Que agosarats podem ser els humans pensant que podem planificar la vida amb tanta antelació; vaig creure que per llei de vida podríem celebrar el teu 50 aniversari, i et prometí que ho faríem amb una gran festa. Avui i des de farà quatre anys, aquesta promesa es va esvair! Se´n va anar amb tu, tot i que jo la tinc molt present; com t'hi tinc a tu! 
Encetaves el mes de març d'un any de traspàs, per poquet no arribes el dia 29, crec que t'hi esqueia, perquè és un dia poc usual en el calendari, especial i autèntic, com tu; però vas preferir començar el mes, era diumenge, i amb una força gegantina vas arribar al cor de casa.
Aquest dissabte celebraries 50 anys, Xavi, però ja no hi ets. I t'enyorem molt; i enyoro no haver-te dit que t'estimava. Aquelles paraules que hauríem de dir-nos més sovint, i mantenim tancades en el pensament; se sobreentenen però cal sonoritzar-les de tant en tant, perquè enforteixen l'esperit.
La vida és tan efímera, i plena de canvis inesperats que ens alteren per sempre la nostra rutina. De vegades són sorprenents i fantàstics, només faltaria! Però d'altres són destructius i cruels.
Quan reps la sotragada, i t'aixeques, és quan t'adones que fas tard; que mai hem de posposar el que tenim pensat fer; mai hem de creure que ens queda molt de temps; mai hem de pensar-nos que som amos del temps, perquè únicament en som fills. Cal aprendre a viure el moment, i planificar el present amb il·lusió perquè és la millor garantia per a un futur excel·lent, Horaci ja ho deia!
Xavi, un any més brindarem per tot el que ens uneix; i a la nit, una vegada més estirarem els
braços per tocar aquest estel que ens il·lumina, i que ens dóna força; aquest estel que ets tu!!!
Sovint quan sento el vent, penso en tantes coses que no únicament les coneixia Èol, sinó que nosaltres les vàrem compartir i en vam ser còmplices; i ara amb aquesta cançó m'emociono, et recordo i evoco tot allò que hauríem pogut fer, però la vida és així...
Això germà meu, no només ho sap el vent!
FELICITATS, ESTIMAT!!!
