UN ANY MÉS

Fa anys, quan la meva àvia em parlava de la gent que celebrava els aniversaris sempre deia que fer-ne 44 era posar les dues cadires.
Doncs iaia, aquesta primavera m'ha portat les cadires que tu deies i possiblement tot el que ara visc, tots els canvis que van sorgint en aquest pas d'anar-me fent gran,  tot allò que em fa feliç o bé m'inquieta; tot allò que m'esclata un somriure o bé m'envaeix el plor; tot allò que necessito dir i ja no vull callar... Tot  ha de ser en aquest nou any.




Dues cadires, però no són tan sols per a mi, sinó també per a tu; per quan tinguis un moment t'asseguis al meu costat i em puguis contar com et va tot, sense pressa; i després per a tu, perquè riguis o ploris amb mi; i per a tu que sé que m'estimes; i per a tu que no tens mai temps i per a tu que...

Ahir, 9 de maig encetava un nou any tan ple de felicitacions, que crec que he de ser immensament feliç, per tots els bons auguris, flors, pensaments, cançons, records, butterflies... Que em vàreu fer arribar.


Gràcies per fer-me sentir tan bé en un moment tan complicat.
Gràcies per fer-me emocionar amb els vostres desitjos.
Gràcies per donar-me aquesta energia tan exclusiva i tan ben canalitzada.
Gràcies per la vostra generositat.
Gràcies per tenir un moment per compartir.
Gràcies per enfortir el meu cor i oxigenar-me per l'ascens que em porta cim amunt.
Gràcies per aquesta mà que trobo en el camí i m'ajuda a avançar.

"Allò sublim porta el sentiment de la immensitat"!!! (ja sabeu qui ho diu, no?)

GRÀCIES per fer-me immensament FELIÇ!

MÉS ENLLÀ DEL PETIT PRÍNCEP

Escriure sempre ha estat una manera d'escapar, d'alliberar el meu pensament; abans en llibretes de paper; ara, encara que cada cop menys, en aquest espai: anomenat blog.
Avui, m'ha escrit una persona blogaire, i m'ha demanat que torni a omplir aquest lloc, que tantes vegades m'ha servit per desfogar-me, per compartir les meves alegries, o els meus cabrejos; però que ara l'he sotmès a la meva tristesa, i entre totes dues el tenim abandonat.
Recordareu que estava escalant, doncs quan creia que ja era ben amunt, una esllavissada ha fet que torni a ser al peu de la muntanya; plena de nafres, gairebé sense forces per tornar a tirar amunt.
Pensant en si seure o tornar a enfilar-me, ha aparegut la força de l'amic que vetlla, malgrat no tenir-lo a prop, i m'ha donat coratge, tot i que ell creu que no és ningú per traspassar-me´l. I amb aquest gest entre paraules, he pogut tornar a tirar amunt. Gràcies Jordi D.!!!
Però també gràcies a les meves butterflies, Filo i Arantxa, pels vostres whatsapp que em donen força per començar, esmolant un somriure matiner, i a tu Lídia (Tommy):  gràcies a l'Eladi que fa d'intermediari amb qui li costa entendre que vull pujar fins a dalt al cim i ho vull fer sola; gràcies a les meves companyes Montse, Nuri, Anna M, Elisenda i Lluís i també a tu, Candelín per ser-hi;  gràcies a tu PETIT PRÍNCEP que amb les teves lliçons "t'agraeixo que m'acceptis tal com sóc. Amic meu, et necessito com un cim on es pot respirar"

 Així de la mà de tots vosaltres, i d'aquest Petit Príncep que algú m'ha regalat,  i que la llibretera Júlia, ha silenciat el seu nom per tal de preservar -ne l'anonimat.
Us dono les gràcies a tots.  

"Trobem fàcilment amics que ens ajuden; de mica en mica formem part d'aquells que es mereixen que els ajudin" 

"Per això amic meu, necessito tant la teva amistat" 

"Em cal un company que més enllà de les disputes de la raó, vegi en mi el pelegrí d'aquell foc" 

Així, que torno a pujar amb l'empenta que em doneu i amb les cites del Petit Príncep, desitjo homenatjar aquest gran llibre que ha celebrat 70 anys. 

"Sens dubte quan un viatja, vol evadir-se en la distància. Però la distància  no es deixa trobar. La distància es crea. I la fugida mai no ha portat enlloc"  

"I no dono gens d'importància al fet de comparar entre sí les fórmules que expliquen la felicitat. La vida és el que és"!!!

"Només estic unit a qui em lliuro. Només estimant comprenc a qui m'acosto. Només existeixo en la mesura que bec de les fonts de les meves arrels"!!!

I ara acabo amb una imatge entre la meva filla i el Petit Príncep, des de l'escola també vam celebrar l'aniversari d'aquest personatge que sempre és al nostre costat, tot i que no es veu, ni se sent, perquè en ell rau la meravellosa afirmació "L'essencial és invisible als ulls"!!!

Que la nostra missió sigui assolir la felicitat!!!