dijous, 13 d’abril del 2017

LA PRIMERA MONA

Fa uns dies vaig trobar la fotografia que avui comparteixo amb tots vosaltres, la meva primera mona. I és clar, la nostàlgia del temps viscut amb els iaios es fa palesa, i em trasllada als meus primers anys a Picamoixons, on els carrers eren pedruscams, la vida tranquil·la, i la mirada de nen feia encara més plàcida tota aquesta etapa.
Ara, la vida és atrafegada, tot és alfat, i els iaios ja no hi són, però queda el millor d'ells;
l'amor que em van oferir. El iaio era el meu padrí.
Potser la mona esdevé un gest més del què podem fer els padrins, quan adquirim la responsabilitat d'esdevenir uns éssers especials per als infants. I com diu el petit príncep "totes les persones grans han començat essent nens". Aquesta tarda, el meu fillol de 25 anys m'ha abraçat i m'ha demanat la mona.

A tots els padrins i padrines, no oblidem que som especials, i que amb el pas dels anys, els records perduren sempre amb la dolça mona, o amb l'abraçaca, el dibuix, el somriure... o senzillament, pel fet de ser el millor padrí i padrina que podrien tenir els nostres fillols i filloles.
BONA PASQUA!


6 comentaris:

  1. Apa padrins!! A comprar la mona!!! Quin plaer poder-ho fer!

    ResponElimina
  2. Els meus padrins no s'han esforçat mai en complir les seves obligacions, però prometo que si jo arribo a ser padrí sí que compraré la mona!

    ResponElimina
  3. Estimada Lidia: Tan de bo puguis seguir fent moltes mones, i que nosaltres pogués recordar amb seny els anys de la inocència.

    ResponElimina
  4. No m'han fet padrí. Ni de mona ni en el sentit d'avi, tot i que ja en començo a tenir edat.
    M'agrada el somriure sincer que fa el teu padrí. I també el de la iaia.

    ResponElimina
  5. No tinc padrins jo, on es compren?

    ResponElimina