diumenge, 29 de maig de 2011

TUBI, LLUITA UNA VEGADA MÉS


Us vull apropar una història dura, real i que és el reflex de la vida.
Una dona que s'identifica amb el Che, per la seva lluita, per la seva causa, per la seva terra i la seva gent. La Tubi és una guerrillera de la vida, que no para d'aturar cops molt més durs que bales.
Demà, aquesta dona valenta com poques n'he conegut, s'enfrontarà a una nova intervenció quirúrgica, per tal de combatre aquesta merda, que coneixem amb CÀNCER. És el tercer que pateix, i diferent. Ella no defalleix, i després del diagnòstic, de fa dues setmanes, ha demanat pel face, que tinguem un pensament positiu i ple d'energia per a ella. Molts de vosaltres no la coneixeu,però en aquest cas, el que menys importa és si la coneixeu o no.
Demà, us convido que envieu la vostra energia a la TUBI,i com ella diu: "no vull pregàries perquè sóc atea, però necessito que penseu en mi".
Tubi, jo estaré amb tu, i una espelma cremarà perquè puguis vèncer novament aquesta malaltia, i ben aviat reemprendre la teva vida. Ja són massa intervencions, patiments, teràpies, i això no hi ha qui ho aturi o qui vulgui aturar-ho.Per què tants càncers???
La nostra província viu incomptables casos de gent afectada per aquesta mutació, que moltes vegades és letal. Aquest silenci, fa molt de mal, tant que mata!!!

Des del meu espai, CARPE DIEM, sé que tu aprofites tots els moments, però ara cal que la vida te'n pugui oferir de nous per seguir amb la il·lusió que vius cada instant, i la força que transmets als qui tens al teu costat.
Mentre jo escric, sé que estàs patint, i aquesta nit serà llarga, però no defalleixis.
Ahir encara va tenir l'alegria de celebrar la victòria del Barça, un altre en el seu lloc, estaria lamentant-se.
Amics, no us demano res que costi gaire; potser demà serem nosaltres els que lluitarem per sobreviure; per tant, penseu en la TUBI!!!
TUBI, DEMÀ TOTS AMB TU!!!! (Dr. Barrios no ens falli!!!)

2 comentaris:

  1. Lídia fins avui no he vist el teu escrit, mai, mai, havia ningú escrit una cosa tan bonica i tan sentida, m'has fet plorar, i riure, la canço no se com ho has acertat peró és de les meves preferides, quan et vegi et faré la abraçada més forta i dolça què t'an fet mai, bé, apart del Jordi i els teus fills. Fins aviat!!!!!! Antònia

    ResponElimina