dimecres, 15 d’agost de 2012

AMOR ETERN

Quan tenia 17 anys vaig quedar encisada per la seva bellesa; però desconeixia el seu nom, durant anys va formar part del nom d'una bella obra d'art, "El naixement de Venus" de Botticelli.
La ciutat de Florència em va captivar, però tinc uns amics que són uns veritables amants de la Toscana, i del Palio. Demà gran dia d'aquesta celebració a la ciutat de Siena, l'Ivan i la Gemma hi són altre cop, i no paren d'enviar imatges, amb la qual cosa, els pensaments han brollat novament, i ara amb ganes de compartir-los.
Bé, això ho dic perquè un dia, vaig veure que la Gemma, portava un penjoll, i jo vaig fer el comentari de "és la Venus de Botticelli", i ella em va respondre, "sí, és la Simonetta Vespucci". A partir d'aquell moment vàrem compartir la història d'aquesta jove, que va ser titllada de la dona més bonica del Renaixement, fins i tot els Mèdicci varen quedar prendats de la seva extraordinària bellesa; però descobrir la seva trajectòria em va commocionar encara més. Una dona que posseïa el poder de la seducció, que deixava sense alè molts homes, va acabar embriagant d'amor al gran Alessandro di Mariano di Vanni Filipepi, conegut com Sandro Botticelli (amb això vaig saber que Botticelli era un sobrenom que li venia perquè el seu germà era grassonet i li deien "Botte", i ell com era el germà petit, doncs "Botticelli), a poc a poc la història del segle XV cobrava vida més enllà de l'anonimat de tots els anys, i em permetia descobrir un amor, per part del pintor que ja sempre més, pintaria el rostre de la Simoneta en els seus quadres, fins i tot, després de la seva mort prematura, tenia 23 anys. Va acabar el "Naixement de Venus" vuit anys després de la seva defunció.



Un amor que ell mantindria per sempre, sense ella res tenia sentit, tot girava entorn d'ella, i va sobreviure-la 34 anys. El seu desig va ser, poder romandre tota l'eternitat al seu costat, i la seva petició de ser enterrat als peus de la bella Simonetta, va ser acceptada per la família Vespucci, permetent-li la sepultura a l'església d' Ognissanti, propietat dels Vespucci.
Quants pensaments van torbar la pau del pintor, i de tants altres; però avui, també hi ha històries semblants, que es viuen en l'anonimat, o en la clandestinitat, són amors eterns!

L'any 2010, la Filo, la Blanca i jo vàrem anar a Florència, fèiem cua per entrar a la Galeria dels Uffizi, i esperàvem amb impaciència la Simonetta, que novament podria observar, però aquesta vegada sentint-la amb nom propi, lluny de l'anonimat, del qual va formar-ne part molts anys.


 Per vosaltres estimades, per tot el que vam sentir!!!



14 comentaris:

  1. Respostes
    1. Doncs, hi has d'anar. Firenze, és especial!!!
      Baci per te!!!

      Elimina
  2. Com m'agraden aquestes històries d'amor... que boniques!

    I també els teus records!

    Una abraçada, Dafne!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El dia que la vaig escoltar, no m'ho podia creure. A mi també m'agraden molts les històries d'amor, sobretot, les de grans amors!!!!
      Un petó!!!

      Elimina
  3. Vaja, desconeixia la història d'amor de Boticelli, i que la Venus en realitat tenia nom i cognoms. Val a dir que la noia era guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bonica, d'aquí tot el que provocava, perquè he anat buscant informació, i en van ser molts els que varen quedar tocats!!!
      Però, la mirada tan trista, suposo que és el toc del pintor!!!
      Aix, l'amor!!!

      Elimina
  4. jo tampoc en sabia l'historia.....ara ja no puc dir el mateix.
    bons records

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Joan, els records van lligats sempre a algú, o algun moment, situació... Firenze, és sinònim de Simonetta i les AL-3!!!

      Elimina
  5. Una bella història d'amor que per sort nostra ha passat a la posteritat, jo vaig ser a Fiorenze fa molts anys i si vaig fer cua també per entrar als uficci , una gran ciutat....gracies per fer-me saber la petita gran història de la Simoneta i l'amor que va inspirar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bonica història, que em venia de gust compartir, però no trobava mai el moment, però arran del viatge dels amics, em van tornar tots els pensaments. I la Gemma, em va dir que li donaria records de part meva, fluixet, perquè ningú ho sentís!!! :)))

      Elimina
  6. Caram! Quina lliçó d'història artística! I l'origen del nom de Boticcelli ja m'ha deixat frepat! En tot cas, però, això és una mostra d'amor etern cap a les teves amigues d'aventures florentines!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que vàrem viure a Florència, no té paraules!!! I recordo explicant-los la història de la Simoneta, i quedant embadalides amb el relat, i imaginant-nos l'amor de Botticelli!!!
      Va ser un viatge per enfortir l'ànima!!!

      Elimina
  7. Creia que el comentari l'havia enviat. Però veig que no, a vegades les noves tecnologies també fallen.
    Li vam donar records a la Simonetta, crec que cada dia està més maca. I una nova dada: resulta que a la Primavera, on també Botticelli la va pintar, han finalitzat un estudi on els botànics hi han localitzat fins a 250 espècies diferents de flors i plantes.
    Em va deixar bocabadada.

    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix, Gemma, tu em vas descobrir la Simonetta, i des d'aleshores sempre m'acompanya, té com una màgia especial.
      I això de l'estudi botànic, ho havia sentit, però no recordava el nombre d'espècies. És impressionant!!!
      Gràcies per donar-li els meus records, hahhahaa!!!!
      Petonssssssssss

      Elimina