dimarts, 10 d’abril de 2012

LA MONA. TRADICIÓ HERETADA

Quan era petita veia la mare com feia el pa de pessic, i guarnia les mones de casa. Jo passava de tot, ni m'importava com es feia, ni com es deixava de fer.
Amb els anys, la tradició m'ha estat traspassada; a mi, que en ma vida havia fet res de dolços, ni res de receptes culinàries perquè ja tenia la iaia, i la mama; a mi, que fins que no em vaig casar no vaig posar mai una rentadora, ni havia fet mai res de res;  perquè jo vivia com una reina, republicana, però com una reina!
Doncs, els temps canvien, i nosaltres també, i tot allò que abans m'era indiferent, ara em suposa un repte, i ho faig amb il·lusió. Ja demano a la Jana que s'hi impliqui. Ella, encantada!!!
L'any passat, després dels tràfecs familiars, la mare em va dir que estava cansada, que es veia una muntanya fer les mones. "Ja les comprarem!"- va dir.
I va ser, quan vaig agafar el relleu. Una llibreta, i apuntar tot el que la mare em deia. Potser no m'han quedat com les seves, però crec que amb el temps aniré perfeccionant-les, i així, el meu fillol, i la fillola del Jordi, els meus fills, amics, tenen mones.
Aquelles que un dia, fa molts anys es feien en cuina econòmica, i avui són en forn elèctric; aquelles que aplegaven una collada, i avui ja no som tants; aquelles mones plenes de dolçor pels continguts, i perquè mai m'hauria imaginat que regalar-les, em complagués tant.
Per tots els qui estimo, em sento feliç de continuar una tradició que he heretat, encara amb el vist-i-plau, de la "jefa".












Avui, és tan fàcil trobar els ingredients, les blondes, les capses, els aneguets, les plomes de coloraines, les "kitty", els conillets, tooooooot!! Només cal temps i ganes! Qui té padrí menja mona, diu la dita, però qui no en té, també!!!

XeXu, aquí tens una mostra, sé que no he de demostrar res, però ja saps, que si les vols tastar, encara que sigui fora de temporada, aquí en tens una!!!

26 comentaris:

  1. Moltes gràcies! Al final no en vaig menjar, així que te l'accepto de bon grat. És clar que de moment les has de fer amb la supervisió de la 'jefa¡, però mica en mica la recepta serà tota teva. Ja veig que no has de demostrar res, unes mones molt reeixides!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així que vindràs a Valls???? Hehehehehe!!!!

      Elimina
  2. Jo puc donar fe que són molt bones!

    ResponElimina
  3. Una tradició que val la pena heretar... t'han quedat precioses i fan molt de goig... segur que totes són boníssimes...

    Aprofita d'aprendre molt de la "jefa"... que tot el que no es transmet es perd...

    Et felicito, Dafne!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que la primera, em va quedar malament, perquè vaig voler adaptar la recepta de la mama a la modernitat de la Thermomix, i el pa de pessic va quedar com suro. Després seguint les instruccions a mà, van quedar flonges, i a més les obro en dos pisos, i encara queden més amoroses!!!
      Cada cop, apunto més coses d'ella!!!

      Elimina
  4. Quina bona pinta...! Felicitats pastissera! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      No em puc considerar pastissera, perquè em queda molt per aprendre; però estic contenta i cada cop tinc més ganes de fer receptes de la meva mare, com si tingués por que es perdin.
      :))))

      Elimina
  5. Apa!! que no s'hi val a no convidar he???? Nyam Nyam!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La propera trobada, faré un pastís de poma, que encara estic perfeccionant. Què et sembla????

      Elimina
  6. Molt bona pinta!! I els altres que no som de Déu?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahhahaha, ets el rei del somriure!!!! A les fires que no en fan de mones, o allí hi ha mones pèl-roges???
      Vineeeeeee, i entraràs al regne de Déu!!!
      Petons

      Elimina
  7. Ui, a aquestes hores m'agafa una salivera...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si les tastessis, t'ennuagaries ( uf, quin verb)!!! perquè són tovetes sense massa dolçor, per no empalagar!!!
      Segueixo les ordres, i no falla!!!

      Elimina
  8. Caram, doncs per ser la primera incursió al món monístic t'ha quedat una autèntica joia! Jo no sóc massa de mones, però el pa de pessic de la primera foto ja me'l menjaria a cremadent... amb unes preses de xocolata, això sí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'any passat vaig iniciar-me, i aquest ha estat el segon. Quan vaig pel carrer, m'aturo a les pastisseries, i em fixo amb els detalls, després, ho adapto al meu "rotllo"!!!
      Doncs el pa de pessic recobert amb xocolata fosa, està....

      Elimina
  9. Ostres, la de xolocata és exactament com la que fa la meva mare! Fins i tot amb els lacasitos! Ella ja té 82 anys, però tot i queixar-se sempre de tots els mals del món, encara la fa per a la seva néta (la meva filla) i per als seus besnéts (els meus néts). Encara no m'he plantejat si li agafaré el seu relleu quan no hi sigui, però el teu post engresca.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em venia gran, perquè només em faltava fer mones!!! Però estic contenta. Ara vaig anotant altres receptes, perquè penso que si està escrit sempre ho tindré a mà, i potser algun dia, li regalaré a la meva filla. Tot i que ella li agrada posar-se el davantal, i remenar, i embrutar-se. Són moments molt bonics!!!
      La dels lacasitos va ser una petició de la Jana!!! Però queda registrada!!!
      Per molts anys la teva mare tingui la força per seguir fent-les, però prova-ho, i amb ella. Compartir-ho és el millor!!!

      Elimina
  10. és tant important agafar les rendes dels nostres "jefes" com les ganes que s'hi posen en fer-les realitat.
    Et felicito...t'han quedat perfectes, jo de tu em penjaria una medalla. Quina sort que tenen els que t'envolten

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que em truquin, i em diguin que ja no en queda ni una engruna!!!
      Gràcies Joan, estic contenta de la meva gent, i també de vosaltres que ho compartiu, malgrat no haver-les tastat!!!
      Petons!!!

      Elimina
  11. Pos jo faré un Sacher amb espelmes perque aquest fi de setmana el meu petit fa 21 anys!!! i metronoranta...

    ResponElimina
  12. Jo seria incapaç de fer unes mones així. Ni amb la llibreta, no me'n sortiria! Us admiro aquesta empenta i decisió. D'això en voldria aprendre.
    Me'n vaig a fer una maquinada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'ho pensis, també ho deia jo!!!
      Saps ho faig sense por, i és aleshores quan no falla. Totalment comprovat!!!

      Elimina
  13. Arribo tard molt tard però quin goig de mones! em fan venir gana i tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'importa l'hora que arribis, mentre hi siguis!!!

      Elimina