divendres, 19 d’octubre del 2012

PER A VOSALTRES!!!

Avui 19 d'octubre se celebra el dia Mundial del Càncer de Mama, i m'agradaria que el meu escrit servís per fer un petit homentatge a totes les dones, que en un dia qualsevol, d'una setmana aparentment normal, la seva vida va fer un gir de 180º, perquè els havien detectat un càncer de mama.
Un dia, va sonar el telèfon, era ella, volia quedar tant sí com no, per dinar el proper diumenge. Jo vaig accedir, tot i que suposava canviar els nostres plans familiars.
"Amb les coses que havíem de fer, ara quedem a Tarragona, ni a Barcelona ni a Valls". Jo esbufegava, pensant que seria un dinar més; però de vegades, quan algú ens demana que vol parlar, no podem fer pronòstics anticipats, perquè ens podem equivocar i molt.
Així que, vinga cap a Tarragona, un diumenge amb un sol magnífic, el dia no augurava pas el desenllanç. Van arribar amb el tren, petons, salutacions, i de cop i volta, en quedar-nos soles, la "PUTA" notícia; tinc càncer de mama, i m'han d'operar. Llàgrimes als ulls, un tremolí que no saps d'on neix, si de les cames, del cap, del cor... Una impotència, i a la vegada una bufetada en el meu interior, fent-me sentir malament, perquè jo tenia feina aquell diumenge, i gairebé dic per no quedar. Sé que se sent, quan et comuniquen el diagnòstic, per tant la por a morir, l'he viscuda, i empatitzo a la perfecció amb la persona que li passa alguna cosa així. "Estic espantada, no tant per mi, sinó per ell. Què farem?"-em deia.
Avui, han passat els mesos d'espera, l'operació va ser un èxit, però la quimio és de les més dures que hi ha; el cabell va començar  a debilitar-se, i a caure, com si fos un avanç de la tardor. Ella, amb una integritat esfereïdora, va demanar que li rapessin el cap, i iniciar aquest camí del tractament. Porta perruca, i comença a notar els efectes del tractament; però està guapíssima, tot i que ella diu que no.
Les ganes per superar-ho hi són i nosaltres també.
Difícils moments, però amb optimisme.Va per a tu estimada, Amèlia; i també per a tu Cèlia, que ja ets una veterena d'aquest afer; i per totes les dones que lluiten, han lliutat, i també per les que van ser vençudes, malgrat la seva força!
 També per a tots aquells homes que acompanyen les seves parelles en aquest trajecte tan complicat, i fer-les sentir belles, malgrat les mutilacions sofertes.

22 comentaris:

  1. Força per elles i per totes!

    Aferrada.
    Paula

    ResponElimina
  2. Molts ànims i molta força per elles i tot el seu entorn... sento intensament quan et llegeixo, dafne, parlis del que parlis... Uf!! us abraçaria a les dues... o a les tres...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs encara que sigui virtualment em fas arribar el que sents, i és com si la teva abraçada fos de debo!!!
      Gràcies per sentir amb mi!!!

      Elimina
  3. Pell de gallina, Dafne. Molta, moltíssima força per a totes elles i pels seus acompanyants en aquest difícil camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Porquet!!! és dur, molt dur el que ara vivim, però només desitjo que tot acabi bé!!!

      Elimina
  4. He passat pel mateix que tu, i probablement la meva amiga és força més jove que la teva, cosa que encara s'entén menys. Se'n va sortir, és una lluitadora com n'hi ha poques, no és l'única prova que li ha posat la vida, i de moment les ha superat totes. Però tots tenim a dins una força que ens ha d'ajudar a superar aquests tràngols. Ara podem, en molts casos, així que és molt important fer-se revisions i estar al cas. Si s'ha de començar una lluita, ha de ser el més aviat possible, hi ha coses que no poden esperar. Per totes elles, i per tots els metges i metgesses que es dediquen a combatre aquest mal, aquest dia i tots els que facin falta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cas d'ella, és que és el segon cop que li passa. I això destrueix encara més!!!
      Gràcies per les teves paraules!

      Elimina
  5. No s'ha de perdre mai la força i lluitar sempre, val la pena. Salut per les teves amigues

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan, una ja ho ha superat, i l'altra segueix batallant!!!

      Elimina
  6. Una abraçada, Dafne. Per totes les dones valentes, i també per a les persones que les estimen i les ajuden a combatre i a tirar endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La força que surt de no sé on, és inimaginable. L'entorn és molt important, necessiten dosis d'optimisme, malgrat el sotrac de tot plegat.
      Gràcies Sílvia!

      Elimina
  7. lamentablement una molt bona amiga meva no va tenir la mateixa sort....el seu càncer es va manifestar al pit però era un melanoma, al cap d'un any se li va repetir i després es va anar escampant....va lluitar uns dos anys! cada vegada però la medecina fa un pas endavant....molt coratge! gràcies pel post!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara toca lluitar, amb el desig de sortir-ne vencedora, però mai pots preveure un gir de la malaltia. Ho sento per la teva amiga, i per tot el que tu vas viure!
      Una abraçada Elfri!

      Elimina
  8. La meva mare, i una amiga traspassada, i una amiga a qui veig poc però ara veuré més. Valentes. I no sé què més dir-te. Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs que guanyarem, així ho espero!!!
      No cal dir res més, només sent-hi, ja fas!

      Elimina
  9. Molt maco el teu record.
    Peró no vull passar per alt el dia d'ahir
    per felicitar-te per el teu aniversari.
    Salut a totes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'he perdut una mica amb el comentari del meu aniversari??? Jo sóc taure, i ahir l'aniversari de què et refereixes????
      Salut per a tots, ja ho pots ben dir!!
      Una abraçada!

      Elimina
    2. No se si vaig errat,
      El diari del 19 d'octubre,
      posava a les onomàstiques, Dafne,
      per això vaig pensar amb tu.

      No facis cas.

      Elimina
    3. Aix, sí, tens raó. Gràààààààcies pel teu pensament, és bonic saber que tenim persones que ens recorden o que pensen en nosaltres!!!
      Una abraçada i sí que et faig cas!!!!!

      Elimina
  10. Uf....
    Moltissima força a totes elles! Son molt valentes!
    Pel que veig va ser el teu aniversari, felicitats!!!
    Petos,salut i castells. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No Anna, no va ser el meu aniversari, però bé, és igual.
      Petons i lletres!!!

      Elimina