dilluns, 10 de maig de 2010

COMPETÈNCIES BÀSIQUES!!!

Com a mestra, permeteu-me que us doni la meva opinió respecte la importància o rellevància que tenen per a mi aquestes proves.
El Departament d’Educació porta a terme per segon any, aquesta prova externa a l’alumnat de sisè, per tenir informació sobre el progrés de tots els alumnes en un moment concret; el final de primària.
Segons el departament, les famílies reben una informació objectiva, limitada, com bé apunten, que pot servir en el moment de canvi d’aquests alumnes.
Al meu entendre, cal?
Les famílies ja saben i coneixen com evoluciona el seu fill/a, tenen entrevistes amb els tutors/es (i amb la resta d’especialistes, si es requereix), reben els informes trimestrals, per tant, els pares i el propi centre coneixen perfectament la realitat i el nivell de cada alumne/a.
És tan important conèixer la situació global de l’educació a Catalunya?
Jo em pregunto per què no hi ha història de Catalunya en l’àrea de medi de 6è, per què l’alumnat surt de primària sense saber ni un borrall dels fets que ens han marcat i que ens identifiquen com a país? És més interessant dir que un % determinat d’alumnes segueix un dictat o redacta amb correcció; o sap calcular el perímetre d’un cos, o fer el descompte d’un determinat producte.
Una altra pregunta: quina despesa comporten aquestes proves? Si el departament vol conèixer com està l’alumnat només ha de demanar les actes que es fan en acabar cada cicle i coneixerà l’evolució de l’alumnat en totes les àrees. I no cal dir que el propi centre, revisa i vetlla per millorar aquells aspectes on té més mancances.
He estat aplicadora en un centre que no era el meu, ja que externalitzant el professorat, representa que les proves tenen més validesa, ja que ningú els ha donat tracte de favor.
Els nens quan et veuen arribar, et miren com espantats. Llavors, només es tracta de dir-los que no pateixin, que sóc una mestra del mateix poble i d'uns nens/es com ells i que jo estaré amb ells dos matins (aquest any hi hagut quatre proves: català i matemàtiques el dia 5 i castellà i anglès el dia 6) i que es tracta de fer-les el millor que sàpiguen. A mesura que passa el matí, et somriuen i se senten més tranquils.
Com anècdota, el dijous, em van demanar si tenia messenger per tal d'estar en contacte amb ells. Els vaig dir que no, però que em trobarien al Lledó!!!
L'única cosa positiva de ser aplicadora, és que quan arribis al centre coneixes una nova escola, nous alumnes i mestres. Aquest any, he estat a l'Eladi Homs, i em vaig sentir molt ben acollida, fins i tot vaig compartir un tros pastís d'una de les mestres que celebrava el seu aniversari.
Bé, aquesta és la meva reflexió, en veu alta, és clar!!!

2 comentaris:

  1. Com sempre s'han d'anar inventant llocs per col·locar amics parents i familiars.
    Petons maca.

    ResponElimina
  2. Doncs si quina raó tens!!!

    ResponElimina