divendres, 3 de maig de 2013

MÉS ENLLÀ DEL PETIT PRÍNCEP


Escriure sempre ha estat una manera d'escapar, d'alliberar el meu pensament; abans en llibretes de paper; ara, encara que cada cop menys, en aquest espai: anomenat blog.
Avui, m'ha escrit una persona blogaire, i m'ha demanat que torni a omplir aquest lloc, que tantes vegades m'ha servit per desfogar-me, per compartir les meves alegries, o els meus cabrejos; però que ara l'he sotmès a la meva tristesa, i entre totes dues el tenim abandonat.
Recordareu que estava escalant, doncs quan creia que ja era ben amunt, una esllavissada ha fet que torni a ser al peu de la muntanya; plena de nafres, gairebé sense forces per tornar a tirar amunt.
Pensant en si seure o tornar a enfilar-me, ha aparegut la força de l'amic que vetlla, malgrat no tenir-lo a prop, i m'ha donat coratge, tot i que ell creu que no és ningú per traspassar-me´l. I amb aquest gest entre paraules, he pogut tornar a tirar amunt. Gràcies Jordi D.!!!
Però també gràcies a les meves butterflies, Filo i Arantxa, pels vostres whatsapp que em donen força per començar, esmolant un somriure matiner, i a tu Lídia (Tommy):  gràcies a l'Eladi que fa d'intermediari amb qui li costa entendre que vull pujar fins a dalt al cim i ho vull fer sola; gràcies a les meves companyes Montse, Nuri, Anna M, Elisenda i Lluís i també a tu, Candelín per ser-hi;  gràcies a tu PETIT PRÍNCEP que amb les teves lliçons "t'agraeixo que m'acceptis tal com sóc. Amic meu, et necessito com un cim on es pot respirar"

 Així de la mà de tots vosaltres, i d'aquest Petit Príncep que algú m'ha regalat,  i que la llibretera Júlia, ha silenciat el seu nom per tal de preservar -ne l'anonimat.
Us dono les gràcies a tots.  

"Trobem fàcilment amics que ens ajuden; de mica en mica formem part d'aquells que es mereixen que els ajudin" 

"Per això amic meu, necessito tant la teva amistat" 

"Em cal un company que més enllà de les disputes de la raó, vegi en mi el pelegrí d'aquell foc" 

Així, que torno a pujar amb l'empenta que em doneu i amb les cites del Petit Príncep, desitjo homenatjar aquest gran llibre que ha celebrat 70 anys. 

"Sens dubte quan un viatja, vol evadir-se en la distància. Però la distància  no es deixa trobar. La distància es crea. I la fugida mai no ha portat enlloc"  

"I no dono gens d'importància al fet de comparar entre sí les fórmules que expliquen la felicitat. La vida és el que és"!!!

"Només estic unit a qui em lliuro. Només estimant comprenc a qui m'acosto. Només existeixo en la mesura que bec de les fonts de les meves arrels"!!!

I ara acabo amb una imatge entre la meva filla i el Petit Príncep, des de l'escola també vam celebrar l'aniversari d'aquest personatge que sempre és al nostre costat, tot i que no es veu, ni se sent, perquè en ell rau la meravellosa afirmació "L'essencial és invisible als ulls"!!!











Que la nostra missió sigui assolir la felicitat!!!

14 comentaris:

  1. M'alegro de que tornis amb tots els ànims. Et seguirem...

    ResponElimina
  2. Quina alegria tornar-te a llegir, Dafne!!!

    Tot i que em sap greu a questa nova caiguda, estem vivint temps difícils per tanta gent, que la tristesa sembla inundar-ho tot.

    A veure si acompanyant-nos remuntem, mica en mica i fem camí.

    Una abraçada ben forta, bonica. I visca el Petit Príncep que sempre m'ha acompanyat!!!

    ResponElimina
  3. El que passa quan estem molt baixos és que no veiem més enllà, ni res ni ningú. Però els amics hi són, i tampoc no són endevins, hem de saber demanar-los ajuda, i llavors apareixen de tot arreu per fer-nos pujar. Una sort que tu ho hagis pogut comprovar. Ànims.

    ResponElimina
  4. quan estem a baix només hi ha un camí per sortit i aquest és amunt, tirar amunt sense parar i moltes vegades la solució que més ànsia dóna és la que hem de seguir.Ànims i endavant sense por.

    ResponElimina
  5. Amunt, amunt Dafne amunt, que tot continua estant per fer i tot segueix sent possible. Amunt!

    ResponElimina
  6. Vinc a animar-te jo també perquè animant-te, m'anime i ens animem uns a altres per continuar caminant.

    ResponElimina
  7. Dafne: Els ulls son cecs: S'ha de buscar amb el cor.

    ResponElimina
  8. La pel·lícula és una obra d'art. Si no l'has vista, et deixo la crítica per a que somniïs en un retrobament. T'enyoro...

    Petons, maca!

    PD. L'enllaç: http://cartelnostalgia.blogspot.com.es/2010/03/bob-fosse-versus-michael-jackson-ya.html

    ResponElimina
  9. contenta de torna-te a llegir.....per cert tinc el petit príncep en castellà, en català, en francès, en anglès ...m'encanta mai em cansaria de llegir-lo
    abraçades!

    ResponElimina
  10. Estic convençuda que ets una dona valenta. Un cop recuperada de l'esllavissada -ai, en hi han tants en els temps que corren!- no dubto que aconsegiras remuntar amb més força i energia. És en aquestes ocasions quan veus qui realment t'estima i en qui pots confiar.
    Ànims!
    Ah, El Petit Príncep és el meu llibre de capçalera.

    ResponElimina
  11. Només et diré que rodejada com estàs de tanta i tan bona gent, segur, seguríssim, que te'n sortiràs. Tornaràs a iniciar la pujada, per més alta i feixuga que sigui i la superaràs. I tant que sí. I quan et fallin les forces, una d'aquestes persones que has citat, o dues, o totes elles juntes t'empenyeran amb tota la seva energia i amb tota l'estimació que et tenen i, sobretot, que et demostren.

    Una abraçada ben grossa!

    ResponElimina
  12. No estàs sola, oi que ho saps?
    Endavant, m'agrada poder llegir-te de nou!

    Aferradetes ben fortes!!

    ResponElimina
  13. Perdoneu que no us hagi contestat; gràcies per deixar les vostres paraules que en aquests moments em serveixen d'esguard de tantes coses!!!
    Petons!!!

    ResponElimina