dimecres, 4 de febrer de 2015

LA MIRADA DE LA NEUS CATALÀ i PALLEJÀ


Una diada de sant Jordi, (l'any 2012) en una parada de la llibreria ROCA vaig sentir la crida d'un llibre: "Un cel de plom" de Carme Martí; el vaig fullejar i vaig saber que me l'havia d'endur a casa perquè allí hi havia la història novel·lada de la darrera supervivent dels camps de concentració nazis, concretament el de RAVENSBRÜCK.
De seguida vaig iniciar la lectura, i en molt poques pàgines em trobava immersa dins de la vida d'una dona, la NEUS CATALÀ i PALLEJÀ que va patir les atrocitats més terribles que s'han escrit en la història: l'holocaust.
Nacuda a Els Guiamets, poc podia imaginar que passaria a ser coneguda dins la història del segle XX, com un símbol de lluita, de resistència, d'antifeixisme... i també com a supervivent.

I avui, puc escriure sentint l'emoció d'haver compartit amb ella unes horetes de les nostres vides, en un punt on els records van i vénen, s'ennuvolen pel pas del temps, i sobretot pel fet que la Neus és a les portes de celebrar els seus 100 anys, i per tant, són comprensibles els seus oblits. Els del camp són inesborrables.
El 3 de febrer de 1944 la Neus va entrar al camp d'extermini de Ravensbrück i el 3 de febrer de 2015, la meva família i jo, hem tingut el goig de conèixer-la.
Amb ella parlem de la seva tornada a Els Guiamets, on ha decidit passar la resta dels seus dies. En el programa "El convidat" de l'Albert Om va dir: "l'ocell torna al niu per morir"; i és així com ella ha programat els seus últims anys, vivint en la població que la va veure néixer, i en la qual hi vol romandre per sempre. Parla amb orgull dels seus fills que té lluny, però que la telefonen i la visiten sempre que els és possible; recorda Rubí i els gendarmes que va fer fora de casa seva; de la seva amistat amb la Montserrat Roig; parla del camp, de la vida...

La vida és  plena de números, naixem en un dia, d'un mes, d'un any; comptem les gestes per anys, o per dates; els kg que pesem, quantes vegades fem o desfem, sempre els números ballen; però en la vida de la Neus, n'hi ha que marquen l'horror de la bàrbarie humana: BLOCK 22, i  presonera n. 27534.
92.000 dones mortes a Ravensbrück, 683 nens morts en el mateix camp, i milers i milers de famílies marcades per les pèrdues dels seus éssers estimats, que un dia foren empesos a viatjar en uns vagons, camí dels camps de la mort.

La tarda del primer dimarts de febrer formarà part de la nostra història personal.
Una experiència que vull compartir amb vosaltres, i com bé vaig expressar a la Neus, procuraré sempre transmetre-la als meus alumnes, perquè coneguin aquest capítol de la humanitat tacat de sang d'innocents; perquè sentin la lluita d'unes dones que van sobreviure per poder-ho explicar "queden clarianes al nostre interior on els malparits dels nazis no poden arribar

Amb aquestes paraules agraeixo a la Carme Martí, facilitar-nos la visita a la residència "ELS GUIAMETS", i descobrir-nos la figura de la Neus Català amb un encert, delicadesa, i rigorositat històrica els fets de la vida de la darrera dona catalana supervivent als camps de la mort, amb "Un cel de plom".

El Jordi Climent, l'Eladi Migó, la Maria Escarré (la mama), la meva filla Jana, i jo us demanem que passeu alguna estona de la vostra vida amb ella, en aquest moment la companyia esdevé el regal més preuat, en un lloc on el silenci hi resideix de forma perpètua.
Li vam oferir un ram de flors (que amb molta estima ens va  fer la Candelín de la FLORISTERIA FREIXA) i una carta que vaig escriure amb tot el meu afecte i que no vaig ser capaç de llegir-li, ja que un sentiment molt fort em va atrapar en la seva història, i va ser l'Eladi qui en nom meu va posar veu a les meves paraules.
Una abraçada i l'emoció novament per companya inseparable.


    
    
    
    
 

"Vull que el so de la victòria ompli el meu buit. Vull cridar".

Jo cridaré per tu, i ensenyaré als meus fills tot el que vàreu viure i patir.

Des d'avui Els Guiamets i Ravensbrück esdeven llocs difícils d'oblidar i lligats eternament a tu, NEUS CATALÀ.

En marxar la mare li va dir "adéu-siau", i ella va respondre: "Nooo, adéu-siau, noooo!!! A reveure!!!!"


Les cites pertanyen al llibre de la Carme Martí, "Un cel de plom"!







8 comentaris:

  1. Una experiència intensa, conèixer la Neus Català. Gràcies per compartir-la!!!

    ResponElimina
  2. Una experiència que ens descrius amb tanta força que és com ser-hi. Gràcies per fer-nos sentir vius.

    ResponElimina
  3. Justament expliques avui que ha nevat que has conegut la Neus? Quines casualitats tu!

    ResponElimina
  4. Tot el reconeixement pel petit (i intens) homenatge que heu fet a la resistent Neus Català, i als milers de víctimes que no van poder sobreviure aquell terrible martiri.

    ResponElimina
  5. jo la vaig veure al programa de l'Om i la veritat e´s que la seva història impressiona molt. Aquesta dona va passar un calvari, però és de les que ho poden explicar perquè la gent aprengui a què això o pot tornar a passar

    ResponElimina
  6. L'hi devíem i ens devíem aquesta visita.

    ResponElimina
  7. Quines vivències les d'aquesta dona, quants horrors i barbàrie va haver de suportar! Mereix un homenatge i un record, una cosa així no és pot deixar caure en l'oblit.

    ResponElimina
  8. Realment ha de ser impactant estar al costat d'un bocí de tanta història viscuda.

    ResponElimina