Ahir se celebrava la 21a edició de la Marató; i paradoxalment, no vaig poder veure ni un sol minut de tot el que ahir s'emetia. Les ferides són massa tendres, sé que a poc a poc vaig guarint-me dels estralls que ha provocat el càncer a casa nostra. Avui, tinc dues persones de la família que lluiten per vèncer-lo; amics que s'inicien en aquest periple hospitalari, i per tant, em costa seure davant del televisor i escoltar els testimonis dels qui avui lluiten; dels qui amb el seu saber ajuden a combatre´l; dels qui desprenen optimisme, i de ben segur que se´n sortiran, dels qui...
Però com diu aquesta cançó que ara us enllaço, tinc el cor fet miques, i ara treballo per recompondre´l.
No m'agradaria que algú en llegir aquestes paraules pensés que ahir vaig oblidar el dia de la Marató, perquè no és així, ans el contrari. El vaig viure intensament!
I per tot això, em sento orgullosa perquè hem sabut demostrar que som capaços, en temps de crisi, de fer esclatar un marcador com mai s'havia fet abans; perquè ens il·lusionem esperant que aquests milions serveixin per investigar i poder eradicar aquest mal tan cruel i devastador.
Espectacular el marcador d'ahir a darrera hora, increïble xifra, que encara s'anirà engreixant fins el març. Aquests diners aniran molt bé, se'n farà un bon ús, n'estic segur. Entre tots, l'acabarem vencent. Som un país com n'hi ha pocs, tan malament com ens pinten les coses, i som capaços de recaptar tots aquests diners... em sento molt orgullós de la gent del meu país.
Fins el març hi ha temps d'engreixar-lo més, és cert. I jo sóc una de les que em fa més mandra trucar que fer la donació per internet. Gairebé cada any ho he fet així! I aquest també ho faré. El càncer toca tant de prop a tanta gent que no m'estranya que es batin récords. L'acabarem vencent segur. Jo també em sento orgullosa de ser catalana!
El tema era tan tendre i feridor a l'hora, que per mi va ser dur seguir d'aprop el programa. M'agradat i ma sobrepassat la generositat de tanta gent. Som un país tan humà, que la nostre fragilitat ens fa summament forts.
Jo ho vaig veure molt poc, però el suficient per fer-me passar un mal dia, sé que es fa perquè les futures generacions se’n surtin, jo vaig estar pensant en els que han quedat pel camí, en els que encara hi queden, en els molts que no hi seran a temps, en el sofriment individual, dels malalts, de les famílies, i em veig voltat de dolor per tots els costats. La diada va ser meravellosa, la generositat col•lectiva ha estat molt gran, una vegada mes els catalans han donat exemple, però el mal hi és, i no es pot obviar i el dolor es tan gran....
Espectacular el marcador d'ahir a darrera hora, increïble xifra, que encara s'anirà engreixant fins el març. Aquests diners aniran molt bé, se'n farà un bon ús, n'estic segur. Entre tots, l'acabarem vencent. Som un país com n'hi ha pocs, tan malament com ens pinten les coses, i som capaços de recaptar tots aquests diners... em sento molt orgullós de la gent del meu país.
ResponEliminaFins el març hi ha temps d'engreixar-lo més, és cert. I jo sóc una de les que em fa més mandra trucar que fer la donació per internet. Gairebé cada any ho he fet així! I aquest també ho faré. El càncer toca tant de prop a tanta gent que no m'estranya que es batin récords. L'acabarem vencent segur. Jo també em sento orgullosa de ser catalana!
ResponEliminaEl tema era tan tendre i feridor a l'hora,
ResponEliminaque per mi va ser dur seguir d'aprop el programa.
M'agradat i ma sobrepassat la generositat de tanta gent.
Som un país tan humà, que la nostre fragilitat
ens fa summament forts.
Des d´aquesta petita ciutat, que de vegades em sembla poc solidària- et faig arribar això
ResponEliminaUN GRANET DE SORRA.
Ànims, nina!
Aferradetes.
Jo ho vaig veure molt poc, però el suficient per fer-me passar un mal dia, sé que es fa perquè les futures generacions se’n surtin, jo vaig estar pensant en els que han quedat pel camí, en els que encara hi queden, en els molts que no hi seran a temps, en el sofriment individual, dels malalts, de les famílies, i em veig voltat de dolor per tots els costats. La diada va ser meravellosa, la generositat col•lectiva ha estat molt gran, una vegada mes els catalans han donat exemple, però el mal hi és, i no es pot obviar i el dolor es tan gran....
ResponElimina