ARA, INDEPENDÈNCIA

Ara comença el meu compte enrere; demà serà el meu darrer dia de vacances d'estiu, i no em queixo. Celebro poder tornar a la feina, amb salut i sabent que tot segueix el seu curs, mai més ben dit, i mai amb tantes retallades com ara.
Ara, tinc molt temps lliure, a partir de dilluns, les coses canviaran.
Ara, l'objectiu és programar un altre curs, serà la meva 21 promoció, i ho faré amb il·lusió, encara que el panorama polític sigui un desastre; retalli sense escrúpols l'ajut a les famílies amb nens que tenen dificultats motrius, o intel·lectuals, això és igual, no comptem ni docents, ni famílies, ni alumnes.
Ara, no toca que faci un llistat de tot el que estem perdent, perquè ho sabem tots.
Ara, és el moment d'un rescat, hahahhahahahaha (permeteu-me que rigui per no plorar)
Ara, cal que sortim al carrer, el dia 11 de setembre, i que el món en faci ressò, que ja no podem més, que en tenim els collons plens de perdre el temps, que no som remences, que no volem anar a remolc, que necessitem la nostra llibertat.
Ara, és quan es fa difícil ser un mateix sense la INDEPENDÈNCIA, (els lax´n deien alguna cosa així),
Ara, és quan el govern dels millors hauria de fer les maletes i marxar, però ara és quan no tenen vergonya, i ens volen fotre una miqueta més.

Zel, Elfre, PBP, us segueixo!!!

PENSANT EN TU

Hi ha petits detalls en la vida que ens fan sentir com a més reconfortats, entenent que formem part de la vida de moltes persones, i de vegades no ens n'adonem.
Aquests dies, algú m'ha dit "t'hem enyorat", pel facebook, perquè em vaig desconnectar tota una setmana, i com que sempre poso cullerada, doncs possiblement es notava la meva absència. Em va fer sentir molt bé, mireu, sóc així!!!
Però el que avui, m'ha emocionat, és comprendre el que em va dir la Filo; la meva estimada Filo, amb qui vaig compartir uns dies meravellosos a Florència, que ha tornat de vacances, i m'ha penjat aquesta foto "he pensat tant en tu"!!!
Vosaltres mateixos sabreu per què!!!

Gràcies per aquests moments d'agraïment, gràcies per fer-m'ho saber, gràcies per fer-me feliç, gràcies per estimar-me tant!!!
Anirem a Roma? Doncs, per què no??

PARE MEU!!!

Parlem de tu, que no hi ets, i ells descobreixen qui era el seu avi, que no pot ser aquí perquè viu al cel.
Parlem de tu, i em demanen com eres.
Parlem de tu, i ells t'anomenen, avi Àngel.
Parlem de tu, que fa 17 anys vas emprendre un viatge amb un bitllet que no tocava.
Parlem de tu, i jo encara ploro. Ara ja entenen per què!!!
PERQUÈ T'ENYORO, I T'ESTIMO!!!
Pare meu, com m'hauria agradat compartir amb tu, un trosset més de la meva vida, de la nostra vida!!!

Seguirem parlant de tu, i no t'oblidarem mai, perquè ets dins nostre!!!

BENVOLGUT/DA

Una cançó, i brolla això!

Benvolgut/da que passes per aquí, assegut/da contemples les meves paraules que endreçant el pensament he anat disposant per tal que quan tu arribis, trobis quelcom especial darrere del què dic, del què sento, i potser desvetlli dins teu quelcom que jeia mig abaltit en el teu cor.
No busco res, o potser cerco massa; no ho sé.
La necessitat d'escriure, com diu en Rafael Narbona, és el que dóna sentit a la vida.
Per què escrivim?
La meva pretensió no diré quina és, per no semblar arrogant, però tu saps quina és; ara la decisió és teva, dir o callar.

Gràcies als benvolguts que diuen, i als que callen; de vegades en fem cabòries del que no n' haurien de ser; pensem o creiem pensar els que altres barrinen, i ens equivoquem.
No tinguis por, passa tant com vulguis, sé que ho fas.
"Benvolgut que ha arribat i es vol quedar"
"Espero no haver-te emprenyat massa"
 QUEDA´T :)))

AMOR ETERN

Quan tenia 17 anys vaig quedar encisada per la seva bellesa; però desconeixia el seu nom, durant anys va formar part del nom d'una bella obra d'art, "El naixement de Venus" de Botticelli.
La ciutat de Florència em va captivar, però tinc uns amics que són uns veritables amants de la Toscana, i del Palio. Demà gran dia d'aquesta celebració a la ciutat de Siena, l'Ivan i la Gemma hi són altre cop, i no paren d'enviar imatges, amb la qual cosa, els pensaments han brollat novament, i ara amb ganes de compartir-los.
Bé, això ho dic perquè un dia, vaig veure que la Gemma, portava un penjoll, i jo vaig fer el comentari de "és la Venus de Botticelli", i ella em va respondre, "sí, és la Simonetta Vespucci". A partir d'aquell moment vàrem compartir la història d'aquesta jove, que va ser titllada de la dona més bonica del Renaixement, fins i tot els Mèdicci varen quedar prendats de la seva extraordinària bellesa; però descobrir la seva trajectòria em va commocionar encara més. Una dona que posseïa el poder de la seducció, que deixava sense alè molts homes, va acabar embriagant d'amor al gran Alessandro di Mariano di Vanni Filipepi, conegut com Sandro Botticelli (amb això vaig saber que Botticelli era un sobrenom que li venia perquè el seu germà era grassonet i li deien "Botte", i ell com era el germà petit, doncs "Botticelli), a poc a poc la història del segle XV cobrava vida més enllà de l'anonimat de tots els anys, i em permetia descobrir un amor, per part del pintor que ja sempre més, pintaria el rostre de la Simoneta en els seus quadres, fins i tot, després de la seva mort prematura, tenia 23 anys. Va acabar el "Naixement de Venus" vuit anys després de la seva defunció.

Un amor que ell mantindria per sempre, sense ella res tenia sentit, tot girava entorn d'ella, i va sobreviure-la 34 anys. El seu desig va ser, poder romandre tota l'eternitat al seu costat, i la seva petició de ser enterrat als peus de la bella Simonetta, va ser acceptada per la família Vespucci, permetent-li la sepultura a l'església d' Ognissanti, propietat dels Vespucci.
Quants pensaments van torbar la pau del pintor, i de tants altres; però avui, també hi ha històries semblants, que es viuen en l'anonimat, o en la clandestinitat, són amors eterns!

L'any 2010, la Filo, la Blanca i jo vàrem anar a Florència, fèiem cua per entrar a la Galeria dels Uffizi, i esperàvem amb impaciència la Simonetta, que novament podria observar, però aquesta vegada sentint-la amb nom propi, lluny de l'anonimat, del qual va formar-ne part molts anys.

 Per vosaltres estimades, per tot el que vam sentir!!!