnífic, un sol que lluïa i aportava un escalf propi de la primavera; i per què, doncs potser perquè hi havia la ballada de sardanes de les colles: Violetes del Bosc, Maig,Mare Nostrum, Roure, Tarragona Dansa, Dansaires del Penedès i els meus estimats Bell Esplai.
A 1/4 de 2 entraven les colles sardanistes amb un galop lleuger, elegant, fent honor a aquells bonics versos d'en Joan Maragall "La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan..."; doncs, sí, digne de veure i de viure.
Els meus amics de la Bell Esplai tornaven a ballar després de 10 anys, i fer-ho a la plaça del Pati va fer ressorgir molts records, sensacions i emocions que havien gaudit aquells anys quan es proclamaren campions de Catalunya, el 1991,94,95,96.
També és un dels actes rellevants, al meu entendre.
I és clar, amb aquell dia tan fantàstic, tots van poder ballar amb els seus vestits sisats, i faldilles almidonades!!!


A la tarda, amb els meus fills vam viure el concert de la colla del SUPER3, cantant les cançons que coneixien per la programació matinal i que era tota una novetat, això d'anar de concert amb 8 i 3 anys. Ells esperaven els protagonistes, però no va ser així!!!
I més tard la cercavila de diables i cremà de la Barraca de la Santantonada del Forcall; aquí es va produir una mena de pluja d'espurnes de foc, que feia que la gent que ens trobàvem més a prop, corréssim esperitats!!!


Un paisatge urbà enmig de foc, magnífic i asfixiant, Déu meu, quanta pólvora!!!
I és clar, no podíem marxar cap a casa, i tocava el torn a les tapes, ja que no teníem entrada pel concert dels 10 de les Decennals. Amb bons amics, unes tapes i les darreres fotografies amb les llums, per immortalitzar aquella lluminària que ha creat un record en tots aquells que les hem vist dia rere dia, i que ara gairebé enyorem.
I amb " pausa i amb mida va lenta oscil.lant", així anava passant el darrer dia, el diumenge; matí de gegants sota un sol que cremava, molt diferent del dia que varen començar que vam acabar negats com a peixos.
I les hores avançaven, i ja a les 6 de la tarda "Anunci del retorn de la Mare de Déu al Cambril, i així sortia el seguici, i novament em transformava en gitana, que em va permetre recórrer els carrers més cèntrics amb els meus amics gitanos, ballant, aquesta vegada molt diferent del dia de la processó; poc podia pensar que un dels gitanos m'alçaria en braços i començaria a donar tombs en el bell mig de la Plaça del Blat. Em vaig sentir transportada en una màgia, que no us puc descriure. Aleix ets tremendo!!!
I seguidament la darrere novena,l'eucaristia i el retorn de la Mare de Déu al Cambril; en el seu pas pel mig de l'església feia posar la pell de gallina, i després veure-la novament al seu cambril, va desfermar uns aplaudiments que ressonaven al llarg de tota l'església. No vaig poder contenir la meva emoció!!!



I apa, a córrer cap al Fornàs, per acomiadar-nos de les festes amb un Piromusical que inicià l'espectacle amb la música de Michael Jackson, la Tina Turner, el toc de gralla... meravellós!!!
Vaig viure aquest darrer acte amb una emoció que possiblement em venia de tot el que havia viscut aquella mateixa tarda i vespre.
Després els tres trons finals, i a reveure Decennals.
Tots les hem gaudit extraordinàriament, amb mostres de gran civisme, i saber fer; ara ens resta saber ser crítics i millorar algunes coses, per tal que les properes puguin ser millors. Fa deu anys, deien que havien estat les millors de la història de les Decennals, però els temps canvien, tot evoluciona, i fa que aquestes hagin estat esplèndides i superin les anteriors, d'això es tracta.


Felicitats a tots els que ho heu fet possible, caps de comissions, gent experimentada, voluntaris, i també vull fer-la extensiva al nostre batlle: L'Albert Batet!
Tanco els ulls, i m'emociono en pensar que les he pogut viure amb la meva família, amb els meus amics, i amb tot el meu poble!!!

2 comentaris:

  1. M'agrada molt com ho expliques, ho fas tot tan emocionant...!!!
    Entre el tastet que en vaig fer jo i tot el que ens has explicat tu, tela!!!

    ResponElimina
  2. Gràcies Montse,
    Era una manera d'apropar-vos les nostres festes; i si ho he aconseguit, ja em sento satisfeta!!! El que passa que és sempre des del meu "jo", per d'altres hi haurà moltes coses que per mi no són rellevants.
    Com en tot!!!
    Petonsssssss!!!!!

    ResponElimina