dijous, 15 d’agost de 2019

L'ANELL DE LA TIETA

Avui fa un any que la tieta va veure que el temps s'escurçava i que volia deixar tancades totes les coses que la neguitejaven. Avui fa un any em va agafar la mà i em va dipositar l'anell, perquè la malaltia avançava i va voler que el dia del seu sant, el seu llegat fos traspassat. Ara escric amb l'anell posat, tot el dia que l'he portat perquè ella va saber fa molts anys que aquest anell seria el millor record entre ambdues.
La història va començar un dia que estant a casa seva jugant a enjoiar-me, ella m´ho permetia, no se´m va ocórrer res més, que dir-li: "tieta, quan se´t faci vella me la donaràs per jugar", i ella em va dir: "i tant, aquest anell serà per a tu". Han passat més de 40 anys de la seva promesa, tot i que l'anell no va envellir mai!
Avui un any després porto  l'anell de la mare, perquè es coneix així, i tot i ser la meva tieta, va ser en moltes ocasions, una altra mare.
Tieta, l'anell llueix, tu ja no hi ets, no ho pots veure, però sempre vas saber que la portaria amb gran estima.
D'alguna manera aquest anell em transporta a la meva infantesa amb tu al costat, i ara, lluny d'aquell temps la meva mà et porta, tot i que ell lloc que ocupes no es pot veure, perquè tu ets en el meu cor.
Sense adonar-nos-en hi ha paraules que amb el temps acaben esdevenint records extraordinaris.
Sempre serà l'anell de la tieta Virgita!


4 comentaris:

  1. Quin gest més bonic, i quin orgull sentiria la tieta si veiessis que portes el seu anell amb tanta estimació.

    ResponElimina
  2. així la recordaràs sempre , és com tenir-la al voltant del teu dit

    ResponElimina