LA SANT SILVESTRE

Avui fa un any, estava nerviosa, neguitosa pensant que correria la meva primera cursa. La Sant Silvestre de Tarragona.
I així va ser, amb el dorsal 837,arribava al Serrallo, i després d'un petit escalfament, tots a punt per iniciar la cursa. Vaig anar acompanyada una bona estona amb la Gemma Casalé, i després cadascuna va agafar el seu ritme.
Córrer al costat del mar, i veure com la llum del dia deixava pas a la foscor,mentre anava avançant la distància marcada, em feia sentir viva.
Així, mentre alguns entraven ben d'hora a la línia d'arribada, jo encara corria; i finalment quan vaig ser a uns metres de la meta, vaig veure el somriure del meu fill, els aplaudiments de la meva companya de feina, l'Anna (que no s'ho va voler perdre) i el flaix de la càmera del meu marit, per immortalitzar aquell moment, que jo havia estat esperant, i que finalment veia assolit; el grau de satisfacció és inexplicable, encara que alguns pensin que no n'hi ha per tant, per a mi, era un repte que sempre havia volgut acomplir, i que el 31 de desembre de 2009, s'havia fet realitat.
Vaig fer-me el propòsit de repetir aquesta experiència, però com tot en la vida, res es pot planificar; entrebancs de la vida, han fet que aquest any, no pugui participar a la Sant Silvestre, però en el pensament hi seré, i per això he vingut aquí i he començat a escriure, per tal de pal·liar la meva recança per no poder-hi ser.
Fa anys, pensava que aquells que anaven a córrer els faltava un bull. Poc podia imaginar, que amb els anys, això em succeiria a mi, i esdevindria una necessitat que fa que em senti millor quan arribo després d'haver corregut pels camins, sentint el meu propi jo lliure.






Per a tots els que entreu al meu blog, per tots els que correu per la meva vida, us desitjo un BON ANY i GRÀCIES PER AJUDAR-ME EN AQUESTA CURSA TAN COMPLICADA QUE HA ESTAT AQUEST 2010.
PETONS!!!

EN CASTELLÀ NO, GRÀCIES!!!

Ahir tornava de l'escola, cansada per tot un dia de final de trimestre, després de les nadales, amic invisible i tot el sarau que comporta l'inici de les vacances nadalenques; no havia anat a dinar a casa, no havia escoltat cap mitjà de comunicació. Però mentre aparcava, una bona amiga em telefona, i em diu: "Ja saps, què ha passat?", jo no tenia ni idea de res, i em diu que el castellà ha de ser la llengua vehicular. No m'ho podia creure!Vaig estar un moment en silenci, i vaig cagar-me amb quelcom molt gros, i em va agafar una ràbia, n'estic fins els collons que ens trepitgin, ens humiliïn, se´n burlin, i que tot i així, no es faci res!!!
Estan destruint CATALUNYA!!!
On estem arribant???
Jo explico als meus alumnes que hi va haver una època que les classes havien de ser en castellà; que els llibres eren en castellà, i que tot era en castellà, doncs allò que jo explicava, resulta que ara torna novament. El currículum marca uns continguts on oblida qualsevol fet amb la història de Catalunya, preval sempre la història d'Espanya. Ningú se n'adona!!!

Tres sentències que provenen del Tribunal Suprem, tant del sector progressista com del sector conservador, diuen que s'ha d'aplicar la sentència del Tribunal Constitucional, i declara que la Generalitat de Catalunya ha d'adaptar tot el sistema educatiu; declara el dret a rebre l'ensenyament en llengua espanyola. Jo no puc explicar en castellà, si no ho faig, em poden condemnar, perquè és delicte, i suposa presó.
Tots tenen dret a rebre l'ensenyament i les circulars i comunicacions en espanyol: companys la immersió, s'ha acabat.
Polítics del nou govern de la Generalitat de Catalunya, com que no podeu desacatar les sentències (és un delicte), heu de fer un govern de transició perquè puguem anar cap a la independència i deslliurar-nos de la legalitat espanyola.
Un dels punts diu: "Para que el castellano sea reintroducido como lengua vehicular"; la darrere vegada que va passar això era en època de Franco; com pot ser que torni a repetir-se la història. Que no tenim memòria, o què passa????

LA MARATÓ: RAMON BARRUFET

Des de fa 19 anys, els catalans mostrem el nostre vessant més humanitari i solidari col·laborant amb la Marató que organitza la televisió pública de Catalunya, TV3. Quina llàstima que el nostre govern no pugui destinar-hi partides del seu pressupost per a aquests tipus de recerca i investigacions, que al cap i a la fi és invertir en la seva gent, en el seu país i a la vegada fer-ho extensiu a la resta de la humanitat.
Però, ahir, crec que la Marató, era especial, per als vallencs, teníem l'exemple del Ramon Barrufet. Recordo que tornàvem de viatge, i a l'avió ens vam assabentar que un casteller vallenc s'havia lesionat greument, quan vam arribar vam saber que era el Ramon, de "Cal Blanco"; així des del 2002 pateix una tetraplègia severa, arran d'un accident amb la seva colla estimada, la Colla Joves dels Xiquets de Valls. Una lesió que tal i com va dir ell, va sentir de seguida que s'havia fet mal, molt de mal.

Permeteu que repeteixi el que ahir vaig sentir que deia: "Per què m'ha passat a mi?", i la resposta: "Per què no?". Certament, moltes vegades qüestionem allò que ens passa, com si estiguéssim exempts, o haguéssim de ser immunes a les malalties o a les adversitats de la pròpia vida. I quan això passa, no et queda més remei que acceptar-ho i seguir endavant; tot i el dolor,i l'esforç que comporta afrontar el dia a dia.
No us puc negar, que em vaig emocionar en veure´l, perquè des de la celebració dels 200 anys de la Colla Joves, no l'havia vist; i des d'aquí vull aprofitar per seguir encoratjant la Maria, la seva esposa; i les seves filles, la Carme i la Rosa.
Un petó des del meu blog per a tu Ramon i per a les teves dones!!!

Des de l'escola, fa molts anys que hi col·laborem, aquest any, un esmorzar de xocolata desfeta i coca. Hem d'agrair la col·laboració de forners vallencs (Fabra, Tarragó, el Fornet amb la Cinta Bartomeu, el nostre Forn, Pim Pam, Pa de pa) i el forn de Vallmoll, la Frida i el forn dels Garidells).
Finalment vam aconseguir 960€, aquesta ha estat la nostra aportació, ja que els nens compraven el tiquet per 3€ mínim i després hi havia una guardiola on tothom podia fer algun donatiu!
La suma de tots ha fet possible, aquesta xifra que una vegada més ens fa ser molt grans, això que el nostre país és petit:7.246.114€.i que encara es pot veure augmentada fins el 31 de gener.

De vegades renego de tot, però ahir me´n vaig anar a dormir, pensant que visc en un país extraordinari, que de vegades la caga, però que en moltes altres ocasions sap estar al lloc que li correspon.

TRUCA A LA PORTA!

Sempre he sentit una passió per les paraules, per tot el que hi trobo, perquè m'aporten pau i serenor, i amb elles em vull apropar a vosaltres, i donar-vos les gràcies per la força, l'energia i la il·lusió per seguir caminant, malgrat tots els contratemps que he trobat. Un any molt difícil, però em sento feliç de tenir tan a prop persones que malgrat la distància, les sento al meu costat.
La meva manera de desitjar-vos BONES FESTES!

Aquest any
arribes altra volta,
voldria foragitar-te,
apartar-te;
però el calendari
marca indiscutiblement
el teu retorn.
Plors pels que ja no hi són,
enyorança i desconsol,
tan sols la força dels meus fills
m'empeny a obrir-te
de bell nou
la porta de casa meva,
i amb les llàgrimes amagades
oferir-te la meva rialla,
i viure aquestes festes,
perquè ja és NADAL!