dilluns, 26 d’abril de 2010

IN-INDE-INDEPEN-DÈN-CI-A!!!

I un dia parlaran d'aquest gest, i alguns podrem dir que hi érem, que hi participàvem que ho vivíem amb una il·lusió que feia bategar el nostre cor amb una força especial, la que ens feia sentir lliures!!!
El dia 25A ha fet història a Valls, hem aconseguit mobilitzar un 26,32% de la població vallenca perquè digui la seva, respecte la consulta. Som molts els que tenim aquest somni (com deia en un escrit el Roger Roig, per cert, magnífic. Si entreu a la pàgina de vallsdecideix.cat,en el fòrum, el podreu llegir). El somni de tenir un estat, de tenir llibertat, de no tenir més por, i de pensar que algun dia això pot ser possible.
La jornada començava ben aviat, a les 8 arribava al pavelló del Fornàs, i allí ens aplegàvem tots els que voluntàriament formaríem part de les tres meses. Un fet que em va sobtar i alhora agradar, és que els suplents van romandre amb nosaltres tot el dia, i per què? doncs perquè allí tots érem una sola pinya, no importava si eres el president o el suplent, tots érem allà per col·laborar per la nostra causa, la causa de tots, malgrat hi ha qui creu que som un il·lusos i que és perdre el temps.
A poc a poc avançava el rellotge, i les meses quedaven constituïdes, un ordinador amb el programa que al posar el DNI reconeixia si ja havies votat o no. El matí va transcórrer molt animat perquè hi havia partits de bàsquet i la piscina estava oberta al públic fins a les 2. Després d'aquest hora, tot es va alentir, feia calor, i la població anava a dinar. Nosaltres també. A partir de les 5, es va remprendre el ritme i novament acudien a votar, per cert a la meva taula, només 7 joves entre 16-17 anys;
a quarts de 7 van comparèixer els observadors internacionals (un sard, un flamenc, un portoriqueny), i es van interessar per tot el procés. També va venir un veí de Sarral per conèixer com anava el programa, ja que ells faran la consulta el 20 de juny.
Bé, a les 8 del vespre vam tancar les portes i vam votar els membres de la mesa. Després vàrem afegir els vots anticipats, i finalment l'escrutini.
En total 329 vots emesos (23 NO- 7DE JOVES ENTRE 16-17 I 299 SÍ), ja eren 2/4 de 10 quan s'acaba aquesta jornada, però ens faltava anar a Sant Roc per tal de celebrar-ho.
Així, doncs tots cap a Sant Roc, cares alegres, cansades però amb una alegria immensa, perquè tot el nostre treball,concloïa amb una celebració que feia vibrar. Primer uns parlaments i després els crits de IN-INDE-INDEPEN-DÈN-CI-A, IN-INDE-INDEPEN-DÈN-CI-A...i així amb una eufòria pròpia d'un poble guanyador, tots ens uníem sense importar les diferències que hi poguessin haver entre tots els que érem allí. Va sonar el nostre himne, i aquí em va envair l'emoció, veia l'estelada penjada al balcó, punys a l'aire clamant la llibertat que tant ens mereixem, i el meu desig: JO VULL VIURE LLIURE.
Espero que haguem encetat una nova època, que no serà fàcil, cert; que caldran molts esforços, també; i per això "malgrat la boira cal caminar" i hem demostrat que en som capaços!!!
Els resultats finals han estat:
SÍ 5.232 (95,28%) / NO 235 (4,28%) / NULS 7 (0,13%) i BLANC 24 (0,44%).
Amb aquestes xifres, i amb un comportament digne d'un poble assenyat, concloc aquest escrit, centrat sobretot en la meva experiència personal.
Des d'aquí, dedico aquest article a l'Assumpta Benaiges, al Ramon Sendra i al Joan Segura, companys de mesa, i que entre tots vam passar un dia molt especial. I també al meu marit i als meus fills, i sobretot a la meva mare!!! I com no, a les meves estimades altres!!!

Si voleu riure una estona no us perdeu les preses falses del video (la meva mare, novament, sensacional)

6 comentaris:

  1. Realment el referèndum d'ahir si més no va servir per somiar,i somiar de moment es lliure i gratuit,així doncs gaudim-ne una estona.Per la meva vivència personal et puc dir que la sençació d'anar a votar va ser molt especial,semblava tot tan real...
    Visca Valls Decideix,Visca Catalunya lliure!

    ResponElimina
  2. Hola, Lídia,

    Sóc el Rafa. Ahir el Jordi em va comentar que estaves fent un bloc. M'hi acabo de subscriure, així que aniré seguint-hi les teves elucubracions. Felicitats per la iniciativa, i... CARPE DIEM!

    Un petonàs!

    Rafa

    ResponElimina
  3. Gràcies Jordi i Rafa!!!
    Ahir em vaig assabentar que tu també tens un bloc. Per tant, ara hi vaig, i allí em trobaràs!!!
    Un petó wapo!!! i deixa algun viatge per la plebe!!!

    ResponElimina
  4. Lídia, fantàstica crònixa d'un dia molt especial.
    Hi ha molta gent que també vol una Catalunya Lliure, però no sabem per on tirar, falta gent íntegra i honesta com tu.
    Aquesta oportunitat, crec que dona una mica d'esperança a molta gent. Felicitats carinyet, tu vas estar allà, al teu lloc!!!
    T'estimo ALTRES.

    ResponElimina
  5. Estimada Filo,
    Per tenir una Catalunya, primer s´ha de perdre la por, i de gent íntegra n'hi ha molta, tu ben asseguro, Últimament n'he conegut uns quants, i crec que seran ells i si m'hi volen jo mateixa, els que haurem d'estirar un nou projecte, Ara hem començat a caminar, trontollem, però com més avancem, més confiança i seguretat agafarem en nosaltres mateixos.
    Però cal creure que un país lliure és possible, i no pas una utopia.
    Jo també t'estimo mooooolt!!!!!

    ResponElimina
  6. Lídia, he rigut mooooolt. Fantàstic. Ta mare genial. M'ha encantat el vídeo que, per cert, demostra que no és gens fàcil fer una feina tan extraordinària com després es va veure en el resultat final.

    ResponElimina