dijous, 12 de setembre de 2013

TRAM 156

     En la història hi ha dates que ens apropen les vivències, experiències, victòries , fracassos... tant a nivell personal com a nivell nacional.
Sempre hi ha un calendari que rememora quelcom per recordar.
Jo puc dir que ahir les emocions van ser moltíssimes, però en un costat de la cadena, hi havia una persona molt especial que  em va permetre sentir aquesta diada amb molta més intensitat.
Ahir, el tram 156 esdevenia un número amb regust històric, especialment per als membres de la UNIÓ ANELLES DE LA FLAMA que ens vam sumar a la cadena humana amb una mostra del què som. La Mulassa, la Mulasseta, l´ós acompanyat dels trabucaires, i el bou tradicional de Valls es van desplaçar per ser, aquests figurants de cartró, que alguns amb la seva ignorància o mala fe, han titllat als nostres gegants, i bestiari festiu. Què hi farem!!!
Cada cop el sentiment de llibertat és més gran, més profund, més a prop!
Ahir, 11 de setembre de 2013 tot un poble va copsar l'atenció del món; els catalans clamaven la immediatesa d'una consulta, amb un sol objectiu: SER UN NOU ESTAT DINS D'EUROPA.
No hi ha més sord que el qui no hi vol sentir, ni més cec que el qui no hi vol veure; però jo diria que el missatge d'ahir travessava tots els sentits, fins i tot l´aire era diferent, desprenia l'energia de tots els qui al llarg de 400 quilòmetres, units per una cadena plena d'amor per la nostra terra, s'estrenyia i es feia cada cop més forta, indivisible i autèntica.
L'emoció que sentíem ,quan per megafonia vàrem escoltar que no hi havia ni un sol tram per unir, que tots érem una única cadena, feia esborronar.
Vinguts de tot arreu: grans amb les ràdios transmetent què passava més enllà del nostre tram; petits amb samarretes pintades per ells mateixos, i que volien formar part de la història; avis i néts, voluntaris incansables que feien possible tot el que ahir vivíem... IN-DES-CRIP-TI-BLE. Des d'aquí el meu agraïment per aquesta gran tasca que vàreu portar a terme i que ens va permetre realitzar sense incidències el nostre propòsit.



El color groc no m'ha agradat mai, però ahir em colpia l'ànima veure´l en tants i tants dels nostres. I ara en aquest rètol!!! INDEPENDÈNCIA va començar a repetir-se una vegada, i una altra... Els batecs dels cors, la força de les mirades, i aquest sentiment que no es pot silenciar amb res, que costa plasmar amb paraules, perquè només pot ser percebut per aquell qui sent en la pròpia pell, aquesta lluita.
Ningú pot ofegar aquesta necessitat de llibertat, de ser un poble lliure.
Comencem a caminar, fent-nos sentir pacíficament, amb entusiasme, i amb l'esperança que el tricentenari del 1714 esdevingui el primer any de la sortida d'Espanya, i de la celebració d'un estat, anomenat CATALUNYA.
               "Quan convé, fem cadenes"!!!

              VISCA CATALUNYA,LLIURE. JA!!!


 
 
 
 
 
 
 
 

I d'aquí cap a ca la NUR : M'EXALTA EL NOU I M'ENAMORA EL VELL

12 comentaris:

  1. Una de les coses que ens quedarà de la gran cadena que vam fer a la Diada, és que cadascú tindrà la seva pròpia història en el tram que li va tocar. La teva va tenir de tot, quines fotos més xules!

    ResponElimina
  2. Ostres, noia!! FANTÀSTIC REPORTATGE!! Et felicito de tot cor... imatges i paraules que reflecteixen amb tota fidelitat el que es va viure ahir...
    Jo era una de les que duia la ràdio FM, petita, en un "mp4" prehistòric :-DD i vàrem cantar el conte enrere de les campanes de la Seu Vella de Lleida...

    Alegria desbordant!! Gent de totes les edats! Moltíssimes famílies!! Salutacions plenes de rialles als helicòpters (per si un cas algun fos d'Intereconomia)... Fotos i més fotos.

    Emoció, emoció, emoció :-))

    ResponElimina
  3. Ah, que m'ho deixava!!

    Que m'uneixo al teu agraïment a tots els voluntaris... QUIN GRAN PAÍS QUE SOM!!

    (Petició: ei, per què no treus la moderació de comentaris? no permet que els comentaristes parlem entre nosaltres. Ara, mentre jo escric, em sembla que sóc la primera... estic segura que, quan moderis, hi haurà ja uns quants abans que jo que no he pogut llegir :-(... En tot cas, el blog és teu, només és una idea, no t'ho prenguis malament, maca. Petons!!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira, ja veus que t'he fet cas. Desitjo que no hagi de tornar a posar els comentaris en moderació. A mi, tampoc m'agrada, però m'hi vaig veure obligada!!!

      Elimina
    2. Mmmmmm... caram, això vol dir que et deuries trobar comentaris d'aquells antipàtics, ofensius, etc... Em sap greu. Espero que no es repeteixi, així és més divertit!! ;-)))

      Elimina
  4. Tram 598

    Nosaltres decidirem el que volem ser.

    ResponElimina
  5. Hem demostrat que som molt grans i això per més que diguin no ho poden tapar. Una diada per recordar

    ResponElimina
  6. hem fet un pas molt important !genials les fotos....independència!

    ResponElimina
  7. les teves fotos parlen per si mateixes
    i el groc et queda molt be..jajajja

    gracies per participar tambe a la cadena de blogs

    ;-)

    ResponElimina
  8. Quin gran dia hem viscut! Inesborrable.
    I, pel que veig, tu has participat molt activament. Ben fet!

    ResponElimina
  9. Ha estat una Diada espectacular (ep, la de l'any passat també ho va ser. Ja en portem dues espectaculars seguides!), i la galeria d'imatges que has publicat en el post me n'ha portat molts records. Som en la bona direcció, Dafne, ho aconseguirem!

    ResponElimina
  10. VISCA CATALUNYA ! Records, Lídia ! Lluís de Bèlgica !

    ResponElimina