divendres, 27 de maig de 2011

XAVI TONDO, EN LA NOSTRA MEMÒRIA


Volia escriure des del dilluns, però no sabia com començar, així que he deixat passar uns dies, i avui he decidit que en aquest espai de casa meva, que és el meu blog, havia de deixar les meves paraules per algú que de forma tràgica ha marxat massa d'hora, de forma inesperada, sense entendre per què hi ha vegades que conflueixen tot un seguit d'esdeveniments que provoquen un desenllaç fatídic, com la mort del Xavi Tondo.
Aquest dilluns, era a la sala de professors conversant amb una companya de totes les coses i moments que desaprofitem en la vida; no sé com va començar aquesta conversa, però sé perfectament com va acabar. Al cap de poc, entrava l'Anna, i amb el rostre desencaixat, vam comprendre que alguna cosa greu li havia passat. Ens comunicava que el Xavi Tondo, el nostre ciclista estimat, el referent per a molts dels nostres alumnes, al qual van sortir a animar feia uns mesos, havia patit un accident domèstic, i era mort. La primera reacció, va ser negar-ho; no entenc per què reaccionem amb la negació, i immediatament, obrir el navegador i buscar la notícia. Cruel sacsejada, fuetada de la vida, sí, era mort. Per uns moments, ningú va dir res; a mi em va venir al pensament, el seu somriure que de petit vaig descobrir mentre jo feia pràctiques de magisteri, i que va mantenir sempre; molts el tindran en la memòria somrient.


No el coneixia, però com a vallenca, comparteixo el dolor de la seva pèrdua; puc sentir el que molts han sentit i sentiran; la impotència de no poder fer-hi res, i assumir aquests cops tan durs que esmicolen l'ànima i apaguen el somriure.
Aquest post va dedicat a tu, Xavi, i a tots els teus, que de ben segur et mantindrem viu, perquè el teu pas ha deixat una petjada molt forta, o millor dit, una pedalada històrica.

Ja no hi haurà més escalades, ni curses, ni pòdiums; però des d'aquí de ben segur que sentiràs l'estima de tot el teu poble, que a partir d'ara t'enyorarà i recordarà.
El pavelló del Fornàs portarà el teu nom. Així que totes les generacions que ens precediran sabran per què es va escollir un nom tan digne: XAVI TONDO VOLPINI.
Els nostres alumnes, van oferir-li un sentit homenatge. Us en deixo una mostra, són els alumnes de primària asseguts al mig del pati,formant amb el seu propi cos, el teu nom, XAVI.Els més petits van seure al voltant, i un cop van tocar les 12 del migdia, es feu un silenci, que va acabar amb l'aplaudiment de tota l'escola.


A tots els que sentiu aquesta buidor, cerqueu consol en els bons records, i manteniu-lo viu per sempre.
El meu condol a la família, esposa, amics i de forma especial, a una persona que conec, i sé que
t'enyorarà moltíssim, per a tu Enric!

4 comentaris:

  1. Qué bonic!!! Segur que ho llegeix des del cel, al menys, el seu nom!!!

    ResponElimina
  2. Espero que ho llegeixi més d'un!!! Petons i gràcies!!!

    ResponElimina
  3. hola lidia, acabo de llegir el teu post ara mateix.... només et puc dir q moltissimes gràcies.... han passat mes de dos mesos però saps perfectament com ens sentim el que ens l'estimavem. Gràcies, una abraçada! Enric.

    ResponElimina
  4. M'acabo d'emocionar en llegir-ho... em cauen les llàgrimes ara mateix... suposo que fa dies que les tenia contingudes, perquè encara que sembli que ho portem bé no podem evitar pensar-hi tothom a qui ens va xocar bruscament el que va passar... i... no ho sé, veure els nens escrivint el seu nom m'ha emocionat... No ho sé, han passat ja més de dos mesos i molts seguim sense entendre per què va passar i desitjant despertar-nos un dia i que ens diguin que tot és fruit d'un malson...
    Per la foto m'ha semblat que eres algú que coneixia, amb el nom del bloc ja he vist que una miqueta sí que ens coneixem, si més no de coincidir en professió, UAF, embaràs...
    Una abraçada

    ResponElimina