dijous, 10 de juny de 2010

EL FUM QUE ET POT MATAR

Avui fa 9 anys que vaig deixar de fumar. Ho havia intentat moltes vegades, i al llarg de cinc anys em va perseguir la mala consciència, però seguia fumant.
Finalment, després de molts autoenganys (fraccionar-me el paquet, només me'n fumaré un després de cada menjada, i tot un reguitzell d'estupideses) vaig aconseguir desempellegar-me d'aquell petit cilindre blanc trencadís i fràgil que sacseja la vida de moltes persones. La meva també.
Va ser arran del meu primer embaràs que em va agafar fàstic al tabac, creient que ja ho tenia superat després dels nous mesos; però no, allò va ser un parèntesi, molt propici, però res més que un parèntesi. Així que al poc d'haver nascut el Pol, vaig començar a tenir la necessitat de fumar, només tenia al cap, només un, però ja havien passat molts mesos, i em feia ràbia no saber-me controlar. A poc a poc, amb neguit, vaig dir-me que no hi tornaria a caure. Sortosament, ho vaig aconseguir.
Passats els anys, em pregunto per què vaig començar a fumar. Potser per què em creia més gran, o feia més dona? D'amagat, i disfressant les olors, que després, amb el temps, t'adones que no hi ha res que pugui dissimular aquella flaire del tabac que desprens; però amb 16 anys creus que ningú ho percep si ho disfresses amb colònies, o ambientadors. Que innocents!!!
Avui, amb 41 anys estic contenta d'haver-me desintoxicat, tot i que de vegades, imagino aquell plaer que sentia quan em fumava un cigarret havent dinat, o tot prenent el cafè!
A tots els que encara fumeu, i heu fet algun intent per deixar-ho, va aquest post.
Sé que és difícil, però és qüestió de creure que pots viure sense fum. No cremeu més les vostres vides ni les butxaques.
Aquests dies torno a reviure la malaltia del meu pare per culpa del tabac, i ja no puc més, ni vull haver de tornar-ho a fer amb la gent que estimo, que sou vosaltres:

A tu, que li dius a la teva filla que ja no fumes, perquè ella t'ho ha demanat, i encara ho fas. Deixa-ho abans no te n'hagis de penedir!
A tu, que portes el teu fill al ventre, i t'encens una cigarreta. Per què l'obligues a fumar?
A tu, que creus que si ho deixes, t'engreixes. Doncs controla la teva alimentació i fes exercici.
A tu, que dius que ja ho deixaràs quan no tinguis tanta feina. No és excusa!
I finalment a tu, estimat, que ja no hi ets a temps, i el tabac t'ha condemnat!
Mai es troba el moment, si un no vol.

Lluitem contra el tabac avui, perquè demà pot ser massa tard!!!

2 comentaris:

  1. Suposo que també va per mi, oi????
    Tens tota la raó... i jo et juro que estic pel tema... però em costa tant......


    Moltes gràcies carinyet!!!!!

    ResponElimina
  2. A tothom no li costa el mateix, deixar de fumar. El meu avi, operat dues vegades d'un càncer terminal i fins l'últim moment abans de morir, amb una cigarreta s'encenia una altra.

    Jo no crec que existeixi l'exfumador. En el fons parlem de fumadors que, per circumstàncies, no fumen. El perill de recaure sempre és latent.

    Diuen que deixar de fumar és molt fàcil... hi ha qui ho ha fet més de cent vegades.

    ResponElimina