dijous, 26 de gener de 2012

LA GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA!





Benvinguts a Valls, lloc on podreu gaudir d'una menja especial, característica i ben diferent de la resta; els calçots.
Des de fa molt temps, quan dic que sóc vallenca, la resposta és: "ah el poble dels calçots i dels castells"!!!, com si només fóssim això; però bé, acabes per acceptar-ho i pensar, que si ja ens coneixen, tot això que tenim.
Aquest diumenge dia 29, la nostra ciutat s'omple a vessar; gent vinguda de tot arreu s'apropa a casa nostra, per gaudir de la festa, que aquest any celebra la seva 31a edició.
La calçotada no té unes arrels ancentrals, es remunta a finals del segle XIX, quan un pagès, conegut amb el renom "Xat de Benaiges", per atzar va coure un ceba grillada en una bona flama, no pas brasa; aquella dolçor escalivada va promoure el que avui coneixem com a Festa de la Calçotada.
A partir del mes de gener, és normal i habitual veure fumeres i ensumar la flaire del calçot escalivat, així que en la fredor del mes de gener, un àpat megacalòric, no pas per la ceba, sinó per la resta que complementa aquest menjar: salsa, cansalada, botifarra, fesols, carn, merengues, tortells... esdevenen característics, en masies, recers, i com no, en els restaurants de la comarca.
Si voleu venir podreu trobar una programació amb una mica de tot:

* Cercavila de la calçotada, una bona ocasió per veure ballar el gegant del calçot. Estrella indiscutible en aquesta jornada, i que molt probablement, ja no podreu tornar a veure fins la propera festa de la calçotada. Sempre amb la col·laboració de la meva estimada UAF (Unió Anelles de la Flama).


* A la plaça del pati, XXVII Concurs de menjar calçots.
* A la plaça de la Zeta i de l'Oli degustació (12 calçots,terrina amb salsa, vi de Valls, pitet de roba, taronja i avellanes torrades), el preu no el sé.
* Si teniu bon estómac, animeu-vos i participeu en el XXVII Concurs de Menjar calçots ( a veure si sou capaços de menjar i menjar calçots durant 45 minuts).
* XXV concurs de cultivadors de calçots (IGP "Calçot de Valls)

* Després a la Plaça del Blat, hi haurà degustacions de salsa, i el punt de trobada de totes les persones que vulguin participar en la XXI Concurs de Salsa de la Calçotada. Us passo la recepta, per si en voleu fer, és tan gustosa que també serveix per acompanyar un bon tall a la brasa, o escarola, o senzillament amb una bona torrada.
Ingredients:
Per a 4 persones:
100 gr d'ametlles torrades.
30 gr d'avellanes torrades
4 o 5 tomacons escalivats
1 cabeça d'alls escalivats
80 cl d'oli d'oliva (a casa sempre el de Picamoixons, és exquisit, opinió personal, òbviament)
1 nyora escalivada
Sal, una mica de julivert, i vinagre (la mare diu, que s'ha d'anar tastant, que no té mesura perquè hi ha qui li agrada més avinagrada).
Es pot fet amb batedora, la mare la fa amb mà de morter, i és deliciosaaaaaaaa!!!!





(aquesta és la meva marona, que sempre col·labora en tot el que pot, altruistament)

Les calçotades són una excusa per convidar amics i parents, perquè persones amb renom, apareguin un dia com aquest per publicitar-se, per interès professional, per interès polític, econòmic, de tot. Et pots trobar personatges de tota mena!!





(El cuiner José Andrés, l'any 2008 amb les salseres més canyeres) 


Espero que amb aquest post, us entrin moltes ganes d'assaborir una bona calçotada, i penseu que a banda d'una festa, és un celebració que fa que ens apleguem les famílies, els amics, els companys de feina... sempre amb la mirada posada al cel, perquè els vallencs tenim tres motius que ens obliguen a mirar-lo: quan mengem calçots, quan veiem l'enxaneta coronar el castell, i quan alcem els ulls per gaudir del nostre campanar, el més alt de Catalunya.



                                          (l'àvia amb el Pol i la Jana, també l'any 2008)

Sigueu benvinguts, i gaudiu de la nostra vila, de la nostra terra i de la nostra gent. I sobretot no us quedeu només amb aquest menjar, Valls és molt més. Aquí us adjunto un vídeo per si la voleu descobrir.

25 comentaris:

  1. Mmmm, ja me'n venen ganes de menjar-ne!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja ho saps, cap a Valls hi falta gent. Tot i que el diumenge de la festa és una bogeria!!! Diumenge faig la primera, quan arribi del curs. Ja t'ho explicaré!!!!

      Elimina
  2. Ai, no me'n parlis, Dafne. No saps com m'agraden els calçots, i com d'impossible resulta menjar-ne en aquest país on visc (tot i que l'any passat en vaig menjar!! http://invarietateferran.blogspot.com/2011/04/kalcotaden.html).

    No sé si aquest any hi podré tornar o no, a disfrutar-los. En qualsevol cas, fer-ho tú per mi, tú que pots!

    ResponElimina
  3. No et creguis, a mi els calçots no m'agraden massa, en menjo poquets; el que sí m'encanta és el caliu que desprèn la calçotada, amb els amics, les brases, la sobretaula, això no té preu. Diumenge, al voltant de les 3, t'arribarà la meva connexió calçotaire!!!
    Tant de bo, algun dia ens trobem en una calçotada blogaire. T'imagines????

    ResponElimina
  4. prefereixo els calçots als castells, no em fan patir tan i estan més bons xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diríem que són dos plats ben diferents!!! Si t'empatxes de calçots i ceba, pots arribar molt, però mooooolt!!!!!

      Elimina
  5. Ho has aconsseguit.....ara hauré de programar una calçotada....però no et sentis culpable, que cada any en cauen un parell....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que també gaudiu de la calçotada i de la festa que se´n desprèn!!!! Ja has endevinat qui sóc, :)))?

      Elimina
  6. Doncs a mi m'agraden les dues coses, els calçots i els castells... els calçots són boníssims i els castells m'emocionen sempre.

    Hauré de venir cap a Valls! Un petó guapa.

    ResponElimina
  7. Els calçots m'agraden més que els castells , es poden menjar i els castells no...seriosament els castells m'emocionen per la metàfora que suposa de conjunt esforç, de col·laboració, tothom té la seva part de feina, ningú és sobrer ....Valls m'agradaria anar-hi però estic massa enfeinada que ho frueixis a gust! Visca Valls!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfree et nomeno vallenca d'adopció!!!
      El dia que vaig veure tancar la pinya des de dalt del balcó de l'ajuntament, em vaig esgarrifar, experimentes sensacions molt fortes. Jo no he volgut que cap dels meus fills s'hi acosti; és un patiment exagerat!!!!
      Quan vulguis venir, només cal que m'ho diguis i et preparo una visita per Valls, amb calçotada final!!! (això sí abans que s'entrompin les cebes!!)

      Elimina
  8. A mi, de la calçotada, precisament el que menys m'agrada són els calçots. Però la carn a la brasa i la salvitjada (sobretot!!) no les perdono. Comença a ser hora d'enganyar els amics per anar-ne a fer una.

    Però a tot això, la pregunta que em ronda pel cap és... tu... Vella o Joves?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha això, això... Vella o Joves? ;-))

      Elimina
    2. Vermella o rosada??? Com em veieu????

      Elimina
  9. Mmmmmmmmmmmmmmm què bona la salsaaa!! que acabo de descobrir, pel comentari d'en XEXU, que es diu salvitjada... sempre s'aprenen coses ;-) (jo deia "salsa de calçots" i em quedava tan ample hehe)
    La carn a la brasaaa oh!! Tot, tot... Fa molt de temps que no vaig de calçotada!! Ara mateix m'hi apuntaria!! :-))

    ResponElimina
  10. Doncs, ja ho saps Assumpta, aquí sempre seràs benvinguda!!!

    ResponElimina
  11. Demà vinc amb els nens a Valls a casa del meu cunyat a celebrar la mega calçotada i a veure el Nastic-Almeria.

    ResponElimina
  12. Ooooh llàstima, demà és un dia megacomplicat, perquè vaig a un curset de 9 a 2, i després corrent a casa d'uns amics a fer la calçotada. De ben segur que hi haurà una altra ocasió ben aviat per trobar-nos. Que tingueu un bon dia!!!

    ResponElimina
  13. Quina bona pinta que fa tot plegat, Dafne! Espero que demà el dia us acompanyi, malgrat el fred que amenaça. Tens una família molt maca, tant la mare com la parelleta! Comparteixo amb tu la passió dels castells; ja ho saps, a Vilafranca també els vivim amb molta intensitat. Per la festa major, el 30 d'agost, les vostres dues colles van compartir plaça amb els verds i amb els minyons de Terrassa, i va ser una diada sensacional.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  14. Gràcies Galionar!!! Els verds arrasen massa sovint, jajjaa!!!! De les moltes coses que vaig aprenent, és que no perdré mai cap amistat pel tema casteller. Tinc molt bons amics en totes dues bandes, deixant de costat el color de cadascuna. La rivalitat de vegades fa perdre el seny, que tant elogiava Anselm Clavé!!!

    ResponElimina