dilluns, 31 d’octubre de 2011

REPIQUEN CAMPANES

Repiquen campanes,
plenes de tristor,
anuncien que Tots Sants
i el dia dels morts
tornen una altra vegada.
Repiquen campanes
en el cor de la mare,
que frisa per deixar
ben lluenta la llosa blanca
amb lletres argentades.
Repiquen campanes,
i el dol es fa més fort
desencaixa les entranyes
malgrat han cessat
els retrets,
i els turments inexplicables.
Repiquen campanes,
cementiris plens de flors,
de silencis inacabables,
patiments emmudits,
i famílies desolades
per aquells que tant estimàvem.
Repiquen campanes,
no les vull sentir;
són per tu,
no les puc aturar
i ella segueix preguntant:
"El tiet Xavi, quan tornarà"?

5 comentaris:

  1. Carinyet, preciós i profund... M'encanta!! Petonets
    Filo

    ResponElimina
  2. Molto bonic, cada vegada repiquen més campanes, per tothom, recordem lo bo i deixem lo dolent, ara aviat venen dies molts difícils, sempre falta algú a taula, bé, peró sempre hi ha llavors noves, què ens fan veure la vida amb una mica més d'alegria.
    petons wapa, segueis així.

    ResponElimina
  3. Ignoro a quí van dirigides, però estàn plenes de una tristor impotent que hauria de apaivagar-se amb la inocència de la pregunta de qui no sap res encare de les ausències no volgudas.
    Aquesta pregunta té una resposta, crec, pels més grans: Mai ningú s'en va del tot si el guardem al cor. Tan sols, passa que ha trobat un altre lloc a on no es pateix i ens espera allà.
    Per un infant, és impossible entendre aquesta idea, però hi ha un món de somnis en el que podem integrar l'esperança de que el record sigui amable i de cap manera angustiós.
    I les mares sabeu obrir aquest món amb una simplessa entendridora: una bona abraçada i un somriure xispejant!
    Tots estem al cel del record dels que ens han estimat!
    Molt bé, Lídia!

    ResponElimina
  4. Certament, repiquen per tothom; això és l'única cosa que es fa semblants!!! I amb el temps aprenem a viure sense ells però amb ells!! Petons a vosaltres per entrar en aquest espai i fer-vos sentir ben presents!

    ResponElimina
  5. Anònim, les paraules van dirigides al meu germà, que va morir el 9 de juliol de 2010. Si tens temps i ganes, pots anar rellegint algunes entrades al blog que fan referència a ell.
    Salut i gràcies per entrar!!!

    ResponElimina