Crec que ens correspon ser justos amb aquells qui un dia amb la paraula van voler portar la nostra pàtria ben amunt; malgrat no assolir el repte de la llibertat.
SALVADOR ESPRIU esdevé un dels GRANS mestres de la literatura catalana; escriptor, poeta que amb el seu traç magistral composava versos amb un segell d'identitat nacional, per a ell i per a tots els qui també han anhelat la independència tant com nosaltres, els ho devem; per això ara, caminarem amb la ruta marcada i malgrat l'amor que sentim per aquesta terra nostra, plena de contrarietats, i dolors..."ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble"
EL CAMINANT I EL MUR
Quin post més bonic!!!
ResponEliminaI com subscriuríem encara els versos d'Espriu. Continuem sent massa covards...
Però ell es mereix tots els records i tots els homenatges. I el vídeo és molt bonic de mira r i d'escoltar. ja l'havia vist abans, però no cansa. No cansa perquè també estimem amb un desesperat dolor aquesta nostra dissortada pàtria.
Amb un desesperat dolor.
ResponEliminaLes arrels són fondes, venen de lluny i continuaran creixent.
ResponEliminaAquests any toca recordar i aprendre Espriu, Joaquim Amat-Piniella (que desconeixia) i Joana Raspall (que fa poc que conec). Tres centenaris per un país amb molta cultura.
ResponEliminaEt deixo aquest enllaç per si no el coneixes, crec que t'agradarà, jo fa poc que l’he descobert.
https://www.facebook.com/AmatPiniella?ref=ts&fref=ts
A mi aquestos versos sempre m'han tocat lo flaviol ,perque sembla que a l'Espriu no li agradava viatjar i per això ens hem de quedar aquí enrreixats sempre "fent Pais" ...No subcric aquestos versos, els trobo castradors... i autocompassius ; No en som tant de dissortats som una de les mes grans economies d'Europa i potser a proporció , del mon encara i tenim una cultura de collons de mico , comparable a qualsevol pais centre-Europeu - Potser això valia per la Postguerra- Però ara ja no val . Per a mi ja no val i no ha resistit el pas del temps aquest poema i m'emprenya que encara sigui l'estandart de molta gent d'un pais que ja no es per a rés aquell pais ... Buenuuuu , es la meva apassionada opinio i s'accepten discrepancies he??? No crec que sempre tingui la raó jo ,tampoc...
ResponEliminaEn aquesta ocasió no puc estar d'acord amb tu, Miquelangelet. Això és com dir que el "Llibre de meravelles" d'Estellés ja està passat. És clar que sí, afortunadament, però l'hem de llegir tenint en compte el context en què va ser escrit, la València de la postguerra.
EliminaFa uns anys vaig endinsar-me en la poesia d'Espriu a través de l'obra que se'n va fer al TNC (El jardí dels cinc arbres). Em va encantar. Vam acabar dempeus aplaudint. Per cert, va ser on vaig descobrir la Sílvia Pérez Cruz, moment des del qual, ja no l'he poguda abandonar!
ResponEliminaEspriu. No sempre fàcil de llegir. Un dels grans.
De fet, som on som gràcies a tanta gent que, com ell, van saber resistir com van poder.
ResponEliminaAixò també es veritat!
EliminaUn poema preciosíssim, que sempre m'ha agradat moltíssim. També m'agrada molt el vídeo que has posat amb la veu de Raimon. I també m'agrada aquest poema recitat per Ovidi Montllor, supose que el coneixes.
ResponEliminaAquest poema sempre m'ha frapat! gràcies Dafne! i que Sepharad ens deixi estar i ser lliures! abraçadeta!
ResponEliminaM'agrada molt Espriu, es un dels grans de les nostres lletres, ha fet molt pel nostre País, la seva obre es molt important, no em cansa, ell sabia mes del món i de la vida que molta gent moltes persones molt viatjades
ResponEliminaPer persones con Salvador Espriu i d'altres de molt nom ,
ResponEliminaque han fet d'aquesta terra el que som i volem ser,
val la pena no ser covards i lluitar, fins tenir el lloc
que es mereix la nostra pàtria.
Ciutadà, Foraster