40 ANIVERSARI DE LA UNIÓ ANELLES DE LA FLAMA

M'apropio d'una expressió "Oh benvinguts, passeu, passeu...", que us vull mostrar el què i com d'una celebració espectacular amb l´ únic objectiu i pretensió de traspassar-vos el que vaig sentir: L'EMOCIÓ DE SER-HI!!!
De vegades, pensem que per ser feliços ens calen moltes coses, i no és pas cert; només necessitem sentir-nos vius, i compartir el millor de nosaltres amb aquells qui tenim a prop; amb els que volem que siguin part de la nostra vida; i amb ells escriure la nostra pròpia història.

El dissabte, dia 2 juny serà una data assenyala perquè vam  gaudir d’ un moment històric, un moment que fa reviure el llarg trajecte que la UNIÓ ANELLES DE LA FLAMA ha recorregut al llarg de 40 anys, per tal de reconstruir el país des de Valls.

Quatre dècades al servei del nostre poble per tal de mantenir viva la cultura popular, i esdevenir un referent indiscutible en qualsevol celebració vallenca, i també més enllà dels límits locals.

Poder fer un repàs en la memòria col·lectiva, i permetre´ns sentir aquest pas dels anys i compartir plegats l'acte central de la celebració; on el passat ens va desvetllar molts records i que avui ens ofereix un present ben viu,  amb noves generacions que dia a dia treballen amb entusiasme per tal que la UAF segueixi creixent, i continuï il·lusionant als més petits i a la vegada els més grans.


La UAF es va fundar el 28 de maig de 1972, amb la fusió de 3 colles sardanistes, aquí naixia el brot que permetria arrelar amb força, aquest gran arbre que es ramifica, i que amb el pas dels anys ha estat capaç de donar una gran varietat de fruits.
No em vull passar, però us deixo una cronologia de tot el que hem heretat, creat i recuperat:


-  A partir del 1972, LES SARDANES

-  El 1981, recuperació del BALL DE LA PRIMERA

-  A partir del 1983, portadors de nans de la ciutat.

-  El 1985 recuperació DEL DRAC I BALL DE DIABLES. (El 1990 es recupera en versió infantil)

- El 1985 recuperació DEL BALL DE GITANES (El 2006, la versió infantil)

- També es va recuperar la TIROTITAINA.

- El 1985 creació del GRUP ALL I OLI. Al 2010, es fa una adaptació i es crea BALL I OLI; animació en balls de festa major.

- 1986. S'inaugura el local social.
- 1987. Es recupera LA MULASSA (L'any 2000 es crea la MULASSA PETITA

- El 1988 es crea LA GEGANTA DE LA QUARESMA.

- El 1989 es crea EL GEGANT DEL CALÇOT.

- Els anys 1991, 94,95 i 96, la COLLA SARDANISTA BELL ESPLAI; campiona de Catalunya.

- Els petits Bell Esplai i la colla Albada també hi varen ser presents.

- El 1991 es recupera EL BALL DE LA MOIXIGANGA

- El 1991 es recuperen els aligons que acompanyen l'àliga. Actualment també la fa ballar la nostra gent. L'Ot, és un gran ballador de l'àliga!!!

- El 1992, serem portadors dels gegants de la ciutat.

- El 1999 es recupera l'Ós i es crea la colla de trabucaires. (El 2008 es crea, l'Ós petit).

- El 2011 es crea el LLEÓ.

- I el dia 2 de juny es presenta la recuperació del BOU TRADICIONAL.

Així va arribar a la plaça, amb el nom dels parçoners sobre la fusta.

El Bou es mereix un post exclusiu, però us avanço les imatges.


També, vam tenir un grup d'esplai "Anapurnes", i un grup de teatre amateur "Traspunt", del qual jo en vaig ser membre, i en guardo bellíssimes històries; actualment només en queden els records.


La festa començà el dia 2, però el dia abans, encara érem a cal Lluís, pintant les lletres del bou; i acabant de perfilar els darrers detalls. Abans, havia anat a assajar el ball de nans. Gairebé feia 20 anys que no el ballava, des que em vaig casar, i vaig allunyar-me una mica de l'activitat dansaire.

 Ara ve, quan no trobo les paraules per expressar què vaig sentir amb el nan posat, mentre assajàvem. Tornava enrere? No, la vida flueix contínuament, però podia retrocedir per uns instants, i amb una música versionada per l'ocasió, emocionar-me. Tornava a ser la "jaia"!!!
Dormir poc, córrer, amunt i avall. A les tres de la tarda, tothom al local. Un cop vestits, sortíem cap a l'Ajuntament per fer-nos la foto de família. 
Déu meu! La darrera foto de família, estava embarassada del Pol, i ara em trobava acompanyada dels meus fills, i també de la meva mare, en una nova foto històrica.
Parlaments, un reconeixement, a una gran persona i president durant 40 anys, En Josep Terreu i Hortet, i seguidament l'inici de l'acte més esperat: TOTA L'ENTITAT,  era al carrer, per oferir una mostra de tot el que tenim a la nostra gent, al nostre poble, perquè un aniversari sense la teva gent, no té sentit. 

Però, aquest aniversari també anava lligat a un record especial i personal, el 2 de juny era l'aniversari del meu pare, ja no hi era enmig de tots nosaltres, però jo el sentia ben a prop; quaranta anys de tantes històries, de tantes anècdotes, tantes arribades, i també de moltes pèrdues. 
Una celebració emotiva, festiva, i plena d'il·lusió per seguir avançant en un camí ple d'entrebancs, però amb l'esforç, la tenacitat, la voluntat, el treball desinteressat... Hem fet possible una entitat MOLT GRAN com és LA UNIÓ ANELLES DE LA FLAMA.
Em sento orgullosa de formar-ne part, en èpoques passades, més activament; però espero que els meus fills, m'hi retornin; i sinó és així, només em cal traspassar la carretera, i ja hi sóc; visc davant. Coses de la vida!!!
A la UAF hem trobat una colla d'amics amb els quals compartim molt més que l'esperit de la cultura popular. Formem una unitat, amb l'estima pròpia d'una gran família, i ens tenim a les dures i a les madures. 
Així, que avui, us apropo un bocí d'allò que em fa feliç. Ser de la UAF!!!
PER MOOOOOOLTS I MOOOOOLTS ANYS!!!


Des d'aquí aprofito per donar les gràcies al Siscu, Natàlia i Laura Bofarull; en Xavi Borràs i en Jordi Freixes, per cedir-me les fotografies. Mil gràcies!!!


La foto de família, la trobarem en aquest enllaç!
 http://masipfoto.blogspot.com.es/2012/06/unio-anelles-de-la-flama-al-complet.html?spref=fb


I si teniu temps i ganes, un breu reportatge!!!
http://tac12.xiptv.cat/tac-valls/capitol/uaf-40-anys-de-festa-al-carrer

EL BOU TRADICIONAL DE VALLS I ELS PARÇONERS

Fa dies que volia escriure aquesta entrada, però he estat immersa en altres escrits, i he deixat una mica de banda el meu blog. 

Avui, gairebé com si portés una metxa a punt d'encendre, us deixo aquestes breus paraules, i les imatges d'aquella tarda-vespre-nit-matinada que vam compartir, el Siscu, el Lluís, l'Heura i jo, mentre escrivíem 

sobre el fang els noms dels parçoners (30 d'abril)

Va ser  una tasca llarga i minuciosa, però l'emoció de ser nosaltres el qui deixàvem l'empremta dels noms sobre el bou, és una satisfacció, que ens permet formar part de la història del BOU TRADICIONAL DE VALLS.

Ara, en aquests moments tota l'entitat ja està mobilitzada, i així serà fins a la matinada. Tota una jornada plena de records viscuts al llarg de les darreres quatre dècades. 40 anys de cultura popular i tradicional catalana; 40 anys d'història personal i col·lectiva per a molts; 40 anys d'ànima, de la bona gent que gaudeix fent pàtria, amb les sardanes, gitanes, tirotitaines, mulasses, nans, gegants, dracs, óssos, lleó, grup d'animació, la vella de la Quaresma... I avui, una nova bèstia, EL BOU.

Us deixo perquè he de marxar, avui m'espera la meva gent, però us asseguro, que passada aquesta gran festa, quan totes les instantànies estiguin ben assaborides, tornaré amb el relat d'aquest GRAN DIA.

VISCA LA UAF!!!

LIEBSTER BLOG!!!

"L'alegria més bonica s'experimenta sempre 

com menys l'esperes"!

A. de Saint-Exupéry.

Avui, com en un conte de fades, la Ventafocs del blog (Interessant...shhhhhhh(silenci)) amb la màgia de les seves paraules ha convertit en realitat, quelcom que no tenia previst; m'ha provocat un mar d'emocions, perquè no m'espera formar part de les persones que tenen aquest guardó.

M'he emocionat, sí, perquè negar-ho; i ha fet que avui el dia tingués una lluïssor especial, que m'arribava de ses illes.

Una vegada, em van dir que davant d'un regal, s'ha de mostrar generositat i transmetre l'agraïment perquè la persona que te´l fa, cerca la teva alegria.

Gràcies, gràcies i mil gràcies, Ventafocs!!!

Ara em neguiteja qui nominar, perquè em sento molt bé entrant a casa vostra, i rebent les vostres carícies, compartint amb vosaltres, moments complicats, divertits i especials.

Així que decideixo compartir aquest reconeixement amb:

1. Bocins de lluna. Mar

2. Espai de Galionar. Montse

3. Garbí24. Joan

4. Adverbia. Jordi

5.In varietate concordia. Ferran

Aquests 5 blogs, van ser els que inicialment, quan vaig entrar a la catosfera, se´m van apropar més, i em van fer sentir molt bé. Amb el temps, entrant i sortint, n'he conegut molts més, que ja formeu part del meu dia dia blogaire!!!

Us estimo!!!

He començat i acabo amb una de les cites del meu llibre de capçalera: 

"La veritable alegria és alegrar-se amb l'altre"

NORMES:

1. Copiar i enganxar el premi al bloc, i enllaçar al blogaire que te l'ha concedit.

2. Nominar 5 blogs preferits (han de tenir menys de 200 seguidors), i deixar un comentari en llur blogs, per fer-los coneixedors d'aquest guardó.

3. Esperar que els blogaires, comparteixen aquest reconeixement (5 blogs).

Des del meu petit racó, espero fer-vos arribar una espurna d'emoció, i seguir compartint molts moments amb tots vosaltres.

                                        

aPARAULA´m: 9 de maig

Potser el dia 9 de maig serà una data insignificant per a molts, d'altres ho celebraran escrivint en el seu blog algun escrit que faci esment la celebració dels actes de commemoració del centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, l'ANY DE LA PARAULA VIVA; i "aPARAULAUrant" algun mot que sigui significatiu, o que els inquieti, o senzillament els agradi.




Jo he escollit: EMOCIÓ!


M'emociono amb facilitat, els que em coneixen, ho saben molt bé.
Però l'emoció que avui descriuré, és la de sentir-me viva; la d'agrair a la vida poder ser aquí; la de plorar i riure; la de sentir-me estimada, i potser també maleïda (va per a tu, que fas escriure el que no és); la de poder sentir la meva veu, ofegada durant tant temps; la de de respirar i no pensar que no em queda alè; la de menjar i assaborir tot el que poso a la boca, perquè puc mastegar i deglutir; la de sentir la meva llengua moure´s, i fer-me entendre que a poc a poc puc parlar sense "esclafir la veu"; puc cridar amb mesura, i tot això em desboca una GRAN EMOCIÓ; perquè demà faig anys, i en un dia tan assenyalat, també vaig rebre una de les pitjors notícies, un diagnòstic que em va fer emmudir, però la lluita ha valgut la pena, i des de fa uns anys no necessito logopeda, i les PARAULES surten soles, sense ensinistrar-les; sense conduir-les amb tanta mesura, sense crosses, com deia el poeta. 
Avui les paraules són lliures, amb alguna lesió, que a poc a poc, he après a dissimular, podríem dir que hi ha paraules que sempre van ben maquillades, perquè sonin amb elegància.


Així, que aprofito aquest dia per celebrar el meu aniversari, i paradoxalment, va lligat amb la paraula.
Siguem capaços de sentir les emocions més insignificants, perquè un dia, sense adonar-nos-en, poden desaparèixer!!!

ENTRE FLORS I GRUNYS!!!

Aquí hi ha la invitació més orginal que mai he tingut a les mans, feta amb tot l'amor que pot sentir un pare envers la seva filla, plasmant el món de tots dos; el de la granja i el de les flors.

Lluís, és una meravella plena de sentiment!!!!

Anys enrere, penso que queda.... diu la cançó de ELS PETS, "Pantalons curts i genolls pelats", una de les cançons que més li agraden,  a la persona que avui li dedico aquest post, i que està en temps de descompta per dir: "sí, consento"!!!
Dissabte, en aquesta hora, la que per nosaltres era aquella nena rosseta, inquieta, que va anar sempre trencant esquemes; tatuatges, rapades impressionants, rebel, independentista fins al moll de l'os.... Dissabte es casa!!!!
Heura, estimada, és increïble veure com han  passat els anys, i la vida t'ha portat a conèixer un home encantador d'un poble que encara que sembli mentida, fa més especial la vostra història. És com el retorn de la vostra família; tornar a casa, tornar a Bràfim.
Et vull fer sentir el molt que us estimem.
Per nosaltres sou part de la nostra família, més enllà dels vincles de sang.
Els teus pares, els nostres GRANS amics amb qui hem compartit el millor i també, el més dolorós; amb qui ens queden moltes coses per viure, i reviure; amb ells, i amb tu i l'Isidre, el dissabte viurem el vostre enllaç.
T'estic escrivint, i l'emoció m'atrapa les paraules, però les deixo anar perquè t'arribin i perquè vull que les sentis tal i com em brollen.
Tenim moltes coses per recordar, la darrere amb el bou!!! Aquesta serà memorable!!!
Isidre i Heura, busqueu l'equilibri, entre els grunys de la granja, i les aromes de les flors, que tan bellament  disposa la teva futura esposa; gaudiu de tots els moments sempre en harmonia, i quan de vegades, es trenquin, apedaceu-los ràpidament, perquè no en quedin rastres.

QUE CADA INSTANT US FACI SENTIR LA NECESSITAT DE COMPARTIR-LO PLEGATS!!!

 "Allò sublim, porta el sentiment de la immensitat" A.de Saint-Exupéry.

LA MULASSA TORNA A MIRAMAR!

Un any més, la Mulassa, tota senyorassa, acompanyada dels seus més fidels amics, mulassers i companys de pujada, s'han aplegat a les 8 del matí, d'aquest diumenge, 29 d'abril davant del local de la UAF, per tal de participar en la XXI Pujada de la Mulassa a Miramar.
Un cop organitzats els grups que s'anirien rellevant al llarg del trajecte fins a Fontscaldes; hem sortit enèrgics cap a la nostra primera parada; on ens esperaven les arengades, els alls fregidets, els tomacons, i les llonganisses acabades de fer pel grup de socis més grans que s'ofereixen cada any per tenir-nos preparat aquest esmorzar.
A les 10, el toc de gralles i timbals, anunciava a la població de Fontscaldes que ja havia arribat la Mulassa de Valls. Després d'esmorzar, aquells que s'han vist amb coratge, hem emprès el viatge cap a dalt de Miramar.
La Mulassa ha fet el trajecte amb vehicle, tot i que a la primeria, ho havia fet a coll d'aquells joves agosarats, que no tenien por al cansament, i la pujaven fins dalt de la Creu. D'aquests moments, han passat força anys, i avui, mentre tiràvem amunt, ho recordàvem; fins i tot nevant, havíem arribat a dalt!!
I per si algú, se sorprèn amb el tema referent a la neu, és que abans, la pujada era a finals del mes de novembre; però per evitar les inclemències metereològiques, es proposà, fer-ho a finals d'abril, no fa pas, massa anys.

Així, que prop d' 1/4 d'1 la Mulassa ha entrat a Miramar, amb l'elegància que la caracteritza, i ha fet una ballada, al bell mig de la Plaça Major; acompanyada per l'escalf de tots els que sentim la Mulassa com quelcom més que una peça del bestiari festiu, quelcom més que transmet a la nostra ànima un sentiment de pertinença, i ens fa vibrar en sentir la música, quan piquem de mans, i quan bramem els crits de GUAPA, GUAPA, GUAPAAAAAAAAA!!!

Hi ha moments, que cal viure´ls per compredre´ls, aquest d'avui, és un d'ells.
Després, un refrigeri, i cap a l'entitat a celebrar aquesta jornada amb una paella d'arròs.
Grans, petits, de totes edats, estimem la Mulassa, i això fa que, aquell trajecte que un dia vam començar, a poc a poc esdevingui una tradició; i així esperem que vagi succeint en les generacions que ens aniran precedint.
Aquest any, és especial, perquè la més guapa de totes les mulasses, la nostra, la de la UNIÓ ANELLES DE LA FLAMA, celebrarà el seu 25è aniversari.

Entre tots hem passat un dia magnífic, malgrat alguns esbufecs en acabar la pujada, però el més important és ser-hi.
Gràcies a tots i a totes; només caminant plegats, farem gran la nostra entitat!
LA MULASSA ÉS:
GUAPA!
LA MULASSA ÉS:
GUAPA!

LA MULASSA ÉS:
GUAPA, GUAPA, GUAPAAAAAAAAA, EIIIIIIIII!!!!!!

Camí fangonós

Una vella glòria

Grallers i timbaler!!!

Cua per esmorzar!

Les "jefes" de la intendència!

La Josepa i els alls!!! TAC12

L'Ona, la més menuda!!!

I la Mulassa, ballaaaaaa!!!

Àvies i néts, generacions vives!!!

FOTO DE FAMÍLIA!

LA PAELLA, JA ÉS A PUNT!!!