dimarts, 12 de juny del 2012

40 ANIVERSARI DE LA UNIÓ ANELLES DE LA FLAMA

M'apropio d'una expressió "Oh benvinguts, passeu, passeu...", que us vull mostrar el què i com d'una celebració espectacular amb l´ únic objectiu i pretensió de traspassar-vos el que vaig sentir: L'EMOCIÓ DE SER-HI!!!
De vegades, pensem que per ser feliços ens calen moltes coses, i no és pas cert; només necessitem sentir-nos vius, i compartir el millor de nosaltres amb aquells qui tenim a prop; amb els que volem que siguin part de la nostra vida; i amb ells escriure la nostra pròpia història.

El dissabte, dia 2 juny serà una data assenyala perquè vam  gaudir d’ un moment històric, un moment que fa reviure el llarg trajecte que la UNIÓ ANELLES DE LA FLAMA ha recorregut al llarg de 40 anys, per tal de reconstruir el país des de Valls.
Quatre dècades al servei del nostre poble per tal de mantenir viva la cultura popular, i esdevenir un referent indiscutible en qualsevol celebració vallenca, i també més enllà dels límits locals.
Poder fer un repàs en la memòria col·lectiva, i permetre´ns sentir aquest pas dels anys i compartir plegats l'acte central de la celebració; on el passat ens va desvetllar molts records i que avui ens ofereix un present ben viu,  amb noves generacions que dia a dia treballen amb entusiasme per tal que la UAF segueixi creixent, i continuï il·lusionant als més petits i a la vegada els més grans.


La UAF es va fundar el 28 de maig de 1972, amb la fusió de 3 colles sardanistes, aquí naixia el brot que permetria arrelar amb força, aquest gran arbre que es ramifica, i que amb el pas dels anys ha estat capaç de donar una gran varietat de fruits.
No em vull passar, però us deixo una cronologia de tot el que hem heretat, creat i recuperat:


-  A partir del 1972, LES SARDANES


-  El 1981, recuperació del BALL DE LA PRIMERA


-  A partir del 1983, portadors de nans de la ciutat.

-  El 1985 recuperació DEL DRAC I BALL DE DIABLES. (El 1990 es recupera en versió infantil)

- El 1985 recuperació DEL BALL DE GITANES (El 2006, la versió infantil)

- També es va recuperar la TIROTITAINA.

- El 1985 creació del GRUP ALL I OLI. Al 2010, es fa una adaptació i es crea BALL I OLI; animació en balls de festa major.


- 1986. S'inaugura el local social.
- 1987. Es recupera LA MULASSA (L'any 2000 es crea la MULASSA PETITA

- El 1988 es crea LA GEGANTA DE LA QUARESMA.

- El 1989 es crea EL GEGANT DEL CALÇOT.

- Els anys 1991, 94,95 i 96, la COLLA SARDANISTA BELL ESPLAI; campiona de Catalunya.


- Els petits Bell Esplai i la colla Albada també hi varen ser presents.

- El 1991 es recupera EL BALL DE LA MOIXIGANGA

- El 1991 es recuperen els aligons que acompanyen l'àliga. Actualment també la fa ballar la nostra gent. L'Ot, és un gran ballador de l'àliga!!!

- El 1992, serem portadors dels gegants de la ciutat.

- El 1999 es recupera l'Ós i es crea la colla de trabucaires. (El 2008 es crea, l'Ós petit).

- El 2011 es crea el LLEÓ.

- I el dia 2 de juny es presenta la recuperació del BOU TRADICIONAL.
Així va arribar a la plaça, amb el nom dels parçoners sobre la fusta.
El Bou es mereix un post exclusiu, però us avanço les imatges.


També, vam tenir un grup d'esplai "Anapurnes", i un grup de teatre amateur "Traspunt", del qual jo en vaig ser membre, i en guardo bellíssimes històries; actualment només en queden els records.


La festa començà el dia 2, però el dia abans, encara érem a cal Lluís, pintant les lletres del bou; i acabant de perfilar els darrers detalls. Abans, havia anat a assajar el ball de nans. Gairebé feia 20 anys que no el ballava, des que em vaig casar, i vaig allunyar-me una mica de l'activitat dansaire.
 Ara ve, quan no trobo les paraules per expressar què vaig sentir amb el nan posat, mentre assajàvem. Tornava enrere? No, la vida flueix contínuament, però podia retrocedir per uns instants, i amb una música versionada per l'ocasió, emocionar-me. Tornava a ser la "jaia"!!!
Dormir poc, córrer, amunt i avall. A les tres de la tarda, tothom al local. Un cop vestits, sortíem cap a l'Ajuntament per fer-nos la foto de família. 
Déu meu! La darrera foto de família, estava embarassada del Pol, i ara em trobava acompanyada dels meus fills, i també de la meva mare, en una nova foto històrica.
Parlaments, un reconeixement, a una gran persona i president durant 40 anys, En Josep Terreu i Hortet, i seguidament l'inici de l'acte més esperat: TOTA L'ENTITAT,  era al carrer, per oferir una mostra de tot el que tenim a la nostra gent, al nostre poble, perquè un aniversari sense la teva gent, no té sentit. 




Però, aquest aniversari també anava lligat a un record especial i personal, el 2 de juny era l'aniversari del meu pare, ja no hi era enmig de tots nosaltres, però jo el sentia ben a prop; quaranta anys de tantes històries, de tantes anècdotes, tantes arribades, i també de moltes pèrdues. 
Una celebració emotiva, festiva, i plena d'il·lusió per seguir avançant en un camí ple d'entrebancs, però amb l'esforç, la tenacitat, la voluntat, el treball desinteressat... Hem fet possible una entitat MOLT GRAN com és LA UNIÓ ANELLES DE LA FLAMA.
Em sento orgullosa de formar-ne part, en èpoques passades, més activament; però espero que els meus fills, m'hi retornin; i sinó és així, només em cal traspassar la carretera, i ja hi sóc; visc davant. Coses de la vida!!!
A la UAF hem trobat una colla d'amics amb els quals compartim molt més que l'esperit de la cultura popular. Formem una unitat, amb l'estima pròpia d'una gran família, i ens tenim a les dures i a les madures. 
Així, que avui, us apropo un bocí d'allò que em fa feliç. Ser de la UAF!!!
PER MOOOOOOLTS I MOOOOOLTS ANYS!!!


Des d'aquí aprofito per donar les gràcies al Siscu, Natàlia i Laura Bofarull; en Xavi Borràs i en Jordi Freixes, per cedir-me les fotografies. Mil gràcies!!!


La foto de família, la trobarem en aquest enllaç!
 http://masipfoto.blogspot.com.es/2012/06/unio-anelles-de-la-flama-al-complet.html?spref=fb


I si teniu temps i ganes, un breu reportatge!!!
http://tac12.xiptv.cat/tac-valls/capitol/uaf-40-anys-de-festa-al-carrer

13 comentaris:

  1. Felicitats, per tot el viscut i com sempre la feina ben feta no té fronteres.
    Sempre endavant.......

    ResponElimina
  2. Quanta feina feta! I que maco que és veure tantes coses recuperades.

    Enhorabona a tots els que us hi heu llançat de cap i us heu posat a la feina.

    Una abraçada ben grossa, Dafne, s'entén molt bé que n'estiguis ben orgullosa. És fantàstic!

    ResponElimina
  3. Mentre aquestes ganes de fer coses donin vida a aquestes associacions, encara tenim país per a molts anys! Enhorabona i 40 més!

    ResponElimina
  4. Doncs déu n'hi do quina feinada de recuperació de tantes i tan boniques tradicions! Déu n'hi do!!!! Enhorabona, felicitats, per molts anys... no ho sé, se m'acaben les paraules per honorar feina tan ben feta i tan treballada.

    Cal que seguiu així. De veritat. És preciós tot això i és important per teixir la nostra societat, catalana i en llibertat.

    ResponElimina
  5. Excel·lent!
    Amb el teu permís, me l'emporto a can Facebook.

    ResponElimina
  6. Feu una feinada magnífica , recupereu la identitat i la idiosincràsia del poble quelcom que els "uniformadors" volen eliminar per convertir al mon en una sola pensa , una sola religió, una sola llengua , un sol gobern... quins plans més tenebrosos !!! La riquesa del Mon es la diversitat i la bellesa del mon es la que hi posa la gent ... un Visca la vida per vosaltres!!!

    ResponElimina
  7. Gràcies a tots per apropar-vos i celebrar, per uns moments, aquest esclat de joia que va ser el 40 aniversari de la nostra estimada UAF. Seguirem treballant, amb l'esperança que la meva filla s'hi vulgui implicar; ja que el meu fill, de moment, no en vol saber res, i és clar, em dol l'ànima, però no puc forçar els sentiments.
    Així, que treballarem; anirem recuperant i creant, i engrandint la cultura popular vallenca.
    Petonsssss!!!!

    ResponElimina
  8. A continuar mantenint vives totes les tradicions! les nostres!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi tant, Marta!!! A mi em fa sentir molt viva, i amb il·lusió de fer-ho sentir als meus!!!

      Elimina
  9. Ostres Dafne juraria que et vaig deixar un comentari però ai las otser només me'l vaig llegir i al final no en vaig deixar cap...massa feina aquest juny! bé doncs hi torno només puc dir que et felicito i us felicito , la feina de recuperar i manteir vives les nostres tradicions i festes populars no té preu ( el fills canvien...potser s'engrescaran mai se sap...)
    una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara sí, aquest no s'ha volatitzat, hahahahaha!!! Ja ho pots dir, jo també vaig colapsada, ara no puc dir amb què ( a banda de l'escola, de la UAF, de la família...), però aviat, us en donaré una mostra de tot el temps que estic invertint!!!! Petonssssss, i m'agrada tenir-te per aquí!!!!

      Elimina
  10. Respostes
    1. Gràcies Josep, no sé si som genials, però el que sí sé, és que ens pot el sentiment de pertinença a la terra, i ens empeny a recuperar, i crear tot allò que ens doni més identitat.

      Elimina