UNA HARLEY, QUELCOM MÉS QUE UN SOMNI

Fa uns mesos, vaig aparaular, l' EMOCIÓ, i avui m'agradaria traspassar aquesta pantalla, i fer-vos-la arribar, tal i com la vàrem viure una vuitantena d'amics i familiars, però especialment el meu marit, el Jordi.
Aquest post, va per a tu, per tot el que hem compartit, per tots els moments que ens han esquerdat l'ànima, per tots els instants de felicitat i perquè el teu aniversari volia que fos, un somni fet realitat.
Fa gairebé un any, vaig començar a planificar la festa del 40 aniversari del Jordi. Ell sempre havia dit que el seu somni era tenir una Harley, i se la va comprar. "Et voilà", el somni ja s'havia acomplert. Però, en el fons, els humans, sempre cerquem més, i quan tenim, seguim anhelant somnis, que de vegades, queden en això, com bé diu la literatura.
Així, que en secret, gairebé en solitari, vaig idear una megafesta, però el cap em bullia, perquè no trobava el que jo volia. Però, quan les coses vénen rodades, no cal res més, i així va sorgir la màgia i comencí la programació del dia 30 de juny. Com?
Vaig descobrir el Richard Fleix, l'artífex de la materialització del meu somni; volia una festa "Harley"!!!
Trucades, mails, i fil a l'agulla, s'encetava el procés.
Em calia un lloc, i com no podia ser d'altra manera, el millor espai que ens aporta molts bons moments, va ser la sala d'actes de la UAF,  transformant la seva austeritat i senzillesa,  i esdevenint un bar típicament americà. Una barra, tirador de cervesa, taules plenes de detalls, que no explico, perquè les imatges que us adjuntaré, parlen per sí soles. En definitiva, màgia autèntica, sense trucs, palplable i emociant. 
Però, calia més, així, que vaig contactar amb el grup "Dangerous", fàcil, perquè és el grup del Jordi, i ells també van organitzar la part musical. Més coses, volia la seva moto a l'escenari de la sala; i aquí, el gran amic, Manolo, se´n va encarregar, entre d'altres coses de portar-la. Gràcies Manolo, per la teva ajuda, tenim un tresor de veí, d'amic i de persona!!!
Tot això, es va posar en marxar el dia 28 de juny, i no us podeu imaginar, el meu mòbil com anava (el Millan, per la nevera, tirador, barrils de cervesa, i refrescos; el gran cuiner vallenc, Àngel Solé, amb els cheffings i el segon plat; la meva cunyada amb el primer plat; els amics músics; la Neus, LA GATA GOLOSA, amb el pastís; el cava, el vi, els gelats, els sacs de glaçons, les brotxetes de fruita.... buffffff, BRUTAL!!!).
El divendres 29, començava les vacances, i l'esgotament era palpable. No podia més. Les taules, com agrupava tota la colla, els parents, oooooooh my god!!! Finalment tot a punt.
Dia 30, no dino, no menjo, només vaig i vinc, i el Jordi, no entén res, només sap que fem un sopar amb la colla i els seus pares, però desconeix l'embalum del què li espera.
Arriba l'hora d'anar-lo a buscar, però el Richard m'ha demanat que entrem a les 22.00, perquè els canons il·luminin plenament la sala; així, que agafo el cotxe, i me l'emporto a donar tombs per Valls, i només pujar al cotxe sonava aquesta cançó:


A mi, em tremolaven les cames, i el cor em bategava, ell anava amb els ulls tancats, perquè jo li havia demanat; "we are young"!!! per sempre sonarà com l'inici d'una nit màgica.
Vaig avançar per carrers, i ell reia, perquè em deia si era per despistar: "hahahhaaha", i jo li vaig dir que  sí.
Arribem davant del local, el vaig fer anar amb els ulls clucs, perquè no pogués veure els cotxes dels seus amics. Ell obeïa, sense entendre res. Dins la sala, silenci.
Dos cops a la porta, i només li vaig dir amb veu tremolosa: "Desitjo que t'agradi"!!!
En obrir la porta, es va fer palesa la màgia. El seu astorament va ser indescriptible, i l'emoció esdevenia la gran protagonista: SOR-PRE-SAAAAAAAAAA!!!!
I sonava...


A partir d'aquí, un somni, esdevenia una realitat, en forma de màgia que ens embolcallava a tots, i ens submergíem en un espai, convertit en un món real i no pas oníric.
Bé, no us vull atabalar, aquí les imatges que perduraran per sempre en la nostra memòria, i formen part d'un bell record!!!

EL LOCAL ABANS QUE LA MÀGIA ENTRÉS!!!

ELS MEUS AJUDANTS, GRÀCIES MANOLO I POL!!!

LA MÀGIA ENTRAVA LENTAMENT AL LOCAL!!!

                            EL PASTÍS EXCEPCIONAL, A IMATGE I SEMBLANÇA, hahaaha!!!!

 

Els amics, la música, la màgia!!!

L'ÈXTASI FINAL

El cuiner Àngel Solé i el Jordi

En Richard Fleix, i nosaltres

Amb tots ells, vaig aconseguir una festa única, que encara avui el Jordi va assaborint, malgrat tot el que vivim.

Gràcies a tots/es els qui ens acompanyàreu; realment vàreu fer sentir plenament feliç al Jordi!!!

G R À C I E S !!!

"Només hi ha una alegria veritable: la relació amb les persones" A. de Saint-Exupéry.