dimecres, 27 de novembre de 2013

TORNO!

Pensava que les meves paraules no les enyorava ningú; però dissabte les "Butterflies" em van donar un toc, i em van engrescar a tornar a seure, i a sentir novament entre el teclat els meus pensaments, i compartir-los, com feia abans.
El temps passa, i la vida va canviant, de vegades sembla que podem amb tot, i no és així.
Aquest petit racó de casa meva ha romàs tancat, potser una mica empolsegat, però no pas oblidat.
Ara, torno, empesa per la força de les meves germanes d'ànima; les que m'han permès tirar endavant, i amb qui he segellat un amor etern.
Així, que Arantxa i Filo, ja veieu que us he fet cas; en els moments que un dolor prem el meu cor, he pensat que ara tocava tornar a emprendre la ruta.
Us estimo!!!


18 comentaris:

  1. Sempre tenim algun dolor que ens oprimeix el cor, però no hem de deixar de banda les coses que ens fan bé. Tens sort de tenir gent que t'esperona i que et fa aquests tocs d'atenció que de vegades són necessaris.

    ResponElimina
  2. No em cansaré d'agrair la vida, haver posat aquestes dones en el meu camí. Sempre hi són. És un tresor que tinc!!!!
    Gràcies XeXu!!!!

    ResponElimina
  3. Et dic dues coses.....jo no donava aquest bloc per tancat i elles tenen tota la raó del món. Endavant sempre encara que hi hagin coses del color que no hem triat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, de vegades el pensament em fueteja, i fins i tot perdo el rumb amb les paraules; però és cert que sempre hem de tirar endavant, malgrat la grisor.
      Una abraçada!!!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Gràcies pel teu entusiasme. M'agrada saber que aquí hi trobes quelcom que et complau.
      Un petó!!!

      Elimina
  5. Benvinguda, Daphne, m'encanta retrobar-te.
    Et trobàvem a faltar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps, és bonic saber que algú t'enyora, encara que només sigui per aquest algú, val la pena, seguir.
      Gràcies!!!

      Elimina
  6. Ah, que la força dels amors tot ho pot i tot ho renova!
    Continuarem visitant aquest racó de casa teua o sovint no hi eres :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara hi tornaré, espero que sovint, per compartir amb vosaltres, la vida, l'amor, i tot el que anem sentint.
      Gràcies per apropar-te novament, i esperonar-me a seguir!!!!

      Elimina
  7. Compartirem. Ben tornada, nina!

    Aferradetes :)

    ResponElimina
  8. A mi em passa sovint que desconnecto però sempre acabo tornant perquè aquí és casa meva. M'agrada que les Butterflies t'hagin estirat les orelles i tornis amb il·lusió. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades plegues veles, però el vaixell encara navega!!! Espero tornar alçar-les i seguir en aquest mar d'emocions que trobo amb tots vosaltres!!!

      Elimina
  9. M'encanta que tornis per aquí (tot i que jo, ara mateix, no sóc un exemple de regularitat...), però més m'encanta veure aquestes fotos. Amistat, alegria, companyonia, tendresa, empenta... no crec que es pugui demanar massa més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que amb elles he avançat quan semblava que no podria!!! Vaig perdre un germà, però ara elles són les meves germanes d'ànima!!! No tinc molt temps per rondar pel blog, però de tant en tant, m'hi trobareu!!! Tu prepara´t, que la feinada que et ve, és majúscula, però meravellosa!!!

      Elimina