"Mira com la tarda daura les planes, mira com la nit besa el matí..." escolteu-la, i sentiu la força que desprèn aquesta cançó; són moltíssimes veus de nens i nenes de Catalunya juntament amb els CATARRES, que han format part d'aquest projecte. Una de les veus és del meu fill, POL; i això em fa sentir una mena de tremolor cada cop que clico l'11. OBRE ELS ULLS!!!
Nosaltres fa temps que ho sabíem, perquè vàrem signar una autorització perquè la gravació realitzada al Camp d'Aprenentatge "Pau Casals", permetés fer-ne ús la Marató, si la considerava escaient. El més curiós, és que els meus alumnes de l'any passat, la van cantar per Nadal, i en el muntatge de fi de curs, no la vàrem poder posar perquè havien quedat reservats els drets d'aquesta cançó, però és clar, per aquell temps, encara no ho sabíem.
Aquest any, l'edició de la Marató és especialment dura per tots els de casa; perquè recordem el papa i el Xavi, perquè vivim el càncer dels qui estimem, i són tan a prop nostre; i perquè ens il·lusiona pensar que ells tindran més sort, i que d'aquí un temps ho deixarem enrere, i en parlarem com una història més de la nostra vida.
Sento, que amb les meves paraules pugui entristir els que ho llegiu, però és molt dur, massa dur, el que ens ha tocat a casa.
Gaudiu del disc, i col·laboreu!!!
Demà podem ser nosaltres els qui ens trobem a l'altre costat!!!
Mira el lema de la Marató d'aquest any, creu-hi. Cada cop més anem coneixent i controlant el càncer, però molta gent s'ha quedat pel camí, és clar. És una lluita que tu et pots fer molt teva, però tots podem i ho hem de fer. Un cop més, la Marató serà espectacular, no en tinc cap dubte. Som-hi tots.
ResponEliminaEn aquest cas, tots ens l'hem de fer nostra, perquè no tenim assegurat deslliurar-nos-en. Així, que TOTS hem de demostrar la solidaritat, que cada any ens fa dignes de ser com són.
EliminaSOM-HI, és clar que sí!!!!
M'emociona sentir cantar els nens... és una cançó molt maca.
ResponEliminaUn cop més, Dafne, serem tots amb la Marató! No hi podem faltar!
Augmentem l'esperança de sortir-se'n a tots els que pateixen aquesta malaltia. Jo també he tingut a la família persones que l'han patit, però se n'han sortit!!! Ànims!
Una abraçada.
L'esperança és la darrera cosa que es perd, però quan has patit sotracs forts, de vegades et tornes malfiat. Esperem que aquesta vegada els déus ens siguin favorables, per dir-ho d'alguna manera; o que la medicina avanci, i aturi aquest GRAN mal.
ResponEliminaCelebro que tinguis familiars que ho hagin superat. Jo hi tinc la mare, i en dono gràcies cada dia!!!
Petons i endavant!!!
Aquest any jo no l'he pogut comprar (coses de viure en la distància). Però els meus pares sí, així que tan aviat posi els peus per Catalunya l'escoltaré i segur que m'emocionarà com cada any.
ResponEliminaUn potxó ben gros, Dafne, per a ajudar-vos a encarar aquesta malaltia, ja sigui pels que no l'han poguda superar com pels que hi estan lluitant i que, segur segur segur, tindran millor fortuna. I molt més si la veu d'en Pol hi ajuda!
Gràcies Porquet!!!
EliminaAvui hem viscut un dia especial, escoltant junts el disc, bé, ell només ha aguantat la seva, perquè així l'anomena.
He après moltes coses, tinc mestratge en sobreposar-me, però de vegades, i en ocasions, com la Marató, el meu castell s'ensorra. Però, després em torno aixecar i endavant, perquè no s'hi pot fer res més.
:)
Una abraçada!
ResponElimina(a vegades em quedo sense paraules)
De vegades, no en calen.
EliminaGràcies!!!
Aferradetes solidàries i endavant!
ResponEliminatotes aquestes mostres solidàries ajuden a eradicar aquest mal que s'ha emportat tanta gent injustament. Tots a una contra ell
ResponEliminaSom amb vosaltres, castellers.
ResponElimina