aPARAULA´m: 9 de maig

Potser el dia 9 de maig serà una data insignificant per a molts, d'altres ho celebraran escrivint en el seu blog algun escrit que faci esment la celebració dels actes de commemoració del centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, l'ANY DE LA PARAULA VIVA; i "aPARAULAUrant" algun mot que sigui significatiu, o que els inquieti, o senzillament els agradi.




Jo he escollit: EMOCIÓ!


M'emociono amb facilitat, els que em coneixen, ho saben molt bé.
Però l'emoció que avui descriuré, és la de sentir-me viva; la d'agrair a la vida poder ser aquí; la de plorar i riure; la de sentir-me estimada, i potser també maleïda (va per a tu, que fas escriure el que no és); la de poder sentir la meva veu, ofegada durant tant temps; la de de respirar i no pensar que no em queda alè; la de menjar i assaborir tot el que poso a la boca, perquè puc mastegar i deglutir; la de sentir la meva llengua moure´s, i fer-me entendre que a poc a poc puc parlar sense "esclafir la veu"; puc cridar amb mesura, i tot això em desboca una GRAN EMOCIÓ; perquè demà faig anys, i en un dia tan assenyalat, també vaig rebre una de les pitjors notícies, un diagnòstic que em va fer emmudir, però la lluita ha valgut la pena, i des de fa uns anys no necessito logopeda, i les PARAULES surten soles, sense ensinistrar-les; sense conduir-les amb tanta mesura, sense crosses, com deia el poeta. 
Avui les paraules són lliures, amb alguna lesió, que a poc a poc, he après a dissimular, podríem dir que hi ha paraules que sempre van ben maquillades, perquè sonin amb elegància.


Així, que aprofito aquest dia per celebrar el meu aniversari, i paradoxalment, va lligat amb la paraula.
Siguem capaços de sentir les emocions més insignificants, perquè un dia, sense adonar-nos-en, poden desaparèixer!!!