diumenge, 30 de gener de 2011

LES DECENNALS. ESPECTACULAR



Avui no he posat capítol 3, perquè té més pes l'adjectiu "espectacular"!!!
Ahir va ser un dia ple d'actes emotius i rellevants per a tots aquells vallencs i vallenques o bé per aquells que se´n senten malgrat no ser-ho; semblen les paraules del Carod Rovira quan parlava dels catalans. A banda els polítics, que més endavant ja m'hi remetré.
Al matí, el primer que vaig fer va ser mirar si plovia, no podia ser que el dia que batejàvem el nostre lleó coronat, plogués i no es pogués realitzar la cercavila amb el bestiari infantil. Per tant, el primer element que marca aquesta espectacularitat, va ser veure totes les escoles concentrades al Passeig dels Caputxins, per tal de dirigir-se cap el Portal Nou i després veure a la Plaça del Blat la primera aparició pública del Lleó; la nostra ciutat ja forma part de quatre més que tenen dins del seu bestiari un Lleó Coronat: Barcelona, Tarragona, Reus i des d'ahir VALLS.


Un treball de molts mesos, i moltes hores, que han donat un resultat fantàstic. Gràcies Lluís, perquè amb les teves mans, i la teva dedicació ens has ofert un peça increïblement bella, i de gran elegància, com no podia ser d'altra manera.
I seguint, perquè aquests dies, és impossible aturar-te; a les 5 de la tarda un acte que em va emocionar, especialment perquè fa 10 anys, quan jo era regidora de cultura vaig tenir l'honor de conèixer en Pere Català Roca, una persona encantadora, i recordo que li vaig dir: "Sap, jo visc al c/Pere Català i Pic", i em va somriure i em va preguntar que qui era jo. Bé, la resta ja va ser una conversa que guardaré sempre amb molta estima. Doncs, així que ahir quan es va presentar la nissaga de fotògrafs que passaran a la nostra galeria de Vallencs Il·lustres, amb un muntatge audiovisual realitzat per Laura Roig de Canal Reus, i veia com tothom parlava d'ells (Pere Català i Pic, i els fills Francesc i Pere Català Roca), i que concloïa el muntatge el propi Pere Català Roca, doncs, no vaig poder contenir l'emoció.





Després va pujar el pintor Enric Adserà, nascut a Cabra del Camp, però resident a Amsterdam, i va parlar amb il·lusió de com havia rebut l'encàrrec i l`orgull que li suposà acceptar-lo. Va transmetre un gran sentit de l'humor, i en acabar el seu parlament, tots els assistents el vàrem ovacionar, i ell ens digué que ens anticipàvem, ja que encara no havíem vist l'obra. En aquest moment, el Teatre Principal va ressonar amb uns aplaudiments encara més forts.

A continuació la família dels fotògrafs,i les autoritats més rellevants van pujar a l'escenari per fer la descoberta del quadre. Després van parlar: Martí Català, fill de Francesc Català, en representació de la família; seguidament, el nostre batlle, i finalment la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, la senyora o honorable, o bé no sé com dir-li, Joana Ortega. Patètic el discurs, enlloc de parlar de la nissaga de fotògrafs, es va remetre als castells, i al lema de "Força, equilibri, valor i seny" fent un paral·lelisme amb el nou govern que acaba d'entrar amb força i bla,bla,bla,bla. Senyora, que ahir no fèiem política, fèiem ciutat, i era un homenatge. O és que no sap on anava. I després per acabar-ho d'adobar acaba dient" Espero que hagueu gaudit d'un bons decennals"!!! Ni hem gaudit perquè estàvem al segon dia, i just les iniciàvem, ni són bons decennals, sinó BONES DECENNALS!!! Ap, i un altre apunt, senyors del protocol, tinguin una mica de cura, i ja que entre tots paguem aquests serveis, que algú li digui com cal anar vestit als actes.
I vinga, Lídia, a seguir, cap a l'església de Sant Joan, fent una parada per veure els meus amics del Ball de Gitanes, i els lleoners. Però no tenia, gaire temps, i havia d'arribar a l'església per assistir a la Novena i a un acte, que com a vallenca el trobo d'una emoció indescriptible, veure com baixa la Mare de Déu de la Candela i presideix l'altar major al llarg dels 10 dies de festa, fins que el dia 6 retornarà al seu cambril, novament.

Així, que s´inicià, el trasllat de la Mare de Déu, i per segona vegada en la mateixa tarda, l'emoció era incontenible; sentir els cants fervorosos, i les prèdiques de tots els allí aplegats. Bé, la vicepresidenta, feia una cara d'avorriment força considerable, però és el que té ocupar càrrecs de tanta responsabilitat, que toca de tot. Bé, tanco el tema polític.
L'alcalde, Albert Batet, va fer entrega a la Mare de Déu de l'escut de la ciutat en representació de tots, especialment per aquells que ja no hi són i també pels que vindran. Dins del meu silenci,es va fer present un record especial, en aquell moment, per als meus familiars, especialment, pel meu germà, que poc ens imaginàvem que ja no hi seria en aquestes Decennals.
Després de l'eucaristia, corrent per veure l'acte inaugural, que els que el van veure van dir que era espectacular, però jo no vaig poder passar i en el lloc on era, no veia gairebé res.
Així, que els argentins van delectar amb el seu espectacle aeri, jo espero poder-lo veure en alguna gravació.
I aquí acaba aquest dia per a mi. Molts altres van seguir amb la rumba de Peret, Dijous Paella, i tot un seguit d'actes per a tots els gustos.
Jo vaig posar punt final, i cap a casa. Que encara queden molts dies per gaudir!!!

3 comentaris:

  1. M'encanta viure a través teu, les festes Grans de la Candela. M'emociona llegir els teus comentaris i sentiments!
    petons AMIGA MEVA!

    T'estimo
    Filo
    P.D. No deixis res al tinter!!!

    ResponElimina
  2. Hola "colegui",

    Saps que no pararé gaire per aquí, però ja he trobat la manera de fer un seguiment de la festa a través de la teva càmara i els teus ulls. Ai com disfrutes!!!

    Apa, passeu-vos-ho molt bé. Records al "calinyo".

    ResponElimina
  3. Molt bona nit amics meus!!!
    Saber que hi ha gent que llegeix el meu blog em complau moltíssim. Aquests dies, vull apropar-vos aquesta bogeria festiva que són les Decennals, almenys des d'allò que jo viuré, que per a mi són els actes més rellevants, segurament per d'altri seran uns ben diferents.
    Avui he rebut un correu on em deia que jo transmetia una il·lusió; doncs la meva pretensió, si m'ho permeteu, és aquesta, traspassar amb les paraules el que jo sento.
    Gràcies Josep, Filo, Jose Javier, i tots aquells/es que entreu, llegiu i sortiu en silenci,
    però us emporteu quelcom de mi.

    ResponElimina