dimecres, 25 de juliol de 2012

ENS HEM DESVIRTUALITZAT!!!

Avui ha estat un dia molt especial per molts motius.
Avui, fa 9 anys, era un divendres, i a les 8 del matí entrava en un quiròfan de l'hospital CLÍNIC amb un diagnòstic molt desesperant. Sortosament, la vida em va somriure, i m'ha permès seguir aquí, escrivint aquell malson, que anys després recordo com una anècdota, que m'ha marcat per sempre, donant-me més força i ganes per gaudir de la vida, sempre lliure.
El meu marit i una amiga, em feliciten, perquè el 25 de juliol esdevé el meu segon aniversari.
Però, com tot, la vida avança, ens porta records, celebracions, patiments, i coneixences.
Fa un temps, vaig conèixer una persona encantadora, educat, respectuós, i amb una càrrega emocional molt gran. Vam fer amistat pel facebook, i avui, arran de l'operació de la meva sogra, aprofitant que jo em trobava a Barcelona; ens hem conegut, ens hem desvirtualitzat.
He conversat amb ell, m'ha regalat un llibre que és la seva història, dedicat amb tant d'afecte que no he pogut evitar l'emoció envers el seu gest.
Avui, dia de records, del sotrac per l'operació de la meva sogra, enmig d'una angoixa que s'ha anat dissipant, he conegut, l'Eladi.
Aquest post, te´l dedico a tu, Eladi. Per formar part d'una generació nascuda en temps de guerra; per viure el trasbals de la pèrdua dels fills, pel coratge que tens i ser la memòria de qui la va perdent dia a dia.
El dia 29, sé que alguns us trobareu, a mi no em serà possible: tot i que m'agradaria ser-hi, però les circumstàncies personals, no m'ho permeten.
Per tots els moments que compartim, que ens apropen, malgrat no tenir l'ocasió de veure´ns, però que d'alguna manera, fa que formem part de la nostra història personal; no són casualitats, és la pròpia vida que ens apropa o ens allunya. Per què?  No ho sé, però és meravellós trobar-te bona gent.
Bona nit amics virtuals, i també aquells que ens anem trobant, i descobrint!!!
Gaudim de la vida, com diu la Violeta!!!


31 comentaris:

  1. Dafne...Per molts anys!
    Un petó virtual:)

    ResponElimina
  2. Gràcies Ona!!! Em complau moltíssim rebre´l!!!

    ResponElimina
  3. sempre és bo veure com a la xarxa hi ha gent molt autèntica i que són reals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I que ens aporten somriures amb les seves paraules; aleshores és quan projectes la desvirtualització!!!
      Algun dia t'he de conèixer!!! :)))

      Elimina
  4. Moltes felicitats dobles bonica!
    Per les desvirtualitzacions, que per a mi, fins ara, sempre han valgut la pena i a partir de les quals he trobat amics de debò... i per fer nou anys del sotrac que et va fer tornar a nèixer amb forces, il·lusions i energies renovades i plenes de vida!

    Molts petons!
    Algun dia... ens desvirtualitzarem!
    ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix Mar, ens anem descobrim darrera aquesta pantalla, però amb una força tan gran, que és quan t'adones que la paraula és poderosa; i que ens apropa, fins que arribarà un dia, que ens podrem abraçar!!!

      Elimina
  5. Que maco... segur que el la trobada serà inoblidable.. gràcies per seguir expressant el que sents i el que has viscut... el món ja va prou ple d'aparences. Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest blog va néixer amb aquesta finalitat, apropar-me i fer-vos sentir amb mi, el que visc, i compartir-ho!!! Petons!!!

      Elimina
  6. Felicitats per aquest segon aniversari, tant o més important que el primer! M'ha agradat moltíssim com expliques els apropaments i allunyaments a la vida. Tens raó, tot i ser tot molt virtual és com si fossim molt a prop. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa uns anys era impensable, el que avui, vivim. No ens coneixem, i compartim allò més nostre!!! Un plaer tenir-te entre els meus!!!

      Elimina
  7. Enhorabona, i

    Per molts anys!!!! Abraçades múltiples.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme,
      Amb tu descobreixo un món multicolor, ple d'emocions, que fa que em senti a prop teu!!!

      Elimina
  8. De vegades penso que els aniversaris "reals" no representen gran cosa. En canvi, les dates marcades a foc a la vida tenen algun significat extra, personal, que els eleva.
    Per molts anys!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Arribar a la vida, primera fase; lluitar pe seguir-hi, un repte. Quan sents "farem el possible per salvar-te, però has de saber...", la fuetada és brutal, i és aleshores quan vaig descobrir que era mortal. Sortosament, vaig aconseguir una pròrroga, que em va donar la victòria final.
      Gràcies Joan, per compartir amb mi, el meu segon aniversari!!!

      Elimina
  9. Jo sí que hi vaig, el 29! Espero que vagi bé, com les altres vegades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'explicareu com ha anat, com us heu sentit, i tot el que heu compartit.
      Una abraçada!!!

      Elimina
  10. Doncs enhorabona per partida doble! Especialment pel teu segon aniversari, i tant!
    Jo encara no he posat en pràctica això de desvirtualitzar-me... crec que algun dia ho hauré de fer, però!

    ResponElimina
    Respostes
    1. 9 anys, del famós "anirà de muerte"!!! hhahaahaha!!! Avui ric, i tant que sí!!!
      Saps, tot i no coneixe´t, et fas molt proper, em passa amb altres persones, potser per la teva manera d'expressar, com dius les coses... no ho sé.
      Desvirtualitzar-nos, és quelcom que es decideix quan es creu necessari, almenys en el meu cas.
      PORQUEEEEEEEEET et vull conèixer!!!!!!, hahahhahaa (és broma!), però no et negaré que al no tenir rostre, t'imagino, igual em passa amb en XeXu, o l'Elfre.
      Algun dia, si és el cas, potser ens trobarem, o potser no. Però jo crec que sí, hahahhaha!!!
      Una abraçada!!!

      Elimina
  11. Dafne doncs et felicito! per tu! per l'Eladi! per el nou naixement! enhorabona! passar del món virtual al real és sempre un plaer! llàstima que el 29 no ens puguem veure! abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Elfre!!!
      I no em diguis que tu hi seràs el 29!!! Quin greu em sap!!! M'hauria agradat abraçar-te, però no podrà ser!!!
      Espero que n'hi hagi d'altres per trobar-nos novament!!!

      Elimina
  12. Felicitats, Dafne; crec que puc entendre el significat d'aquest novè aniversari; jo compliré el meu onzè aniversari el 17 d'octubre, i encantada de prossegir la vida.
    També tinc bones experiències de les desvirtualitzacions. Es poden fer amistats molt, molt maques que van més enllà d'internet.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse,
      Així tu ja saps què significa un segon aniversari; malgrat el patiment que comporta, després reconforta poder-ho compartir.
      I això és un pont, que ens manté una a cada banda, però potser algun dia ens trobarem al mig!!!
      Una abraçada!!!

      Elimina
  13. Hola Lídia: El plaer va ser meu.
    Fins sempre.

    ResponElimina
  14. Hola Dafne: Ha estat molt gratificant havernos conegut, de les poques coses bones que m'han passat darrerament.
    Afectuosament.
    Eladi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves paraules, quan som capaços de traspassar la nostra energia i compartir-la, és quan la vida té un doble sentit. M'afalaga saber que t'he aportat un trosset d'alegria. Et remeto les paraules del petit príncep, que a mi em té encisada: "L'alegria més bonica s'experimenta quan menys l'esperes"!!!
      Petons i fins sempre!!!

      Elimina
  15. De les pitjors experiències sempre en podem treure coses positives, perquè ens marquen més que cap altra cosa. Les ganes de no perdre temps i d'aprofitar les oportunitats, per exemple. El nom del teu blog ho demostra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho pots ben dir, i més si tens la sort de sobreviure la mala experiència!!! La meva manera de ser, és diferent, perquè la malaltia m'hi va tornar. De vegades penso, que vaig rebre una lliçó que em va ensenyar a viure. Avui, només cerco tot allò que em fa feliç, Vosaltres, amics virtuals, també m'aporteu granets de felicitat, i m'encanta compartir-los.
      Un petonàs!!!

      Elimina
  16. Jo el compleixo el 23 i el 24 de gener, el meu segon aniversari.
    T'escric llargament quan em vagui... Ara toca Dublin.

    Un petonàs de la teva cantireta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per apropar-te, amiga desvirtualitzada!!! Hahahhaa, per molts anys, i llarga vidaaaaaaaaa!!!!

      Elimina
  17. Ara en diuen resiliencia. TU sempre positives i per això fas que el teu entorn brilli més sempre hi ha un mòbil fil d'intimitat en lo que dius que connecta amb el cor ... Visca TU!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonic el que em dius; un mateix, de vegades, no sap, tot el que pot transmetre als altres.
      Doncs, que no s'apagui la llum, i que trobem altres moments per compartir més enllà d'aquest requadre, on ara t'estic escrivint.
      Petonssssss!!!!!

      Elimina