ENS HEM DESVIRTUALITZAT!!!

Avui ha estat un dia molt especial per molts motius.
Avui, fa 9 anys, era un divendres, i a les 8 del matí entrava en un quiròfan de l'hospital CLÍNIC amb un diagnòstic molt desesperant. Sortosament, la vida em va somriure, i m'ha permès seguir aquí, escrivint aquell malson, que anys després recordo com una anècdota, que m'ha marcat per sempre, donant-me més força i ganes per gaudir de la vida, sempre lliure.
El meu marit i una amiga, em feliciten, perquè el 25 de juliol esdevé el meu segon aniversari.
Però, com tot, la vida avança, ens porta records, celebracions, patiments, i coneixences.
Fa un temps, vaig conèixer una persona encantadora, educat, respectuós, i amb una càrrega emocional molt gran. Vam fer amistat pel facebook, i avui, arran de l'operació de la meva sogra, aprofitant que jo em trobava a Barcelona; ens hem conegut, ens hem desvirtualitzat.
He conversat amb ell, m'ha regalat un llibre que és la seva història, dedicat amb tant d'afecte que no he pogut evitar l'emoció envers el seu gest.
Avui, dia de records, del sotrac per l'operació de la meva sogra, enmig d'una angoixa que s'ha anat dissipant, he conegut, l'Eladi.
Aquest post, te´l dedico a tu, Eladi. Per formar part d'una generació nascuda en temps de guerra; per viure el trasbals de la pèrdua dels fills, pel coratge que tens i ser la memòria de qui la va perdent dia a dia.
El dia 29, sé que alguns us trobareu, a mi no em serà possible: tot i que m'agradaria ser-hi, però les circumstàncies personals, no m'ho permeten.
Per tots els moments que compartim, que ens apropen, malgrat no tenir l'ocasió de veure´ns, però que d'alguna manera, fa que formem part de la nostra història personal; no són casualitats, és la pròpia vida que ens apropa o ens allunya. Per què?  No ho sé, però és meravellós trobar-te bona gent.
Bona nit amics virtuals, i també aquells que ens anem trobant, i descobrint!!!
Gaudim de la vida, com diu la Violeta!!!