diumenge, 28 de juliol de 2013

MADAMA BUTTERFLY, PER SEMPRE!!!

Començar a escriure aquest post és tornar a viure un dia que romandrà eternament gravat en la nostra memòria; un dia especial perquè el 25 de juliol esdevé la data del meu segon aniversari; 10 anys d'ençà i lloança a la vida, per permetre´m ser aquí, i gaudir d'instants tan autèntics, com el de compartir una tarda-nit d'òpera amb les meves estimades Filo i Arantxa.
M'agradaria detallar-vos l'emoció que vam viure, però no sé si sabré expressar la intensitat de tot el que vam sentir i compartir.
Així, que em remuntaré al mes de novembre quan de forma espontània va sorgir la idea d'anar a l'òpera el dia 25 de juliol, concretament al Liceu, i MADAMA BUTTERFLY, la protagonista. Ens vam engrescar i immediatament, vaig comprar les entrades (les que vàreu veure com recollíem en un altre post).
Al llarg d'aquests mesos, el destí ens ha portat a viure situacions de canvi a totes tres, la qual cosa encara ha enfortit més aquest amor que ens tenim i professem. Sentim la necessitat de cuidar-nos mútuament, i el patiment d'una és el patiment de totes tres; però l'alegria de cadascuna de nosaltres també s'encomana i la gaudim al màxim.
El 25 de juliol de 2013 es consensuava la gran fita, el nostre al·licient al llarg de tants dies de tristor que quan ens envaïa al dia a dia, el "pensament Butterfly" ens donava ales, i ens permetia créixer, i sentir que la vida de vegades ens mostra la seva cruesa, però en moltes altres ocasions ens permet gaudir d'una felicitat indescriptible.
Aquí, faig un agraïment, als amics del facebook que heu suportat estoicament, els darrers quaranta dies, amb el nostre descompte; gràcies per la vostra paciència, gràcies per compartir amb nosaltres aquesta il·lusió, i gràcies per tots els vostres comentaris que han alimentat, encara més, aquest dia històric en les nostres vides.

Així, que ara comença la crònica d'un dia que mai podrem oblidar.





El dijous a les 10.15 l'Arantxa i jo vam marxar des de Tarragona (gràcies Emili per acompanyar-nos), direcció Barcelona.
Estàvem tan emocionades, que ens resultava difícil fins i tot respirar (hi ha qui pot pensar que és una exageració, però aquí us deixo el que nosaltres vam sentir).
Arribada a Sants, metro (som de poble, no sabíem on treure el tiquet, però ho vam aconseguir. Quan hi penso és que m'agafen unes ganes de riure...) Seguidament cap a l'hotel al C/Comte Borrell, i a esperar que la Filo plegués de treballar per dinar i començar a preparar-nos.
El retrobament de totes tres va ser espectacular, bé, com sempre que coincidim, és un escàndol però no hi ha res que pugui torbar aquest sentiment.



Després de dinar, gairebé quarts de sis, ens vam encaminar cap a l'hotel, on cadascuna de nosaltres va posar-se les millors gales per anar a l'event tan esperat.






L'Arantxa amb destresa magistral ens va maquillar, per sentir-nos més belles.
Sortim al carrer, i aturem un taxi. Totes tres al darrera, la insistència del conductor que una podia anar al davant, va quedar ràpidament diluïda. Aturada del vehicle davant del Liceu, mirada de complicitat de totes tres, i l'emoció començava a créixer: "Ja hi som".

 


Davant del Liceu, davant del cartell que anunciava la representació, érem al davant.
La nostra il·lusió prenia forma cada segon que passava; el neguit de ser a les escales, aquest somni que ens ha donat força al llargs dels mesos, ens va fer mirar, i abraçar-nos, sense important-nos res ni ningú. Ens traspassàvem la nostra energia.
Asserenades, vam baixar al Foyer  per gaudir de l'explicació de l'òpera, de la posada en escena, la composició de Puccini, la musicalitat i descobrir que aquesta temporada, MADAMA BUTTERFLY haurà assolit 117 posades en escena al gran teatre del Liceu, d'encà el 1909.
Cada cop, el degoteig de segons ens apropava més a l'entrada a Platea, a la fila 3, als seients 2, 4 i 6  reservats des de feia tant temps.




La Filo i l'Arantxa van experimentar una sensació que jo ja coneixia, per a mi era la tercera òpera, per a elles, la seva primera. Expectants vam baixar pel passadís, i ens vam agafar de les mans amb els ulls plorosos d'emoció.


Aplaudiments van constatar que el director ja havia entrat. I esperant que el teló s'alcés, es varen obrir els llums novament, i es procedí a fer un minut de silenci per les víctimes de l'accident ferroviari de Santiago. 
Seguidament, la vida prosseguia, i sense cap interrupció, la música va començar a sonar, i les nostres mans es van entrellaçar, malgrat la incomoditat que suposava.
Però el gran moment havia arribat, i nosaltres el gaudíem.
L'exotisme oriental acompanyat de les veus que feien vibrar els nostres cors, esdevenia una barreja sensorial només comprensible per aquelles persones que han sentit el què jo em refereixo; aquells qui amb l'òpera poden estremir-se, aquells qui s'emocionen, aquells que al llarg de més de dues hores són capaços de sortir del món rutinari i permetre sentir les emocions que provoca una òpera en directe.
Tot s'atura, tot gira al voltant de la música, de la posada en escena, de l'elegància dels personatges en travessar l'escenari i entrar d'una forma màgica en el si de cada espectador.
La tràgica història de la Cio-cio-san, anomeneda "Butterfly" per la seva extremada delicadesa commou al públic, en aquest cas amb el debut de la soprano Ermonela Jaho, que va ser ovacionada amb "Brava" al final del primer acte (Vogliatemi bene).
 Després amb l'ària "Un bel di vedremo" es podia constatar el mestratge de la soprano perquè l'emoció era palesa en cada gest; en cada inclinació del seu rostre, i calava profundament en nosaltres, que novament teníem les mans ben agafades.
L'òpera es va anar succeint fins que al final del segon acte, la jove geisha, després de tres anys, es prepara per rebre l'arribada del seu amor. La nit de vetlla i el cor de veus amb boca closa, provoquen una emoció on les llàgrimes comencen a brollar, i ja no les podrem aturar, fins que l'obra conclogui.
Els moments en que una mare comprèn la situació real, la que al llarg d'anys ha imaginat d'una altra manera; els instants que abraça el fill amb extremada delicadesa.
I arriba l'alba, ella es retira;  la intervenció del tenor Jorge de León, amb "Addio, fiorito asil", desencadena l'emoció, el plor que se sumarà amb el punt final quan la jove japonesa, repudiada pels seus, prefereix llevar-se la vida amb honor, perquè no pot viure amb honor. "Con onor muore"!!!

El crit "BUTTERFLY, BUTTERFLY!!! posa el punt i final.

Els aplaudiments se succeeixen, i nosaltres, amb els ulls enrogits per les llàgrimes descontrolades gairebé més de mitja hora, provoca la mirada i els somriures d'aquells qui comprenen la nostra emoció.
Sortim, i en uns instants ens tornem a abraçar, i totes tres plorem per tot el que hem sentit, per la força de la nostra amistat, per aquest regal que ens hem permès i que al cap i a la fi, és l'obsequi més preuat que es pot fer a l'ànima. Sentir!

Les onze passades, sortim del Gran Teatre del Liceu i anem a sopar al "Lobo". Brindem amb cava mentre sopem, ens besem i agraïm a l'univers aquest dia compartit.
De sobte, se sent un "cumpleaños feliz" entonat amb to gràcil i rítmic, no podia imaginar que aquell cant era per a mi, les meves estimades havien fet portar sobre un trosset de pastís de xocolata un 10 amb una papallona. Celebrant així, el cant a la vida, la que jo en aquell precís instants constatava a flor de pell.
No vaig poder evitar els plors, entre els aplaudiments de la gent que era a la terrassa i després les felicitacions dels allí presents.
Només podia donar gràcies, una i altra vegada per ser tan afortunada!!!
Gràcies amigues meves, gràcies "Butterflies, per sempre"!!!
Nit d'hotel, assaborint cada instant viscut, i pensant en un nou projecte.
L'endemà, l'Arantxa i jo tornàvem cap a Valls, de nou érem a Sants, ara amb el regust de la dolçor de la nit viscuda, dels moments compartits. La Filo ens deia adéu, i nosaltres empreníem el retorn. Novament cap a Tarragona (gràcies Jordi per recollir-nos).

I aquesta és la nostra nit, la que romandrà per sempre en el record dels grans bells moments.




"Viure el moment, girar-se del tot cap a la Lluna, la neu, les flors de cirerer, les fulles vermelles dels aurons, cantar cançons, beure sake, consolar-se oblidant la realitat, no preocupar-se de la misèria que tenim al davant, no deixar-se desanimar, ser com una carabassa buida que flota en el corrent de l'aigua".

ASAI RYOI "El món flotant"




























35 comentaris:

  1. M'has fet emocionar.
    Gràcies per compartir-ho.
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment el que vam viure, és emoció contínua; cada moment que vivíem era un cúmul de sensacions i emocions compartides.
      Gràcies per emocionar-te amb nosaltres!!!

      Elimina


  2. Transmets l'emoció en l'amistat i la bellesa de l'art que ens embolcalla!

    Un bel dì, vedremo Levarsi un fil di fumo Sull'estremo confin del mare...

    ResponElimina
    Respostes
    1. E poi la nave appare
      E poi la nave è bianca!!!
      Hi ha moments en la vida que podem surar gràcies a l'amistat, precisament jo suro gràcies a la força que em donen!!!

      Elimina
  3. Enhorabona!!!!!
    I per molts anys gaudeixis d'aquest regal sense reu "l'amistat" !!!!
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc la sort de saber-me estimada per aquestes grans amigues, i amb elles, tot resulta més planer, malgrat les adversitats!!!
      Gràcies!!!

      Elimina
  4. Ets com una papalloneta amb ales de colors llempants i suau vol..

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades penso que les meves ales no podran volar, però després m'adono que tinc qui m'esperona i em fa tirar amunt, molt amunt.
      Una abraçada!!!

      Elimina
  5. I no has parat mai a pensar que et mareixes això i molt més......felicitats i permet que digui que esteu estupendes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan!!!
      Quan estem juntes crec que fins i tot la bellesa és la nostra aliada!!!
      M'han passat tantes coses, que potser comença a ser hora, de creure´m que puc ser feliç!!!

      Elimina
  6. Difícilment es pot llegir una narració més emocionada d'uns fets. Un cant a l'amistat i a una jornada que no oblidareu mai, la voluntat de les tres perquè fos inesborrable es veurà recompensada. El millor, el reportatge fotogràfic! Ara només queda superar-ho. T'hi veus amb cor?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi tant que ens hi veiem amb cor. El repte ja està marcat!!!

      Elimina
  7. Que per molts anys puguis gaudir de moments com aquests i compartir-los amb tots nosaltres. Esperava aquesta entrada sabent que em faries sentir com si hagués estat amb vosaltres!!! Gràcies!!! <3

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sé que sou molts qui l'esperàveu; l'he escrit pensant en com arribar a tots vosaltres, ja que durant molts dies heu sofert la nostra emoció diària.
      Per a mi és un honor que em llegiu i que compartiu la nostra emoció.
      Gràcies Candela!!

      Elimina
  8. Emocionant i molt bonic! Me n'alegro moltíssim d'aquest gran dia que us vau regalar totes tres. Us el mereixeu! Una abraçada ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho pots ben dir, ens ho mereixem, i és un regal aquesta amistat que cada dia que passa s'enforteix més i mes!!!

      Elimina
  9. Felicitats per l'aniversari, felicitats per aquesta amistat tan estupenda, felicitats per gaudir de la vida, felicitats i gràcies per compartir-ho.

    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poder celebrar aquest dia és tot un luxe, venint d'una situació que gairebé em fa marxar massa d'hora. Per la qual cosa, no em cansaré d'agrair la vida, la vida!!!
      Un petó dolça lluna!!!

      Elimina
  10. BRAVA!!!! BRAVISSIMAAAAA!!! No era gens fàcil la tasca que et vam càrrregar a l´esquena, transmetre amb la paraula alló que vam sentir i viure, però, no tan sols ho has asssolit...ho has brodat!!!! m´agradaria que rebessis aquest aplaudiment acompanyat amb un BRAVA!!!! com el que va rebre la Ermonela Jaho , momemt en el qual tot i no perdre el posat del seu paper, no va poder impedir que el rostre li quedes ple de llàgrimas!!! BRAVA!!!!

    Arantxa

    ResponElimina
    Respostes
    1. No puc dir res que no sàpigues, no puc expressar res que no coneguis; saps que ets part important de la meva vida, i que cada dia que passa, aquesta estima creix i es consolida.
      T'estimo butterfly!!!!

      Elimina
  11. Estimada amiga i Butterfly!!
    Mil Mercis per la bonica, excel.lent, i fidedigna crònica has fet del que allà vam viure i sentir!!! Amb les teves paraules transmet l'essència del que allà van respirar i ens va emborratxar l'ànima.. aixxx.... quina delícia...
    Mil Mercis també per haver-me descobert el gran món de l'òpera i haver-me acompanyat en l'inici d'una nova passió.
    Mil Mercis, per ser com ets i ser una de les ¨meves¨persones!!!
    Com diu l'Arantxa, BRAVAAA!!!!!
    VIVIM juntes... per sempre Madama Butterfly!!!
    Filo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Volguda Butterfly,
      Que ens hem retrobat, i que som capaces de sentir i viure moments tan especials com el del dia 25.
      La nostra història s'escriu per sempre en el cor, de totes tres.
      T'estimo Filo!!!

      Elimina
  12. Només dir-vos que mai havia vist a tres dones meravelloses com la Filo, l'Arantxa i la Lídia amb tanta passió, unió i il·lusió, en aquest cas per l'òpera MADAMA BUTTERFLY. Tres dones inseparables per la seva estimació, complicitat i felicitat. Us vull agrair com amic que sóc del facebook, tota la dedicació que heu posat dia a dia en compartir les vostres emocions i il·lusions amb nosaltres. Gràcies a les tres "BUTTERFLAY'S". Per sempre!!!

    Jordi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Boniques paraules per descriure la nostra amistat. T'agraïm la teva complicitat i estima!!!

      Elimina
  13. Gràcies per compartir amb nosaltres aquest esdeveniment. Has sabut transmetre'ns tota l'emoció i la felicitat que sentíeu.
    Un dia que deixa un record meravellós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per apropar-te i compartir amb nosaltres la nostra història.
      Gràcies Glòria!!!

      Elimina
  14. Un gran silenci per l'amistat.
    Petons per les 3!!

    Dolors Villegas Miró

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Dolors, per apropar-te i fer-nos arribar aquest pensament!!!

      Elimina
  15. Felicitats, Lídia, per transmetre tant de sentiment explicant un esdeveniment tant difícil d'expressar només amb paraules, per cert, això sí, magnífiques i plenes de sensacions irrepetibles com les que vàreu viure!!! Una abraçada!!!
    Carpe diem butterfly's!!!
    Tura

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Tura, ja saps que el destí ens ha permès trobar-nos i gaudir de l'amitat, i de l'amor.
      Per sempre Butterflies!!!

      Elimina
  16. gràcies crec que tothom hem estat amb vosaltres fent tot el recorregut i fins i tot m'ha arribat trossos d'alguna ària ! un cant a l'amistat i una excursió emotiva i emocional

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Elfre, la intenció era fer-vos arribar una mica tot el que vam sentir, tot i saber que trasncriure-ho en el paper, en aquest cas en el blog, no era fàcil.
      Per a nosaltres tres, un honor poder compartir la nostra història amb tots vosaltres.
      Mil petons!!!

      Elimina
  17. Un abans i un després del dia 25 de juliol de 2013 !!! Moltíssimes felicitats per aquesta amistat tan profunda, i també felicitats a "l'àngel de la guarda" que us vetlla dia a dia !! Una abrtaçada!!
    Elisenda !!

    ResponElimina