dissabte, 1 de març de 2014

ELS TEUS 50, XAVI

Que agosarats podem ser els humans pensant que podem planificar la vida amb tanta antelació; vaig creure que per llei de vida podríem celebrar el teu 50 aniversari, i et prometí que ho faríem amb una gran festa. Avui i des de farà quatre anys, aquesta promesa es va esvair! Se´n va anar amb tu, tot i que jo la tinc molt present; com t'hi tinc a tu!
Encetaves el mes de març d'un any de traspàs, per poquet no arribes el dia 29, crec que t'hi esqueia, perquè és un dia poc usual en el calendari, especial i autèntic, com tu; però vas preferir començar el mes, era diumenge, i amb una força gegantina vas arribar al cor de casa.

Aquest dissabte celebraries 50 anys, Xavi, però ja no hi ets. I t'enyorem molt; i enyoro no haver-te dit que t'estimava. Aquelles paraules que hauríem de dir-nos més sovint, i mantenim tancades en el pensament; se sobreentenen però cal sonoritzar-les de tant en tant, perquè enforteixen l'esperit.
La vida és tan efímera, i plena de canvis inesperats que ens alteren per sempre la nostra rutina. De vegades són sorprenents i fantàstics, només faltaria! Però d'altres són destructius i cruels.
Quan reps la sotragada, i t'aixeques, és quan t'adones que fas tard; que mai hem de posposar el que tenim pensat fer; mai hem de creure que ens queda molt de temps; mai hem de pensar-nos que som amos del temps, perquè únicament en som fills. Cal aprendre a viure el moment, i planificar el present amb il·lusió perquè és la millor garantia per a un futur excel·lent, Horaci ja ho deia!

Xavi, un any més brindarem per tot el que ens uneix; i a la nit, una vegada més estirarem els 
braços per tocar aquest estel que ens il·lumina, i que ens dóna força; aquest estel que ets tu!!!





Sovint quan sento el vent, penso en tantes coses que no únicament les coneixia Èol, sinó que nosaltres les vàrem compartir i en vam ser còmplices; i ara amb aquesta cançó m'emociono, et recordo i evoco tot allò que hauríem pogut fer, però la vida és així...
Això germà meu, no només ho sap el vent!




FELICITATS, ESTIMAT!!! 






29 comentaris:

  1. Un record molt maco. És una llàstima que no pugui ser-hi per veure l'escrit que li hauries dedicat i viure la festa que li hauries preparat en aquest seu 50è aniversari. No deixeu de celebrar-ho, l'ocasió ho mereix!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso tant en ell, i en tot el que em va quedar per dir i fer. Ara amb els meus fills perllonguem la seva essència, i així el tenim sempre present entre nosaltres.
      Gràcies XeXu!!!

      Elimina
  2. Estimes com una mala cosa TU . I a mi m'agrada com ho fas !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimar és el motor de la vida, i jo sóc taure; estimo i m'agrada sentir-me estimada. Em quedava molt per oferir-li. Ara ho he de fer en els records que tinc d'ell, i sovint deixo anar expressions, que els qui ens coneixen, saben que eren pròpies d'ell.
      Una abraçada Miquelet!!! Gràcies per ser-hi!!!

      Elimina
  3. Moltes vegades ens costa comprendre la vida, el perquè de les coses que hi passen i que ens fan mal... Qui sap, potser sí que d'alguna manera pot sentir les teves paraules... Una gran abraçada, guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse!!! Estic convençuda que ens pot sentir, i de vegades faig coses que sé que ell no compartiria; com portar-li flors; i entro amb llàgrimes, però de marxo, algunes vegades rient, com si el sentís!!!

      Elimina
  4. per a tu, pel Xavi.....abraçades! algú deia que mai morim del tot mentre algú estimat ens recorda !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Elfre!!! Per això transmeto als meus fills tot el que puc del què va significar el meu germà; i la importància que té estimar-se. Ells es barallen, i després s'abracen, i aquí és quan jo hi poso cullerada, i els dic "Com m'agradaria tenir el meu germà per donar-li una abraçada com la vostra"!!! I llavors la petita, que el Xavi era el seu padrí, comença a demanar anècdotes del tiet. I riem, i li enviem petons, i fem com si fos allí, malgrat l'absència física!!!
      Recordar per no oblidar!!!

      Elimina
  5. tant de bo mai haguèssim d'escriure aquestes paraules, però la vida és aixì i de vegades ens maltracta. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Joan!! Com m'agradaria escriure que vam celebrar el seus 50 anys; que vam sentir el pas del temps amb optimisme i il·lusió per anar comptant anys plegats; i no pas anys d'absència.
      La vida té aquestes batzegades, i tot i així, cal seguir i trobar motius per engrescar-nos i procurar ser feliços.
      Una abraçada!!!

      Elimina
  6. Respostes
    1. Gràcies, és el reflex del meu sentiment envers el meu germà, que va patir massa!!!

      Elimina
  7. Aquests moments ens fan comprendre i sentir que hem de viure el present amb tanta intensitat com si fos l'últim moment i dir a les persones estimades, T'ESTIMO tan sovint com vegades els hi mirem al ulls. xavi sempre hi seràs entre aquells que t'estimen

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dir t'estimo, no és únicament el que vol reflectir el meu escrit, sinó la transmissió d'afecte, i comprensió. L'estima a una persona que va lluitar contra la solitud, i contra la malaltia; va perdre la il·lusió perquè va trobar en el seu camí, qui segava tota esperança. Aquí és on encara em dol més, no haver estat prou hàbil per ajudar-lo; i és el pes que arrossegaré sempre. Viure el moment amb intensitat sense ferir al qui tens al costat, seria el més escaient.

      Elimina
  8. M'he emocionat. Ho dic sincerament. Fa poc més d'un any també vaig perdre un germà. Molt estimat com no podia ser d'altra manera.
    Ell m'ensenyà els acords per guitarra de l'"Escolta-ho en el vent" del Dylan i la cantàvem a veus.
    Sense haver conegut el teu Xavi, us envio a tots dos, una abraçada al cor.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xavi per compartir aquest escrit! Escric el teu nom i m'emociono. Cada cop que sento Xavi, el batec és més intens. Tu més que ningú pots copsar el que vull dir; els germans que ens acompanyen en el nostre camí, i que de cop i volta, ens diuen "Adéu"!!
      Aquesta cançó ens agradava a tots dos; ell era amant de Bob Dylan, i jo la cantava en català però la vaig descobrir amb ell.
      Gràcies per la teva abraçada. La rebo amb gran afecte tot i que no ens coneixem; però a partir d'ara tenim quelcom en comú,
      Passaré per casa teva!!!
      Gràcies novament, i benvingut al CARPE DIEM!!!

      Elimina
    2. Dafne, Ja havia estat algun cop al "Carpe Diem"
      El meu germà es deia Ricard. Si el vols conèixer una mica:
      http://xavierpujolguarro.blogspot.com.es/2012/12/carta-al-ricard.html

      Elimina
  9. El temps és un cavall salvatge que corre desbocat sense domini. No podem esperar. La vida canvia en un instant. No pateixis, Lídia, tu vas donar-li tot el que vas poder i ell a tu i als teus tot el que va saber. Cumplir 45, 30, 60... no importa, només val la intensitat en que es viuen, com ell va fer... FELICITATS XAVI!!!!
    Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu el vas conèixer molt bé; ell era un gran pensador, i lluitador; però no va poder amb tot. Intel·ligent per decidir que no es podia fer res i sé que ell vetllava per mi, i pels meus fills.
      Tu i jo encara riem de tot el que ens explicava, i estic convençuda que et va llegar un herència indescriptible: "No deixis a ma germana"!!! Perquè sempre ets al meu costat, gairebé com un reflex del seu pensament.

      Elimina
  10. M'has emocionat. Profundament.
    Trobo tan bonica aquesta declaració d'amor al teu germà. Penso que potser si el teu amor li arribarà allà on sigui.
    Una abraçada sincera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Glòria! Jo penso, escric i recordo perquè així és com el sento més a prop; i a la vegada faig que el seu record perduri i s'enforteixi.
      Un petó, i gràcies per les teves paraules!!!

      Elimina
  11. Respostes
    1. Pensant en ell, em ve Bob Dylan!!!
      Gràcies!!!

      Elimina
  12. http://www.tv3.cat/videos/4697375/Pols-en-el-vent---Singfonics---OHD3

    No hi a res, que duri tant en el temps
    com els records i el vent

    ResponElimina
  13. Quanta raó, només som pols en el temps. Gràcies per aquest gest tan bonic, amb l'enllaç que m'has posat.
    Una abraçada!!

    ResponElimina
  14. Anims Lídia. La meva Pilar n' hagués fet 51 el 19 de febrer passat. No serem mai els mateixos però.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert Albert! Gran pèrdua també la vostra, com totes les morts joves que ens deixen una ferida eterna.
      Una abraçada!!!

      Elimina
  15. Xavi et sentim a prop i per això cada any no deixem de cel.lebrar el teu aniversari, any rera any el dia 1 de març el primer en llevar-nos és cridar ben fort FELICITATS XAVI!!!! I el dessig que per molts anys siguis entre nosaltres, T´ESTIMEM!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pèrdua del germà, i el retrobament de dues germanes que ara m'acompanyeu en el traç que la vida ens va marcant. Amb el plor i la rialla, amb la complicitat que ens fa exclusives per sempre més!!!
      Per molts anys m'acompanyis i et pugui sentir tan a prop!!!
      T'estimo!!!Betiko!!!

      Elimina