UN ANY MÉS

Fa anys, quan la meva àvia em parlava de la gent que celebrava els aniversaris sempre deia que fer-ne 44 era posar les dues cadires.
Doncs iaia, aquesta primavera m'ha portat les cadires que tu deies i possiblement tot el que ara visc, tots els canvis que van sorgint en aquest pas d'anar-me fent gran,  tot allò que em fa feliç o bé m'inquieta; tot allò que m'esclata un somriure o bé m'envaeix el plor; tot allò que necessito dir i ja no vull callar... Tot  ha de ser en aquest nou any.




Dues cadires, però no són tan sols per a mi, sinó també per a tu; per quan tinguis un moment t'asseguis al meu costat i em puguis contar com et va tot, sense pressa; i després per a tu, perquè riguis o ploris amb mi; i per a tu que sé que m'estimes; i per a tu que no tens mai temps i per a tu que...

Ahir, 9 de maig encetava un nou any tan ple de felicitacions, que crec que he de ser immensament feliç, per tots els bons auguris, flors, pensaments, cançons, records, butterflies... Que em vàreu fer arribar.


Gràcies per fer-me sentir tan bé en un moment tan complicat.
Gràcies per fer-me emocionar amb els vostres desitjos.
Gràcies per donar-me aquesta energia tan exclusiva i tan ben canalitzada.
Gràcies per la vostra generositat.
Gràcies per tenir un moment per compartir.
Gràcies per enfortir el meu cor i oxigenar-me per l'ascens que em porta cim amunt.
Gràcies per aquesta mà que trobo en el camí i m'ajuda a avançar.

"Allò sublim porta el sentiment de la immensitat"!!! (ja sabeu qui ho diu, no?)

GRÀCIES per fer-me immensament FELIÇ!